Teresa Pàmies

Nascuda a Balaguer, la seva trajectòria política i literària va estar marcada per la Guerra Civil i l'exili | Va ser la segona dona distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes després de Mercè Rodoreda

per Redacció , 26 de febrer de 2016 a les 01:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
- Teresa Pàmies i Bertran va nàixer a Balaguer el 8 d'octubre de l'any 1919. Filla d'un líder marxista, Tomàs Pàmies, de ben petita va amerar-se de política i literatura. La seva formació va ser autodidacta.

- La seva vocació per la política es va veure aviat. Als setze anys comença a militar al partit socialista, i als disset ja parla en un míting a la plaça monumental de Barcelona. Un any després es converteix en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i funda, juntament amb d'altres companyes, l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-39).


- L'any 1939 s'exilia a França amb el seu pare. Passa un temps en un camp de refugiats. Al camp contribueix en l'organització dels internats i en la creació d'una escola fins que, amb l'ajuda del seu partit, aconsegueix fugir.

- Al París sobreviu a l'ocupació és empresonada durant 3 mesos en la La Roquette per indocumentada. Un cop alliberada es va desplaçar a Bordeus per unir-se als republicans. Des de l'exili col·labora en les revistes Serra d'Or i Oriflama.


-
De l'exili francès se'n va a la República Dominicana passant per Cuba i finalment a Mèxic. En aquesta època, Pàmies comença a estudiar periodisme. L'any 1947 torna a Europa, s'estableix dotze anys a Praga i treballa de redactora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga.

-  Es casa amb el secretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, i el juliol de l'any 1971 torna a Catalunya i inicia la seva carrera literària. El seu primer llibre, Testament a Praga (1971), escrit en col·laboració amb el seu pare guanya el premi Josep Pla i el Crítica Serra d'Or de prosa narrativa.


- Pàmies realitza nombroses traduccions i col·laboracions en diverses publicacions periòdiques. Al diari Avui comença a escriure-hi en els seus inicis i hi col·labora setmanalment durant més de 30 anys.

- L'any 2000 Teresa Pàmies rep la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i un any més tard la seva labor com a escriptora és reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És, després de Mercè Rodoreda, la segona dona distingida amb aquest premi.

- La seva obra és de clara tendència documental, un testimoni viu de la guerra civil i de l'exili. Entre els llibres que escriu cal destacar els que tenen un significat polític com La filla del pres (1967), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem capitans (1974), Quan érem refugiats (1975), Dona de pres (1975) o Memòria dels morts (1981).

- Mor a Granada el 13 de març de 2012 a l'edat de 92 anys.

 

Participació