12
d'abril
del
2016
Actualitzat
a la
1:56h
El judici sobre la propietat de les pintures murals romàniques del Monestir de Sixena (Vilanova de Sixena, Osca) exposades al Museu Nacional d'Art Contemporani de Catalunya (MNAC) ha quedat aquest dilluns vist per sentència després que hagi declarat el darrer dels testimonis citats.
Es tracta de la priora de l'orde santjoanista que va donar els poders al govern d'Aragó perquè exercís la reclamació de les obres via judicial. Els advocats de la Generalitat en el litigi han explicat que la priora ha declarat que l'orde és la propietària de les pintures de Sixena però consideren que s'ha contradit en el judici i que no ha quedat clara la seva afirmació. L'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va confirmar el primer dia de la vista que l'any 1992 va signar amb les monges del monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos al Govern.
Segons el lletrat que defensa la part catalana, Xavier Muñoz, el judici ha quedat aquest dilluns vist per sentència després de la declaració de la priora. Un relat testimonial que l'advocat ha considerat ''lamentable'' pel fet que la religiosa ha reconegut que mai ha estat al MNAC per veure sobre quines pintures murals hi ha el litigi i que ha demostrat no ser coneixedora de la matèria.
En aquest sentit, el lletrat també ha explicat que la monja ha considerat que el govern d'Aragó ''representa'' els interessos de la comunitat religiosa i en aquest sentit, Muñoz ha criticat que siguin els lletrats de l'executiu aragonès els quins hagin representat a la priora i no els advocats que ja tenen totes les ordes religioses.
El judici ha quedat vist per sentència després que se celebressin dues primeres sessions el 18 i 19 de gener passats. Va ser el primer dia quan hi va haver la declaració de l'exconseller de Cultura, Joan Guitart, que va confirmar que l'any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat.
Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ''fals'' i que les pintures van ser ''robades''. La part catalana sempre ha defensat que van ''salvar'' les obres després d'un incendi l'any 1936.
El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida fins al 1995, quan l'Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni artístic de les esglésies.
Es tracta de la priora de l'orde santjoanista que va donar els poders al govern d'Aragó perquè exercís la reclamació de les obres via judicial. Els advocats de la Generalitat en el litigi han explicat que la priora ha declarat que l'orde és la propietària de les pintures de Sixena però consideren que s'ha contradit en el judici i que no ha quedat clara la seva afirmació. L'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va confirmar el primer dia de la vista que l'any 1992 va signar amb les monges del monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos al Govern.
Segons el lletrat que defensa la part catalana, Xavier Muñoz, el judici ha quedat aquest dilluns vist per sentència després de la declaració de la priora. Un relat testimonial que l'advocat ha considerat ''lamentable'' pel fet que la religiosa ha reconegut que mai ha estat al MNAC per veure sobre quines pintures murals hi ha el litigi i que ha demostrat no ser coneixedora de la matèria.
En aquest sentit, el lletrat també ha explicat que la monja ha considerat que el govern d'Aragó ''representa'' els interessos de la comunitat religiosa i en aquest sentit, Muñoz ha criticat que siguin els lletrats de l'executiu aragonès els quins hagin representat a la priora i no els advocats que ja tenen totes les ordes religioses.
El judici ha quedat vist per sentència després que se celebressin dues primeres sessions el 18 i 19 de gener passats. Va ser el primer dia quan hi va haver la declaració de l'exconseller de Cultura, Joan Guitart, que va confirmar que l'any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat.
Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ''fals'' i que les pintures van ser ''robades''. La part catalana sempre ha defensat que van ''salvar'' les obres després d'un incendi l'any 1936.
El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida fins al 1995, quan l'Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni artístic de les esglésies.