04
de març
del
2016
Actualitzat
a les
19:12h
Els opositors a la planta de compostatge projectada a Ossó de Sió (Urgell) miren cap a Brussel·les com a última opció per aturar una instal·lació que ja ha rebut el vistiplau ambiental definitiu del Govern. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat aquest dijous al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la resolució favorable de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), que se suma a l'aprovació que ja va fer Urbanisme fa més d'un any.
La Plataforma Salvem els Plans de Conill, però, no tira la tovallola i té el compromís de l'eurodiputat ecosocialista Ernest Urtasun de fer un prec al Parlament europeu sobre aquesta qüestió. Segons l'entitat, l'activitat de la planta contravé les directives europees perquè l'activitat que s'hi portaria a terme és incompatible amb la preservació d'una àrea amb la figura de protecció ambiental de ZEPA (zona d'especial protecció d'aus), inclòs a la Xarxa Natura 2000.
La planta de compostatge està projectada a un extrem del municipi d'Ossó de Sió, a només tres quilòmetres del poble de la Figuerosa i a poc més d'un quilòmetre del poble deshabitat de Conill.
La declaració d'impacte ambiental estableix que la planta només podrà rebre dejeccions animals (fems de boví, gallinassa i purins porcins) procedents de les granges del promotor de la instal·lació, i també palla com a "material estructurant" per donar consistència al compost.
També s'especifica a la DIA que l'emplaçament previst per a la planta se situa a més de 1.000 metres de la zona urbana o urbanitzable més propera, per tant, "es considera que l'activitat està suficientment apartada d'habitatges per no ocasionar molèsties per males olors". També considera que el soroll o les vibracions de la maquinària "produiran un impacte acústic compatible amb el seu l'entorn".
La resolució reconeix que la planta s'ubicarà en un espai natural de la plana agrícola inclòs a la Xarxa Natura 2000 i que " suposa una reducció de la superfície disponible i variarà la qualitat de l'hàbitat de les espècies de l'avifauna estèpica presents en aquest àmbit" però afegeix que "l'impacte que ocasionarà la instal·lació d'aquesta activitat de compostatge de dejeccions ramaderes sobre el medi natural i el paisatge es considera moderat".
En tot cas, per compensar aquesta disminució de la qualitat de l'hàbitat, l'estudi d'impacte ambiental i el seu annex descriuen com a mesures compensatòries que una part de la parcel·la on s'ubicarà la planta es deixarà de conrear (0,22 hectàrees) "a fi què es naturalitzi i, juntament amb les 0,16 ha de terreny forestal existents, es formi una discontinuïtat en el paisatge agrícola actual". La DIA també estableix que, si és necessària la construcció d'una línia elèctrica, haurà d'estar soterrada.
L'Ajuntament d'Ossó de Sió, per la seva banda, està pendent que l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada a Lleida (que depèn de Territori) els enviï l'informe sobre les darreres al·legacions que diferents grups ecologistes van presentar a la proposta de llicència ambiental favorable que va elaborar el consistori.
Tot fa preveure que es desestimaran aquestes al·legacions i que l'Ajuntament aprovarà definitivament la llicència ambiental i, posteriorment, la llicència d'obres. Segons fonts municipals, però, per atorgar la llicència urbanística es demanarà al promotor mesures compensatòries que s'afegiran a les que planteja la DIA. Des del consistori insisteixen que no poden fer res més per frenar el projecte si el Govern ha donat llum verda a tots els permisos.
Per la seva banda, el portaveu de la Plataforma Salvem els Plans de Conill, Miquel Rodríguez, confia que les institucions europees "siguin sensibles" a les seves reclamacions tot i que reconeix que tot plegat suposarà "allargar encara més la lluita". Segons Rodríguez, un cop presentada la pregunta al Parlament europeu caldrà estudiar bé els detalls de projecte i "veuran que contradiu tota la legislació europea, com les directives Aus i Hàbitat, i és de calaix que l'hauran de tirar enrere, però potser triguen 4 o 5 anys".
La reconstrucció de Conill, en perill
A banda de l'afectació al medi i les possibles pudors, la Plataforma denuncia que també està en perill la recuperació de Conill, un poble ara deshabitat que pertany al terme municipal de Tàrrega però que dista poc més d'un quilòmetre del punt on està projectada la instal·lació. A principis d'aquest any el propietari de poble naturista de Fonoll (Conca de Barberà), Emili Vives, va comprar Conill amb la idea de repetir el model i reconstruir-lo perquè esdevingui una residència per a artistes que busquen tranquil·litat. Els opositors a la planta tenen clar que, si prospera, tot podria anar-se'n en orris.
