24
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
10:23h
El Segarra-Garrigues es planteja sumar nous regants al canal oferint-los pagar la meitat per les obres de la xarxa de distribució a canvi de menys dotació d'aigua. De moment, ja s'ha fet arribar l'oferta a uns 300 agricultors de la zona alta del canal a la Noguera i l'Urgell (dels sectors 1,2 i 3), que és on actualment hi ha el nivell més baix d'adhesions, i també es planteja una fórmula similar per a la part final de la infraestructura, al sud del Segrià i les Garrigues.
Es tracta de facilitar que els pagesos disposin a curt termini de l'aigua necessària per fer més rendible les seves explotacions, garantint, per exemple, una collita d'ordi anual. L'objectiu de la comunitat de regants és que més propietaris s'animin a incorporar-se al Segarra-Garrigues, ja que actualment un 40% dels que podrien regar no ho fan. Per aconseguir-ho, però, el president del canal, Josep Maria Jové, continua reclamant a la Generalitat que ofereixi ajudes per finançar els treballs. Aquesta serà la primera reclamació que traslladaran a la nova consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, amb qui confien reunir-se aviat.
En concret, i d'acord amb el Govern, s'ha ofert als propietaris disposar de reg de suport (3.500 metres cúbics per hectàrea i any) i pagar 1.550 euros per hectàrea per les obres de la xarxa de distribució, la meitat que si disposessin de la dotació plena (6.500 metres cúbics per hectàrea i any).
Els qui s'hi avinguin també hauran de pagar durant 20 anys una derrama de 100 euros per hectàrea a l'any, i un cop passades aquestes dues dècades ja podran accedir al reg amb dotació màxima. L'oferta, però, té un temps limitat i només s'hi podran apuntar durant aquest 2016.
El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha explicat que l'oferta s'ha fet a petició dels mateixos pagesos de la zona alta del canal i, per tant, espera que tingui acceptació. En aquests primers sectors l'adhesió al reg se situa al voltant del 50%.
En aquests primers sectors del canal la majoria de pagesos es dediquen als cultius herbacis i, segons Jové, mitja dotació de reg ja seria suficient per garantir una collita anual d'ordi o blat. Per això assegura que l'oferta és atractiva, sobretot mentre no sigui rendible el cultiu del blat de moro al Segarra-Garrigues.
A més, tot i que el pagament fraccionat es preveu en 20 anys, el president del canal matisa que "si d'aquí a uns anys millora la situació del blat de moro o algú vol fer una plantació d'arbres en qualsevol moment es pot incorporar a la dotació completa i fer qualsevol tipus de cultiu".
La nova modalitat d'adhesió es vol exportar i consolidar
Aquesta nova modalitat d'adhesió ja s'ha concretat als sectors 1, 2 i 3 i ara s'està estudiant una fórmula similar per a la zona baixa, on dominen els cultius de fruiters i ametllers. "En aquesta zona també intentem buscar una solució perquè passa una cosa semblant, quan es planten arbres els primers anys no cal tota la dotació d'aigua, amb poca en tenen prou", explica Jové. Fins i tot la idea per aquesta zona del sud del Segrià i les Garrigues és que no sigui una oferta puntual d'un any sinó que es mantingui de forma permanent.
El president del Segarra-Garrigues recorda que també és possible adherir-se al regadiu de forma progressiva. Els propietaris que tenen més de 3'5 hectàrees es poden apuntar en quatre anys, pagant un 25% cada any, "de manera que el quart any ja hi ha producció del que es va plantar el primer i ja poden començar a obtenir beneficis". "Cada dia se'ns acut una idea nova perquè el que volem és facilitar l'adhesió al canal", insisteix.
Reclamació d'ajuts al finançament per poder regar
Cal recordar que el projecte inicial del Segarra-Garrigues contempla la posada en regadiu de 70.000 hectàrees, tot i que en 42.000 hi haurà limitacions per protegir les aus estepàries (declarades zones d'especial protecció d'aus, ZEPA). Segons la comunitat de regants, per avançar en el repte que més pagesos s'adhereixin al reg també és fonamental que el Govern faciliti el finançament de la inversió per preparar les finques a través de crèdits bonificats, una opció que actualment no existeix.
Serà la primera reivindicació que traslladaran a la nova titular d'Agricultura, Meritxell Serret, amb qui ja han demanat reunir-se. Es calcula que el cost total de fer arribar el reg a una finca del canal és d'uns 8.000 euros per hectàrea.
Jové ha alertat una vegada més que si no s'ajuda els petits propietaris seran només grans empreses del sector agroalimentari, vinculades o no al territori, les que es beneficiaran de la infraestructura perquè són les úniques que poden accedir al finançament i, a més, disposen de fons europeus per posar en marxa grans plantacions.
"La situació és la que és i el sector té poca capacitat d'inversió, en canvi, gent d'altres sectors tenen diners i els inverteixen en l'agricultura", explica. I en aquest sentit insisteix que "el Segarra-Garrigues també s'ha fet per fixar la gent del territori i crear riquesa, per tant, que vinguin grans empreses de fora a regar és una solució però no la que ens agrada, nosaltres preferiríem que si s'han de regar 1.000 hectàrees ho facin 100 pagesos i no una sola gran empresa, però tampoc podem negar-nos-hi".
