Progrés valora la gestió dels 8 anys de l'Ajuntament com una gran oportunitat perduda

Pel grup municipal del PSC-Progrés de la Seu d'Urgell, la legislatura que va començar el juny de 2007 i està apunt d'acabar-se, maig 2011, ha estat marcada per la pèrdua de grans oportunitats.

Redacció
15 de març del 2011
El PSC-Progrés en roda de premsa.
El PSC-Progrés en roda de premsa.
El PSC-Progrés en roda de premsa.

Els millors anys de creixement econòmic, dels darrers 30 anys, s'han viscut entre els anys 2002 i 2008, on els Ajuntaments d'aquest país han tingut més diners que mai per  fer noves obres i millorar serveis. Segons ha explicat el grup del PSC-Progrés aquest dimarts en roda de premsa, 5 grans equipaments amb finançament de la Generalitat no s'han pogut realitzar per la manca de capacitat de gestió l'actual Ajuntament (nou Institut, nova escola, nova Residència per a la gent gran, nou CAP i nova piscina coberta). Tampoc el nou polígon industrial, ha afegit Progrés.
 
Progrés ha presentat en aquests 8 anys, més de 100 propostes per ajudar a impulsar la Seu d'Urgell.  Pel grup municipal del PSC-Progrés, la legislatura que va començar el juny de 2007 i està apunt d'acabar-se, maig 2011, ha estat marcada per la pèrdua de grans oportunitats.
 
L'Ajuntament de la Seu tenia un seguit de propostes  concretes damunt la taula, per part del Govern de la Generalitat i no n'ha sabut aprofitar ni una, ha assegurat Progrés. "És incomprensible que cap dels 5 equipaments que la Generalitat volia tirar endavant no s’hagin pogut materialitzar degut per la mala gestió de l’alcalde Batalla i el seu equip", segons ha dit el portaveu del grup Òscar Ordeig. 

Des del juliol del 2005 que el Govern de la Generalitat manifesta per escrit la seva voluntat de construir un nou Institut i una nova escola de primària. Després de 6 anys, ni Institut, ni Escola. L'Ajuntament no ha cedit els terrenys de l'Institut i ha canviat 3 vegades d'opinió sobre la seva ubicació.
 
L’octubre del 2006, la Generalitat va signar un conveni amb l'Ajuntament de La Seu per a construir una Residència de 120 places per a la gent gran. Després de 5 anys no s’ha concretat res.  Aquest conveni preveia el finançament del 80 % de les obres a càrrec de la Generalitat.
 
Des de l'any 2007 la Generalitat va manifestar la seva disposició per a la construcció d'un nou CAP, Centre d'Atenció Primària. Només calia un terreny municipal, però 4 anys després no hi ha resposta de l’Ajuntament. Aquesta va ser la primera proposta de Progrés al plenari del setembre de 2007: Cedir el terreny d'equipament del carrer de l'Orri.
 
La Generalitatde Catalunya ha concedit 3 subvencions diferents a l'Ajuntament de la Seu  per a la construcció d'una nova piscina coberta; de 700.000 euros per l'any 2007, de 900.000 euros per l'any 2008 i de 900.000 euros per l'any 2010. S'ha hagut de renunciar  a les tres subvencions per la manca de capacitat de gestió de l'actual equip de govern.
 
En aquest sentit, Progrés ha presentat més de 100 propostes al llarg d’aquests 8 anys al plenari de l'Ajuntament per ajudar a dinamitzar la ciutat. Més de 50 en aquesta darrera legislatura. Unes propostes a favor de la  promoció de la ciutat; iniciar els tràmits per declarar la Catedral Patrimoni mundial de la UNESCO. A favor de l'educació: traslladar a l'edifici de les monges l'Escola d'Adults, ubicar el nou Institut al costat del camp de futbol. A favor de lluitar contra la crisi: pacte d’austeritat, congelar el sous dels regidors, congelar els impostos i aturar la revisió del cadastre, entre d'altres.
 
Segons ha dit el grup del PSC-Progrés "el balanç econòmic d'aquests anys ha de ser, per força, un balanç negatiu i de molta preocupació per la situació en que es deixen les finances municipals al nou Ajuntament".
 
Durant aquests anys hi ha hagut un fort increment dels impostos, l’IBI  ha augmentat un 32 % respecte el que es pagava l'any 2003, les escombraries un 30% o el cànon de l’aigua un 400% ( l'IPC només ha estat un  19 %).  "Hem de concloure que amb més diners que mai a través de  més deute,  més subvencions de la Generalitat i de l'Estat, i amb els diners extres del Plan Zapatero, no s’han sabut aprofitat i s’han malgastat de manera preocupant".  Es deixa un Ajuntament en una situació econòmica de "suspensió de pagaments". Sense possibilitats de poder endeutar-se al trobar-se per sobre els límits legals, amb la despesa corrent descontrolada, amb plena crisi i amb una important disminució dels ingressos, ha afegit Progrés.
 
Des del punt de vista del grup municipal del PSC-Progrés, dels projectes que s’han concretat amb els 4 milions d’euros extra del Plan Zapatero cal destacar la improvisació de moltes de les obres. Sense una visió de conjunt i amb algunes obres poc necessàries.
 
Amb l’Espai Ermengol; amb un cost de 1,5 milions d’euros, i situat al carrer Major servirà per arranjar l’edifici però "no servirà per donar un impuls al turisme i a l’economia local".
 
D'altra banda, en aquests darrers anys s'ha urbanitzat la primera fase de l'Horta del Valira, conjuntament amb l'INCASOL. Després de 5 anys de retard, i un cop acabades les obres, es descobreix que no hi ha previst el subministrament elèctric.
 
Com a conclusió final d'aquest balanç, el grup de Progrés ha manifestat que "l'Ajuntament que avui ens deixa l'alcalde Batalla es troba en una situació econòmica insostenible i que els millors anys de bonança econòmica que havíem tingut a la Seu han passat de llarg". Segons Progrés "no els hem sabut aprofitar i no hi ha hagut un projecte global de ciutat".

Del balanç també es desprèn que l'Ajuntament no és només gestió, l'Ajuntament no és només una oficina administrativa, l'Ajuntament ha de jugar un rol de líder de la seva ciutat i més en temps de crisi per tal ser motor dinamitzador que ajudi a generar noves oportunitats i més llocs de treball.
 
Per un altre costat, el PSC-Progrés també ha conclòs que cal un compromís clar amb la gent de la Seu per incentivar la participació. "Un Ajuntament que escolti, que resolgui problemes i que no tingui barreres per rebre els seus ciutadans".
 
Per acabar Progrés ha afirmat que cal un compromís de gestió austera, transparent i a favor de les persones. Una política sense exclusions per rellançar la Seu amb garantia de futur. A favor de les petites empreses locals, dels emprenedors, de les famílies que tenen dificultats.