10
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
19:27h
El titular del jutjat d'instrucció 2 de Lleida ha arxivat la querella que la Diputació va interposar contra l'exinterventor de l'ens, Josep Jaume Mateu per un delicte d'alteració documental fraudulenta i d'infidelitat en la custòdia de documents per haver presumptament filtrat informació a la premsa.
El fiscal ja va demanar el seu arxivament el 7 de desembre de 2015 i ara el jutge li ha donat la raó en considerar que les proves i declaracions practicades durant la instrucció no demostren que Mateu sigui l'autor dels fets del qual se li acusa. L'advocat de Mateu, Pau Simarro, tal com ja va fer durant la fase d'instrucció, insisteix que la Diputació de Lleida va cessar Mateu per no aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d'un viatge a Califòrnia.
L'interventor de la Diputació de Lleida, Josep Jaume Mateu, va ser cessat l'1 d'octubre de 2013 per, segons l'ens provincial, revelació de secrets arran d'uns documents (entre ells una factura d'un restaurant) publicats en un mitjà de comunicació de Lleida a l'abril del 2014. Simarro però, va negar que el seu client hagués filtrat aquesta documentació a la premsa i destacava que el cessament es va efectuar abans de la publicació.
Defensava que la veritable raó del cessament del seu client va ser que Mateu es va negar a aprovar despeses de presidència injustificades, com per exemple, l'esmentada factura de 1.050 euros d'un sopar al restaurant La Barca del Salamanca, al Port Olímpic de Barcelona, el 23 de novembre de 2012, uns diners que tot i així es van cobrar perquè l'import està considerat com a "despesa menor".
Mateu, que va ser interventor de la corporació durant tretze anys (del 2000 fins al 2013), va considerar que no s'acreditava l'interès públic d'aquest sopar que es va produir dos dies abans de les eleccions al Parlament. Mateu tampoc va aprovar els 4.000 dòlars en un viatge oficial del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a Califòrnia perquè els imports, segons Simarro, no quadraven i a més estaven justificats de manera incorrecta. Per Simarro, el problema és que "Reñé s'afarta (de les negatives de Mateu) i el cessa".
L'advocat insisteix que el cessament es produeix només deu dies després del 20 de setembre de 2013, quan Mateu presenta en un ple fins a cinc informes escrits explicant irregularitats i incongruències però les publicacions a la premsa són posteriors, al març de 2014. En aquests informes denuncia també el pagament per part de la Diputació d'una multa de 900 euros imposada al xofer del president Joan Reñé així com alteracions en el control horari laboral dels funcionaris (hores de més que es paguen i no es fan).
La Diputació contracta detectius perquè segueixin Mateu
Segons va explicar Simarro, els alts càrrecs de la Diputació que van declarar per aquests fets van reconèixer que es van contractar (amb diners públics) els serveis de detectius per "fer una investigació general" per esbrinar com es van filtrar els documents a la premsa. Precisament, entre les raons per les quals el jutge decideix el sobreseïment de la querella contra Mateu és que un dels detectius contractats va declarar que es va fer passar per periodista però que Mateu no li va facilitar cap documentació.
El jutge també té en compte per l'arxivament del cas, a petició de fiscalia, que als documents que presumptament es van filtrar a la premsa hi tenien accés diverses persones. La cap de d'Organització i Gestió de la Diputació, Marlen Minguell, va declarar que a Intervenció hi treballen 14 persones.
Per tot això el jutge ordena el sobreseïment de la querella en considerar que els indicis són "escassos" i "sense prou entitat" per continuar amb la imputació de l'investigat. "No hi ha prou motius per mantenir la investigació de Mateu com autor, còmplice o encobridor de cap delicte, conclou l'escrit judicial. La decisió es pot recórrer al mateix jutjat o a l'Audiència de Lleida.
La querella per assetjament laboral segueix en fase d'instrucció
Paral·lelament, existeix una querella presentada per la fiscalia de Lleida contra dos alts càrrecs de la Diputació de Lleida, el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, i la cap de d'Organització i Gestió, Marlen Minguell, per un presumpte cas d'assetjament laboral a dos funcionaris, un tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i precisament a l'exinterventor, Josep Jaume Mateu.
