Josep Carner-Ribalta

Escriptor i polític nacionalista, va ser un dels homes de confiança de Francesc Macià | Nascut a Balaguer el 1898, va treballar com a guionista a Hollywood

per Redacció , 11 de febrer de 2016 a les 09:46 |
Josep Carner-Ribalta | Arxiu
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
- Neix a Balaguer el 14 d'abril de 1898. El seu vincle amb les lletres i la política comença de ben jove a la seva ciutat natal, on escriurà en revistes locals com La Falç (1912- 1926), L'Estisora (1916), i La Flama (1920), publicació que dirigirà i que estava vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià.

- Poc després es trasllada a viure a Barcelona, on segueix escrivint en publicacions d’orientació patriòtica. Les més destacades, L’Intransigent (1918-1922) i La Sardana (1925-1937), que en serà el redactor en cap.


- En el període anterior a la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930) s’ha d’exiliar a causa del seu compromís polític. Després d’una breu estada a París, on col·labora en la fundació del Casal Català, marxa cap  a Londres i Oxford (1922) on fa de professor d’idiomes i de corresponsal del diari La Publicitat (1922-1939).

- Retornat a París el 1923, col·labora amb Francesc Macià, amb el qual l’unirà una profunda amistat, fins al punt d’esdevenir el seu secretari personal. És el responsable del butlletí quinzenal Estat Català ( 1923-1925) que es publica a París.


- El seu compromís polític amb la independència de Catalunya el porta fins a Moscou, on s'entrevista amb diversos dirigents de la URSS en companyia del mateix Francesc Macià i d trotskista Andreu Nin.

- El 4 de novembre de 1926 forma part dels 300 voluntaris catalans que des de Prats de Molló travessaran la ratlla fronterera i, dos dies mes tard, a Olot proclamaran la República Catalana, en una acció coordinada amb la CNT que havia de convocar una vaga general. El cop fracassa, i els integrants de la conspiració són enviats a Bèlgica. Allà, Carner hi publicarà el recull de les seves experiències i testimonis del judici a La Catalogne rebelle.


- Tot i els problemes amb la justícia, Carner continua amb el seu compromís polític, i un any més tard organitza a Cuba l’Assemblea Constituent del Separatisme Català. D'allà marxa cap a Nova York, on treballarà en publicitat cinematogràfica per a la Paramount Pictures, més tard es traslladarà a Hollywood, on farà de guionista. Com a resultat de la seva experiència, publicarà Com es fa un film (1934), el primer llibre català sobre cinema.

- Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934, restarà al Palau de la Generalitat al costat del president Lluís Companys, i serà empresonat amb la totalitat del Govern Català. En esclatar la guerra és nomenat responsable de la Comissaria d’Espectacles del Govern Català, des d’on s’esforçarà per introduir el cinema a les escoles com a eina pedagògica, alhora impulsarà la formació d’un teatre i cinema innovadors.

- El seu desacord amb els membres de la CNT-FAI el van obligar a exiliar-se primer a París, després a Mèxic el 1939 i finalment a Nova York, on va dirigir la revista Free Catalonia fins al 1944.

- Va ser delegat als EUA del Consell Nacional de Catalunya i va participar en emissions de ràdio en català a Mèxic i als EUA propiciades per l'Oficina d'Afers Interamericans dels Estats Units. EL 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. Josep Carner Ribalta va morir el 12 de març de 1988 a Sacramento, Califòrnia.
 

 

Participació