Dràstic declivi en la biodiversitat de la flora dels camps de cereals

Es calcula que a la majoria de camps actuals ha desaparegut al voltant d’un centenar d’espècies

Redacció
19 de març del 2016
Actualitzat a les 14:16h
La niella, freqüent fa mig segle, gairebé ha desaparegut dels camps de cereals
La niella, freqüent fa mig segle, gairebé ha desaparegut dels camps de cereals

La niella, freqüent fa mig segle, gairebé ha desaparegut dels camps de cereals. Foto: Wikimedia.


La biodiversitat de la flora dels conreus de cereals s’ha reduït dràsticament a Catalunya d’ençà dels anys cinquanta fins a l’actualitat, segons un estudi publicat a la revista Agriculture, Ecosystems & Environment que signen els professors Lourdes Chamorro, Ramon Maria Masalles i Francesc Xavier Sans, del Departament de Biologia Vegetal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
 
L’article científic, que té com a primera autora la professora Lourdes Chamorro, estima que la intensificació agrícola ha provocat una reducció de vora un 50 % de la riquesa i d’un 70 % en l’abundància de les anomenades males herbes (flora arvense) respectivament. Aquesta disminució ha estat especialment dramàtica en les espècies més rares i en aquelles que són pròpies dels sembrats (espècies segetals), amb unes pèrdues de fins al 87%. Es calcula que a la majoria de camps de cereals actuals han desaparegut al voltant d’un centenar d’espècies, una trentena de les quals eren pròpies dels sembrats. Fins i tot, algunes d’aquestes espècies eren freqüents fa mig segle, com ara la vacària (Vaccaria hispanica), la niella (Agrostema githago) o el gallaret (Papaver dubium).
 
Segons les conclusions, les pràctiques agrícoles més intenses de les cinc últimes dècades també han afectat negativament les espècies de flora d’interès per a les aus, els insectes pol·linitzadors i altres invertebrats. La comparació de dades entre cultius convencionals i ecològics demostra que la gestió agrícola que segueix pràctiques ecològiques no només ajuda a la recuperació de la biodiversitat de la flora dels conreus, sinó que també fa augmentar les espècies rares i aquelles que són útils per a la fauna.
 
«Malgrat això, sembla difícil recuperar els valors més elevats de biodiversitat vegetal observats als conreus de Catalunya abans de la intensificació de l’agricultura», conclouen aquests experts, que pertanyen al Grup de Recerca Ecologia dels Sistemes Agrícoles de la UB, dirigit pel Dr. Francesc Xavier Sans.
 
 
Referència de l’article:
 
Chamorro, L.; Masalles, R. M. ; Sans, F. X. «Arable weed decline in Northeast Spain: Does organic farming recover functional biodiversity?» Agriculture, Ecosystems & Environment, 2016. Doi:10.1016/j.agee.2015.11.027