27
de març
del
2016
Actualitzat
a les
10:03h
ARHOE-Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols ha tornat a manifestar la seva oposició al canvi d'hora d'aquesta matinada, quan els rellotges s'avançaran una hora, ja que, sota el seu parer, aquesta mesura perjudica la societat. Així, també defensen que continuar amb l'horari actual suposa tornar al meridià de Greenwich a un "cost zero".
"Seguirem demanant que no canviï l'horari perquè és bo per a tots i perquè realment té un cost zero", ha assegurat Belén Ferrer, de la junta directiva d'ARHOE, en declaracions a Europa Press. Segons l'associació, si no es produís el canvi, s'aconseguiria que Espanya tornés a regir-se pel fus horari que li correspon per la situació geogràfica, el del meridià de Greenwich.
Ferrer ha destacat que en aquest últim exercici s'han produït "avenços", principalment per part del PP, PSOE i Ciutadans. "Aquests dos últims han incorporat al seu acord una sèrie de mesures que van lligades a les demandes que des de la Comissió es porten realitzant, principalment la que fa referència a recuperar els horaris i adaptar-se al fus solar corresponent a la ubicació", ha afegit.
"No abaixarem la guàrdia. Fem una valoració positiva d'aquest interès però creiem que encara hi ha molt per fer. El nostre objectiu és el de desaparèixer perquè això voldrà dir que hem arribat a les nostres metes", ha ironitzat.
Tot va començar el 1942
Segons ARHOE, el desfase horari va començar el 1942, quan es va adaptar l'horari espanyol al de Berlín (Hora Europea Central) per alinear-se amb el règim nazi i mai es va recuperar l'horari en correspondència amb l'hora solar.
Per altra banda, la situació que es va originar després de la Guerra Civil va provocar l'horari de "nou a dues", amb la pausa per anar a esmorzar a mig matí (mitja hora), i amb un descans (normalment de dues hores) al migdia per després continuar treballant a la tarda. Aquesta situació es tradueix en la pèrdua d'una hora i mitja diària en l'àmbit laboral, que es resta automàticament de la privada, segons ARHOE.
Per tot això, l'associació considera que l'estat espanyol ha d'adoptar l'hora oficial del Regne Unit, Portugal, Marroc i Canàries (Hora Europea Occidental), que és la que li correspon geogràficament i abandonar l'Hora Europea Central, que correspon a països més a l'est.
Per aconseguir-ho, sota el seu parer, el primer cas és obviar l'adopció de l'hora d'estiu de l'últim cap de setmana de març. El canvi quedaria definitivament completat quan a la tardor vinent s'endarrereixin els rellotges per tornar, al costat d'Anglaterra i Portugal, a l'hora d'hivern.
Amb el restabliment de l'Hora Europa Occidental, es tornaria a un horari més europeu, en el que els ciutadans se seguirien llevant a la mateixa hora de "rellotge", però en realitat una hora (solar) més tard; es dinaria i se soparia en un horari més internacional, a la una i a les vuit de la tarda; es fomentaria la jornada contínua de nou a sis, amb una parada d'una hora per menjar a la meitat de la jornada laboral; i es dormiria una hora més, fet beneficiós per a la salut i provocaria una disminució de la sinistralitat laboral.
"Seguirem demanant que no canviï l'horari perquè és bo per a tots i perquè realment té un cost zero", ha assegurat Belén Ferrer, de la junta directiva d'ARHOE, en declaracions a Europa Press. Segons l'associació, si no es produís el canvi, s'aconseguiria que Espanya tornés a regir-se pel fus horari que li correspon per la situació geogràfica, el del meridià de Greenwich.
Ferrer ha destacat que en aquest últim exercici s'han produït "avenços", principalment per part del PP, PSOE i Ciutadans. "Aquests dos últims han incorporat al seu acord una sèrie de mesures que van lligades a les demandes que des de la Comissió es porten realitzant, principalment la que fa referència a recuperar els horaris i adaptar-se al fus solar corresponent a la ubicació", ha afegit.
"No abaixarem la guàrdia. Fem una valoració positiva d'aquest interès però creiem que encara hi ha molt per fer. El nostre objectiu és el de desaparèixer perquè això voldrà dir que hem arribat a les nostres metes", ha ironitzat.
Tot va començar el 1942
Segons ARHOE, el desfase horari va començar el 1942, quan es va adaptar l'horari espanyol al de Berlín (Hora Europea Central) per alinear-se amb el règim nazi i mai es va recuperar l'horari en correspondència amb l'hora solar.
Per altra banda, la situació que es va originar després de la Guerra Civil va provocar l'horari de "nou a dues", amb la pausa per anar a esmorzar a mig matí (mitja hora), i amb un descans (normalment de dues hores) al migdia per després continuar treballant a la tarda. Aquesta situació es tradueix en la pèrdua d'una hora i mitja diària en l'àmbit laboral, que es resta automàticament de la privada, segons ARHOE.
Per tot això, l'associació considera que l'estat espanyol ha d'adoptar l'hora oficial del Regne Unit, Portugal, Marroc i Canàries (Hora Europea Occidental), que és la que li correspon geogràficament i abandonar l'Hora Europea Central, que correspon a països més a l'est.
Per aconseguir-ho, sota el seu parer, el primer cas és obviar l'adopció de l'hora d'estiu de l'últim cap de setmana de març. El canvi quedaria definitivament completat quan a la tardor vinent s'endarrereixin els rellotges per tornar, al costat d'Anglaterra i Portugal, a l'hora d'hivern.
Amb el restabliment de l'Hora Europa Occidental, es tornaria a un horari més europeu, en el que els ciutadans se seguirien llevant a la mateixa hora de "rellotge", però en realitat una hora (solar) més tard; es dinaria i se soparia en un horari més internacional, a la una i a les vuit de la tarda; es fomentaria la jornada contínua de nou a sis, amb una parada d'una hora per menjar a la meitat de la jornada laboral; i es dormiria una hora més, fet beneficiós per a la salut i provocaria una disminució de la sinistralitat laboral.