La primera pedra del Segarra-Garrigues es va posar el 2002, quan va començar la connexió amb el pantà de Rialb. El 2009 es va estrenar el regadiu en una fina d'Oliola, a la Noguera i l'estiu passat l'aigua ja va transcórrer pels 85 quilòmetres del canal principal. Ara queda per acabar la presa de la cua del canal, la de l'Albagés (Garrigues). Les obres avancen a bon ritme i es preveu que les obres acabin la primavera de l'any que ve.
Es tracta de facilitar que els pagesos disposin a curt termini de l'aigua necessària per fer més rendible les seves explotacions, garantint, per exemple, una collita d'ordi anual. L'objectiu de la comunitat de regants és que més propietaris s'animin a incorporar-se al Segarra-Garrigues, ja que actualment un 40% dels que podrien regar no ho fan. Per aconseguir-ho, però, el president del canal, Josep Maria Jové, continua reclamant a la Generalitat que ofereixi ajudes per finançar els treballs. Aquesta serà la primera reclamació que traslladaran a la nova consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, amb qui confien reunir-se aviat.
En concret, i d'acord amb el Govern, s'ha ofert als propietaris disposar de reg de suport (3.500 metres cúbics per hectàrea i any) i pagar 1.550 euros per hectàrea per les obres de la xarxa de distribució, la meitat que si disposessin de la dotació plena (6.500 metres cúbics per hectàrea i any).
Els qui s'hi avinguin també hauran de pagar durant 20 anys una derrama de 100 euros per hectàrea a l'any, i un cop passades aquestes dues dècades ja podran accedir al reg amb dotació màxima. L'oferta, però, té un temps limitat i només s'hi podran apuntar durant aquest 2016.
El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha explicat que l'oferta s'ha fet a petició dels mateixos pagesos de la zona alta del canal i, per tant, espera que tingui acceptació. En aquests primers sectors l'adhesió al reg se situa al voltant del 50%.
En aquests primers sectors del canal la majoria de pagesos es dediquen als cultius herbacis i, segons Jové, mitja dotació de reg ja seria suficient per garantir una collita anual d'ordi o blat. Per això assegura que l'oferta és atractiva, sobretot mentre no sigui rendible el cultiu del blat de moro al Segarra-Garrigues.
A més, tot i que el pagament fraccionat es preveu en 20 anys, el president del canal matisa que "si d'aquí a uns anys millora la situació del blat de moro o algú vol fer una plantació d'arbres en qualsevol moment es pot incorporar a la dotació completa i fer qualsevol tipus de cultiu".
La nova modalitat d'adhesió es vol exportar i consolidar
Aquesta nova modalitat d'adhesió ja s'ha concretat als sectors 1, 2 i 3 i ara s'està estudiant una fórmula similar per a la zona baixa, on dominen els cultius de fruiters i ametllers. "En aquesta zona també intentem buscar una solució perquè passa una cosa semblant, quan es planten arbres els primers anys no cal tota la dotació d'aigua, amb poca en tenen prou", explica Jové. Fins i tot la idea per aquesta zona del sud del Segrià i les Garrigues és que no sigui una oferta puntual d'un any sinó que es mantingui de forma permanent.
El president del Segarra-Garrigues recorda que també és possible adherir-se al regadiu de forma progressiva. Els propietaris que tenen més de 3'5 hectàrees es poden apuntar en quatre anys, pagant un 25% cada any, "de manera que el quart any ja hi ha producció del que es va plantar el primer i ja poden començar a obtenir beneficis". "Cada dia se'ns acut una idea nova perquè el que volem és facilitar l'adhesió al canal", insisteix.
Reclamació d'ajuts al finançament per poder regar
Cal recordar que el projecte inicial del Segarra-Garrigues contempla la posada en regadiu de 70.000 hectàrees, tot i que en 42.000 hi haurà limitacions per protegir les aus estepàries (declarades zones d'especial protecció d'aus, ZEPA). Segons la comunitat de regants, per avançar en el repte que més pagesos s'adhereixin al reg també és fonamental que el Govern faciliti el finançament de la inversió per preparar les finques a través de crèdits bonificats, una opció que actualment no existeix.
Serà la primera reivindicació que traslladaran a la nova titular d'Agricultura, Meritxell Serret, amb qui ja han demanat reunir-se. Es calcula que el cost total de fer arribar el reg a una finca del canal és d'uns 8.000 euros per hectàrea.
Jové ha alertat una vegada més que si no s'ajuda els petits propietaris seran només grans empreses del sector agroalimentari, vinculades o no al territori, les que es beneficiaran de la infraestructura perquè són les úniques que poden accedir al finançament i, a més, disposen de fons europeus per posar en marxa grans plantacions.
"La situació és la que és i el sector té poca capacitat d'inversió, en canvi, gent d'altres sectors tenen diners i els inverteixen en l'agricultura", explica. I en aquest sentit insisteix que "el Segarra-Garrigues també s'ha fet per fixar la gent del territori i crear riquesa, per tant, que vinguin grans empreses de fora a regar és una solució però no la que ens agrada, nosaltres preferiríem que si s'han de regar 1.000 hectàrees ho facin 100 pagesos i no una sola gran empresa, però tampoc podem negar-nos-hi".
La primera pedra del Segarra-Garrigues es va posar el 2002, quan va començar la connexió amb el pantà de Rialb. El 2009 es va estrenar el regadiu en una fina d'Oliola, a la Noguera i l'estiu passat l'aigua ja va transcórrer pels 85 quilòmetres del canal principal. Ara queda per acabar la presa de la cua del canal, la de l'Albagés (Garrigues). Les obres avancen a bon ritme i es preveu que les obres acabin la primavera de l'any que ve.