Patrimoni

L'església de Santa Maria d'Agramunt estrena la reforma de la portalada amb nous vitralls

L'actuació, amb un cost de més de 109.000 euros, ha estat finançada pel Departament de Cultura i la Diputació de Lleida

per ACN, 19 de març de 2016 a les 23:45 |
Polítics davant la portalada | Ajuntament d'Agramunt
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'església de Santa Maria d'Agramunt ha estrenat aquest dissabte la primera fase de la reforma de la portalada amb nous vitralls, obra de Serafina Balasch. El monument és un dels majors referents del romànic català de principis del segle XIII i segueix l'estil de l'Escola de Lleida. L'actuació, amb un cost de més de 109.000 euros, ha estat finançada pel Departament de Cultura i la Diputació de Lleida.

Dels treballs de restauració se n'ha encarregat el Centre de Restauració de Bens Mobles. Han durat tres mesos i han permès aturar les degradacions més importants que comprometien la conservació de la portalada.


Els treballs de la primera fase de restauració han permès trobar restes de policromia. Ara l'Ajuntament d'Agramunt vol impulsar l'estudi d'aquestes restes per tal de determinar com estava pintada aquesta portalada en el moment de la seva construcció. Així ho ha anunciat l'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé, qui ha explicat que al maig es farà aquest estudi: "El que volem és posar en valor la policromia que s'ha trobat.

Durant el mes de maig es faran els estudis per determinar els colors amb els quals estava pintada la portalada i l'objectiu de l'Ajuntament és que durant els propers mesos o anys puguem veure la portalada a través d'un projecte d'il·luminació i ens puguem imaginar com la veien els coetanis de les persones que van construir aquesta portalada".


L'acte inaugural ha estat presidit per l'arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i ha comptat amb la participació del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, acompanyat de la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura, Àngels Solé, el rector impulsor de les obres de la Parròquia d'Agramunt, Llorens Utgés, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a banda de l'alcalde d’Agramunt.

El conseller Jordi Baiget ha aprofitat en la seva intervenció per felicitar i agrair la feina tant als professionals que han fet possible la restauració de la portalada i els nous vitralls com a les administracions que ho han fet possible "en un moment de dificultats pressupostàries".


Pel conseller, "l'art romànic és una icona que s'ha de preservar. La nostra història s'explica amb el patrimoni que tenim i també ens projecta cap al futur". Baiget ha destacat la potencialitat turística d'Agramunt i l'ha valorat com una eina de desenvolupament econòmic per a la comarca.

L'alcalde del municipi, Bernat Solé, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, han estat els encarregat de recordar "l'esforç que entre tots hem fet per restaurar un referent dels nostres monuments. L'esforç que hem fet tots està justificat perquè representa l'activitat emprenedora del nostre país".

Per la seva banda, l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, ha felicitat a tots els que han participat en el projecte i ha mostrat el compromís de l'església "amb el futur del nostre país".

També han assistit a l'acte el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ramon Farré, el director dels Serveis Territorials d'Empresa i Coneixement a Lleida, Octavi Miarnau, i el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, entre d'altres.

Descripció historicoartística de l'església de Santa Maria d'Agramunt

L'església parroquial de Santa Maria d'Agramunt és un edifici estructurat en planta basilical de tres naus, cobertes per voltes de canó de perfil apuntat i capçades a est pels respectius absis semicirculars. La fundació de la parròquia data de mitjan segle XI, però l'edifici actual es va començar a construir durant l'últim quart del segle XII.

A nivell exterior, els elements més significatius de la construcció són les dues portalades romàniques. La portalada occidental, construïda al segle XIII, presideix la façana principal i destaca per la seva rica decoració escultòrica.

El conjunt el presideix un grup escultòric elaborat en alt relleu, que corona l'arc d'entrada. Al centre hi ha una escena de la Verge amb el nen, flanquejada per les escenes de l’Adoració dels Reis Mags (a l’esquerre) i l’Anunciació (a la dreta). Una placa situada sota la peanya de la Verge conté una inscripció incisa en llatí, que indica l’any que es va dur a terme l’escultura, el 1283.

La portalada i la rosassa es trobaven afectades per una gran quantitat de brutícia i per diversos processos de degradació del suport petri, amb materials afegits en successives intervencions fetes al llarg del segle passat. Tot plegat resultava perjudicial per a la conservació del conjunt, i alterava en gran mesura la unitat estètica de l’obra.

Procés de conservació-restauració de la portada

El procés de conservació-restauració s'ha encaminat a eliminar tots aquells elements que alteraven la lectura de l'arquitectura i dels motius decoratius o bé que resultaven perjudicials per a la conservació de la pedra.

Per a això s'han utilitzat diversos procediments de neteja en funció de les necessitats de cada zona, i s'ha actuat de forma estratigràfica i selectiva, amb l'objectiu d'uniformar el conjunt i de millorar-ne la presència estètica, sense alterar el cromatisme original de la pedra, i amb l'objectiu de conservar al màxim les policromies. També ha calgut eliminar morters de ciment, perjudicials per a la conservació dels materials petris, i dur a terme un tractament biocida per tal d’eliminar el recobriment biogènic de les superfícies.

Es preveu que la propera fase d'intervenció completi els treballs de restauració de les policromies conservades a les primeres arquivoltes i el grup escultòric principal. Aquesta intervenció es durà a terme en base als resultats dels diversos estudis analítics que s'estan fent per tal de determinar els sistemes d'intervenció més adients.
 

 

Participació