10
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
16:14h
El passat dia 6 de febrer va morir l'escriptor i professor universitari cerverí Jaume Ferran i Camps a la població d'Smyrna, a l'estat de Geòrgia, als Estats Units, on residia des de l'any 1960. Ferran fou nomenat fill predilecte de Cervera l'any 2001.
El paer en cap de Cervera, Ramon Royes, ha donat el condol personalment a la família i els ha manifestat la voluntat de la Paeria de fer més endavant un acte d'homenatge pòstum a la figura de Ferran, que mai es va desvincular de la capital de la Segarra, on va néixer l'any 1928. Jaume Ferran, va formar part des de l'inici i al costat de poetes com Costafreda, Barral o Gil de Biedma, de l'anomenat 'grup catalán de la Generación de los 50'. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.
El paer en cap de Cervera, Ramon Royes, ha donat el condol personalment a la família i els ha manifestat la voluntat de la Paeria de fer més endavant un acte d'homenatge pòstum a la figura de Ferran, que mai es va desvincular de la capital de la Segarra, on va néixer l'any 1928. Jaume Ferran, va formar part des de l'inici i al costat de poetes com Costafreda, Barral o Gil de Biedma, de l'anomenat 'grup catalán de la Generación de los 50'. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.
Ramon Royes ha destacat que ''la vinculació de Ferran amb la ciutat de Cervera ha estat total i absoluta fins al punt que l'atzar ha volgut que l'il·lustre cerverí ens deixés en una data tan assenyalada i estimada per als cerverins com és el dia del Santíssim Misteri''. Jaume Ferran era fill predilecte de Cervera des de l'any 2001. Aquesta distinció també la va rebre l'any 1991 l'historiador i polític Josep Benet (Cervera, 1920 – Sant Cugat del Vallès, 2008), i l'any 2014 el jove pilot de motociclisme Marc Màrquez (Cervera, 1993).
Ferran va participar dels diferents ambients culturals de la ciutat, des de les tertúlies que organitzava a Cal Ferran fins a les aportacions literàries a la revista local Segarra des dels anys quaranta del segle passat. Des del 1960 fins que es va jubilar com a emèrit el 1995 va exercir la docència universitària als Estats Units, primer a la Universitat de Colgate (1960-1963) i després a la de Syracuse, on el 1963 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Hispànics.
Entre els seus llibres de versos destaquen 'Desde esta orilla' (1952), 'Poemas del viajero' (1953), 'Descubrimiento de América' (1957), 'Canciones para Dulcinea' (1959), 'Libro de Ondina' (1964), 'Nuevas Cantigas' (1967), 'Memorial' (1971), 'Libro de Alfonso' (1983), 'Las ales del Fénice' (1988), 'Historia Natural' (1989) i 'Corónica' (1992). També ha publicat narrativa, estudis literaris (volums sobre Maragall, Costafreda, Lope de Vega, Foix), traduccions poètiques (de Yeats, Pound o Carner) i antologies (del seu grup poètic). En català va escriure dos volums autobiogràfics: 'Memòries de Ponent' i 'Diari de tardor'.
Ferran va participar dels diferents ambients culturals de la ciutat, des de les tertúlies que organitzava a Cal Ferran fins a les aportacions literàries a la revista local Segarra des dels anys quaranta del segle passat. Des del 1960 fins que es va jubilar com a emèrit el 1995 va exercir la docència universitària als Estats Units, primer a la Universitat de Colgate (1960-1963) i després a la de Syracuse, on el 1963 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Hispànics.
Entre els seus llibres de versos destaquen 'Desde esta orilla' (1952), 'Poemas del viajero' (1953), 'Descubrimiento de América' (1957), 'Canciones para Dulcinea' (1959), 'Libro de Ondina' (1964), 'Nuevas Cantigas' (1967), 'Memorial' (1971), 'Libro de Alfonso' (1983), 'Las ales del Fénice' (1988), 'Historia Natural' (1989) i 'Corónica' (1992). També ha publicat narrativa, estudis literaris (volums sobre Maragall, Costafreda, Lope de Vega, Foix), traduccions poètiques (de Yeats, Pound o Carner) i antologies (del seu grup poètic). En català va escriure dos volums autobiogràfics: 'Memòries de Ponent' i 'Diari de tardor'.