Se'ls acusa de registrar els ordinadors dels funcionaris i d'apartar-los finalment del seu lloc de treball. Aquesta investigació segueix encara oberta i el jutjat d'instrucció número 4 de Lleida no s'ha pronunciat encara al respecte.
El fiscal ja va demanar el seu arxivament el 7 de desembre de 2015 i ara el jutge li ha donat la raó en considerar que les proves i declaracions practicades durant la instrucció no demostren que Mateu sigui l'autor dels fets del qual se li acusa. L'advocat de Mateu, Pau Simarro, tal com ja va fer durant la fase d'instrucció, insisteix que la Diputació de Lleida va cessar Mateu per no aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d'un viatge a Califòrnia.
L'interventor de la Diputació de Lleida, Josep Jaume Mateu, va ser cessat l'1 d'octubre de 2013 per, segons l'ens provincial, revelació de secrets arran d'uns documents (entre ells una factura d'un restaurant) publicats en un mitjà de comunicació de Lleida a l'abril del 2014. Simarro però, va negar que el seu client hagués filtrat aquesta documentació a la premsa i destacava que el cessament es va efectuar abans de la publicació.
Defensava que la veritable raó del cessament del seu client va ser que Mateu es va negar a aprovar despeses de presidència injustificades, com per exemple, l'esmentada factura de 1.050 euros d'un sopar al restaurant La Barca del Salamanca, al Port Olímpic de Barcelona, el 23 de novembre de 2012, uns diners que tot i així es van cobrar perquè l'import està considerat com a "despesa menor".
Mateu, que va ser interventor de la corporació durant tretze anys (del 2000 fins al 2013), va considerar que no s'acreditava l'interès públic d'aquest sopar que es va produir dos dies abans de les eleccions al Parlament. Mateu tampoc va aprovar els 4.000 dòlars en un viatge oficial del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a Califòrnia perquè els imports, segons Simarro, no quadraven i a més estaven justificats de manera incorrecta. Per Simarro, el problema és que "Reñé s'afarta (de les negatives de Mateu) i el cessa".
L'advocat insisteix que el cessament es produeix només deu dies després del 20 de setembre de 2013, quan Mateu presenta en un ple fins a cinc informes escrits explicant irregularitats i incongruències però les publicacions a la premsa són posteriors, al març de 2014. En aquests informes denuncia també el pagament per part de la Diputació d'una multa de 900 euros imposada al xofer del president Joan Reñé així com alteracions en el control horari laboral dels funcionaris (hores de més que es paguen i no es fan).
La Diputació contracta detectius perquè segueixin Mateu
Segons va explicar Simarro, els alts càrrecs de la Diputació que van declarar per aquests fets van reconèixer que es van contractar (amb diners públics) els serveis de detectius per "fer una investigació general" per esbrinar com es van filtrar els documents a la premsa. Precisament, entre les raons per les quals el jutge decideix el sobreseïment de la querella contra Mateu és que un dels detectius contractats va declarar que es va fer passar per periodista però que Mateu no li va facilitar cap documentació.
El jutge també té en compte per l'arxivament del cas, a petició de fiscalia, que als documents que presumptament es van filtrar a la premsa hi tenien accés diverses persones. La cap de d'Organització i Gestió de la Diputació, Marlen Minguell, va declarar que a Intervenció hi treballen 14 persones.
Per tot això el jutge ordena el sobreseïment de la querella en considerar que els indicis són "escassos" i "sense prou entitat" per continuar amb la imputació de l'investigat. "No hi ha prou motius per mantenir la investigació de Mateu com autor, còmplice o encobridor de cap delicte, conclou l'escrit judicial. La decisió es pot recórrer al mateix jutjat o a l'Audiència de Lleida.
La querella per assetjament laboral segueix en fase d'instrucció
Paral·lelament, existeix una querella presentada per la fiscalia de Lleida contra dos alts càrrecs de la Diputació de Lleida, el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, i la cap de d'Organització i Gestió, Marlen Minguell, per un presumpte cas d'assetjament laboral a dos funcionaris, un tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i precisament a l'exinterventor, Josep Jaume Mateu.
Se'ls acusa de registrar els ordinadors dels funcionaris i d'apartar-los finalment del seu lloc de treball. Aquesta investigació segueix encara oberta i el jutjat d'instrucció número 4 de Lleida no s'ha pronunciat encara al respecte.