17
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
12:28h
David Donet tenia 33 anys quan va obtenir la idoneïtat com a família d'acollida i 50 quan el van detenir per haver comès el "pitjor crim del món", com el defineix el periodista Carles Porta (Vila-sana, 1963): els abusos a menors. El cas va sacsejar Castelldans l'estiu de fa 3 anys, quan es va descobrir que el tutor d'una casa amb nens tutelats per la Generalitat durant 17 anys havia abusat de sis menors i ho havia gravat.
Porta s'ha endinsat en el conegut popularment com a 'cas Castelldans' i publica 'Li deien pare' (Pòrtic), Premi Godó de reporterisme i d’assaig periodístic, un relat en què aborda els fets des de quatre punts de vista diferents. En una entrevista amb l'ACN, esgrimeix que les víctimes d'abusos callen perquè "tenen més por de l'estigmatització social que del propi abús".
Porta s'ha endinsat en el conegut popularment com a 'cas Castelldans' i publica 'Li deien pare' (Pòrtic), Premi Godó de reporterisme i d’assaig periodístic, un relat en què aborda els fets des de quatre punts de vista diferents. En una entrevista amb l'ACN, esgrimeix que les víctimes d'abusos callen perquè "tenen més por de l'estigmatització social que del propi abús".
Una conversa a Facebook on un home, David Donet, oferia a un menor fer-li fotos eròtiques va posar sobre la pista els Mossos d'Esquadra sobre un cas de pederàstia. La policia va estirar del fil i va anar a parar a Castelldans, un poble on vivien Donet i els adolescents que tenia en règim d'acollida. L'escorcoll policíac va fer sortir a la llum pública desenes de cintes en què el pederasta abusava dels menors al llarg de més de disset anys i ho gravava en vídeo.
A 'Li deien pare', que arriba a les llibreries aquest dimecres, Carles Porta recull quatre versions del mateix fet. D'una banda, el del policia que va investigar el cas, la de la víctima principal, la del pederasta i la de la professional de la fundació que li adjudicava els nens i en feia el seguiment. Per Porta, és la forma més "neta i honesta" que ha trobat per reflectir el cas. "El relat en primera persona dels quatre protagonistes ofereix una puresa directe i sense adjectius amb l'objectiu que el lector pugui jutjar i analitzar", ha precisat.
La "normalització tremenda" per part de la víctima
La versió que més ha sorprès a Porta és la de la principal víctima dels abusos, el Santi, per la "normalització tremenda" que ofereix dels fets. "Al final, vaig arribar a la conclusió que el més greu pel nen és que el cas es descobrís", afirma. És precisament l'acceptació dels fets la part "més greu" per al periodista, ja que entén que l'abús dura una estona, però el secret es manté tota la vida, com un "cinturó que estanya i no permet ser lliure".
Per la seva banda, el pederasta David Donet ho explica –per primera vegada- des d'un punt de "justificació", assegurant que no es tractava d'un abús amb violència sinó consentit.
Tot i recollir només la versió de la víctima d'abusos principal, Porta ha parlat amb diversos menors, i entén que no denunciaven per "por i vergonya". Es tractava de nens de famílies desestructurades, per tant, "dobles víctimes" que creien que si tenen problemes amb els menors haurien de tornar a casa seva. Alhora, els prenia la vergonya de confessar-ho en una societat que "no ho entén". "Quan algú confessa un abús, té més por de l'estigmatització social que del propi abús, per això molts callen", assevera.
Nens acollits i abusats, "dobles víctimes"
Donet va disposar durant disset anys d'un "marc d'impunitat" que li possibilitava de continuada abusar de nens dins les parets de casa seva, arribant a entendre com a "natural" una relació sexual entre pare-tutor i fills. "Ell s'adona aviat que no feia bé, però s'hi troba bé i ho tenia fàcil", afirma el periodista, que és la primera persona amb qui el pederasta va parlar.
Segons Porta, la situació que vivien els nens víctimes d'abusos a la casa d'acollida era "indetectable", perquè de cara als nens era "un bon pare" i vist des de fora una "bellíssima persona".
Les famílies d'acollida, l'altruisme "més pur"
El relat arrenca amb una declaració d'intensions com a dedicatòria: "A les famílies d'acollida, amb agraïment". Carles Porta insisteix que el "cas Castelldans" és una anomalia en un context de famílies que es caracteritzen per actuar per l'altruisme "més pur" de la societat actual.
"Fan una feina espectacular i milloren la nostra societat", assevera emocionat, afegint que és molt difícil obtenir l'aval per ser família d'acollida. "No hi ha diners per pagar el què fan", insisteix
A 'Li deien pare', que arriba a les llibreries aquest dimecres, Carles Porta recull quatre versions del mateix fet. D'una banda, el del policia que va investigar el cas, la de la víctima principal, la del pederasta i la de la professional de la fundació que li adjudicava els nens i en feia el seguiment. Per Porta, és la forma més "neta i honesta" que ha trobat per reflectir el cas. "El relat en primera persona dels quatre protagonistes ofereix una puresa directe i sense adjectius amb l'objectiu que el lector pugui jutjar i analitzar", ha precisat.
La "normalització tremenda" per part de la víctima
La versió que més ha sorprès a Porta és la de la principal víctima dels abusos, el Santi, per la "normalització tremenda" que ofereix dels fets. "Al final, vaig arribar a la conclusió que el més greu pel nen és que el cas es descobrís", afirma. És precisament l'acceptació dels fets la part "més greu" per al periodista, ja que entén que l'abús dura una estona, però el secret es manté tota la vida, com un "cinturó que estanya i no permet ser lliure".
Per la seva banda, el pederasta David Donet ho explica –per primera vegada- des d'un punt de "justificació", assegurant que no es tractava d'un abús amb violència sinó consentit.
Tot i recollir només la versió de la víctima d'abusos principal, Porta ha parlat amb diversos menors, i entén que no denunciaven per "por i vergonya". Es tractava de nens de famílies desestructurades, per tant, "dobles víctimes" que creien que si tenen problemes amb els menors haurien de tornar a casa seva. Alhora, els prenia la vergonya de confessar-ho en una societat que "no ho entén". "Quan algú confessa un abús, té més por de l'estigmatització social que del propi abús, per això molts callen", assevera.
Nens acollits i abusats, "dobles víctimes"
Donet va disposar durant disset anys d'un "marc d'impunitat" que li possibilitava de continuada abusar de nens dins les parets de casa seva, arribant a entendre com a "natural" una relació sexual entre pare-tutor i fills. "Ell s'adona aviat que no feia bé, però s'hi troba bé i ho tenia fàcil", afirma el periodista, que és la primera persona amb qui el pederasta va parlar.
Segons Porta, la situació que vivien els nens víctimes d'abusos a la casa d'acollida era "indetectable", perquè de cara als nens era "un bon pare" i vist des de fora una "bellíssima persona".
Les famílies d'acollida, l'altruisme "més pur"
El relat arrenca amb una declaració d'intensions com a dedicatòria: "A les famílies d'acollida, amb agraïment". Carles Porta insisteix que el "cas Castelldans" és una anomalia en un context de famílies que es caracteritzen per actuar per l'altruisme "més pur" de la societat actual.
"Fan una feina espectacular i milloren la nostra societat", assevera emocionat, afegint que és molt difícil obtenir l'aval per ser família d'acollida. "No hi ha diners per pagar el què fan", insisteix