Joan Oró

Bioquímic lleidatà, els estudis va ser claus per entendre l'origen de la vida al planeta Terra | Va col·laborar durant 30 anys amb la NASA, i va ser l'autor d'una trentena de llibres sobre investigació espacial

Redacció
04 de març del 2016
Actualitzat a les 0:29h
Joan Oró
Joan Oró | AMPA institut Joan Oró
- Joan Oró va néixer al barri de la Bordeta de Lleida el 26 d'octubre de 1923. Fill d'una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'univers.

- Es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. Posteriorment es va traslladar als Estats Units, on el 1956 es va doctorar per la Universitat de Houston.

- En aquesta mateixauniversitat va sercatedràticde la seva especialitatdes de 1963.Va tornar a Catalunya i va serpropulsor delCentre Mediterranid'InvestigacióiDesenvolupamenta Blanes.

- Oró, però, va tornar als Estats Units. Després de ser diputat el 1980 al Parlament de Catalunya per CiU, el científic va continuar la seva carrera a Amèrica, on va treballar a la NASA.

- A la NASA, on hi va col·laborar entre el 1964 i el 1994 i va ser membre dels programes espacials Apollo i Viking, Oró va realitzar nombroses anàlisis de compostos orgànics trobats en meteorits, en mostres lunars i en sediments terrestres d'èpoques geològiques passades. Va estar al capdavant de l'equip que va analitzar les mostres lunars portades pels astronautes i ha col·laborat en la recerca de vida del planeta Mart.

- En els seus treballs, Oró exposa que la vida va sorgir com a conseqüència d'un procés d'evolució química gradual que va conduir a la generació progressiva segons lleis determinades. 

- El lleidatà és el pare de la teoria de l’important paper dels cometes en la formació dels compostos bioquímics necessaris per a l’aparició de la vida a la Terra primitiva.

- Va ser autor i co-autor d’una trentena de llibres sobre bioquímica i investigació espacial, i va escriure més de dos-cents cinquanta articles científics publicats en revistes especialitzades.

-
Va rebre la creu de Sant Jordi a Barcelona el 1991 i la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya el 2004, poc abans de la seva mort.

- Va morir a la seva casa de Barcelona el 2 de setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres van ser portades al cementiri de les Borges Blanques, amb les restes de la seva esposa.