17
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
11:22h
L'Ajuntament de Rosselló de Segrià no va tenir coneixement de les deficiències estructurals del campanar fins dos setmanes abans que s'ensorrés. Segons l'arquitecta municipal, Noemí Bañeres, el consistori no va saber que la torre només estava revestida de pedra en la seva part exterior, la de la façana, i que en el seu interior només hi havia una capa d'argamassa de 20 centímetres sense un recobriment interior de roca.
Aquest va ser un dels principals motius que van provocar l'esfondrament del campanar el 29 de gener segons ha apuntat l'arquitecte contractat pel Bisbat de Lleida, Miquel Àngel Sala. En la jornada tècnica organitzada per l'Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, Sala ha indicat que les esglésies del segle XVIII es construïen amb dos murs de pedra paral·lels, que s'omplien d'argamassa. Tot i això, el campanar de Rosselló no estava fet d'aquesta manera, ja que no tenia l'estructura interior.
D'aquesta manera, amb només l'argamassa i la roca de la façana, l'església es va anar debilitant per la humitat, de manera que els dos materials es van anar desenganxant entre ells. Una prova d'això és que només 24 anys després de la seva construcció, el 1786, ja s'havien detectat problemes estructurals a l'edifici.
Amb el pas del temps, el pes de la torre va anar recaient sobre la pedra, que al ser un material rígid es va anar bombant fins que, finalment, va cedir fa quatre mesos. Sala també ha assegurat que les actuacions fetes en els darrers anys per tapar les esquerdes van agreujar la situació de l'església, ja que es van fer anar materials impermeables que van provocar que les capil·laritats del terra anessin arribant més amunt.
Aquest va ser un dels principals motius que van provocar l'esfondrament del campanar el 29 de gener segons ha apuntat l'arquitecte contractat pel Bisbat de Lleida, Miquel Àngel Sala. En la jornada tècnica organitzada per l'Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, Sala ha indicat que les esglésies del segle XVIII es construïen amb dos murs de pedra paral·lels, que s'omplien d'argamassa. Tot i això, el campanar de Rosselló no estava fet d'aquesta manera, ja que no tenia l'estructura interior.
D'aquesta manera, amb només l'argamassa i la roca de la façana, l'església es va anar debilitant per la humitat, de manera que els dos materials es van anar desenganxant entre ells. Una prova d'això és que només 24 anys després de la seva construcció, el 1786, ja s'havien detectat problemes estructurals a l'edifici.
Amb el pas del temps, el pes de la torre va anar recaient sobre la pedra, que al ser un material rígid es va anar bombant fins que, finalment, va cedir fa quatre mesos. Sala també ha assegurat que les actuacions fetes en els darrers anys per tapar les esquerdes van agreujar la situació de l'església, ja que es van fer anar materials impermeables que van provocar que les capil·laritats del terra anessin arribant més amunt.