La Plataforma Salvem els Plans de Conill, però, no tira la tovallola i té el compromís de l'eurodiputat ecosocialista Ernest Urtasun de fer un prec al Parlament europeu sobre aquesta qüestió. Segons l'entitat, l'activitat de la planta contravé les directives europees perquè l'activitat que s'hi portaria a terme és incompatible amb la preservació d'una àrea amb la figura de protecció ambiental de ZEPA (zona d'especial protecció d'aus), inclòs a la Xarxa Natura 2000.
La planta de compostatge està projectada a un extrem del municipi d'Ossó de Sió, a només tres quilòmetres del poble de la Figuerosa i a poc més d'un quilòmetre del poble deshabitat de Conill.
La declaració d'impacte ambiental estableix que la planta només podrà rebre dejeccions animals (fems de boví, gallinassa i purins porcins) procedents de les granges del promotor de la instal·lació, i també palla com a "material estructurant" per donar consistència al compost.
També s'especifica a la DIA que l'emplaçament previst per a la planta se situa a més de 1.000 metres de la zona urbana o urbanitzable més propera, per tant, "es considera que l'activitat està suficientment apartada d'habitatges per no ocasionar molèsties per males olors". També considera que el soroll o les vibracions de la maquinària "produiran un impacte acústic compatible amb el seu l'entorn".
La resolució reconeix que la planta s'ubicarà en un espai natural de la plana agrícola inclòs a la Xarxa Natura 2000 i que " suposa una reducció de la superfície disponible i variarà la qualitat de l'hàbitat de les espècies de l'avifauna estèpica presents en aquest àmbit" però afegeix que "l'impacte que ocasionarà la instal·lació d'aquesta activitat de compostatge de dejeccions ramaderes sobre el medi natural i el paisatge es considera moderat".
En tot cas, per compensar aquesta disminució de la qualitat de l'hàbitat, l'estudi d'impacte ambiental i el seu annex descriuen com a mesures compensatòries que una part de la parcel·la on s'ubicarà la planta es deixarà de conrear (0,22 hectàrees) "a fi què es naturalitzi i, juntament amb les 0,16 ha de terreny forestal existents, es formi una discontinuïtat en el paisatge agrícola actual". La DIA també estableix que, si és necessària la construcció d'una línia elèctrica, haurà d'estar soterrada.
L'Ajuntament d'Ossó de Sió, per la seva banda, està pendent que l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada a Lleida (que depèn de Territori) els enviï l'informe sobre les darreres al·legacions que diferents grups ecologistes van presentar a la proposta de llicència ambiental favorable que va elaborar el consistori.
Tot fa preveure que es desestimaran aquestes al·legacions i que l'Ajuntament aprovarà definitivament la llicència ambiental i, posteriorment, la llicència d'obres. Segons fonts municipals, però, per atorgar la llicència urbanística es demanarà al promotor mesures compensatòries que s'afegiran a les que planteja la DIA. Des del consistori insisteixen que no poden fer res més per frenar el projecte si el Govern ha donat llum verda a tots els permisos.
Per la seva banda, el portaveu de la Plataforma Salvem els Plans de Conill, Miquel Rodríguez, confia que les institucions europees "siguin sensibles" a les seves reclamacions tot i que reconeix que tot plegat suposarà "allargar encara més la lluita". Segons Rodríguez, un cop presentada la pregunta al Parlament europeu caldrà estudiar bé els detalls de projecte i "veuran que contradiu tota la legislació europea, com les directives Aus i Hàbitat, i és de calaix que l'hauran de tirar enrere, però potser triguen 4 o 5 anys".
La reconstrucció de Conill, en perill
A banda de l'afectació al medi i les possibles pudors, la Plataforma denuncia que també està en perill la recuperació de Conill, un poble ara deshabitat que pertany al terme municipal de Tàrrega però que dista poc més d'un quilòmetre del punt on està projectada la instal·lació. A principis d'aquest any el propietari de poble naturista de Fonoll (Conca de Barberà), Emili Vives, va comprar Conill amb la idea de repetir el model i reconstruir-lo perquè esdevingui una residència per a artistes que busquen tranquil·litat. Els opositors a la planta tenen clar que, si prospera, tot podria anar-se'n en orris.