Samuel Gili i Gaya

Doctor en Filosofia i Lletres, va ser un dels gramàtics i lingüistes més reconeguts de la seva època

per Redacció , 22 de gener de 2016 a les 00:00 |
Samuel Gili Gaya | RAE
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
- Nascut a Lleida el 1892, va estudiar el Batxillerat al Col·legi dels Germans Maristes. El 1912 es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona, i tres anys després, en 1915, en Filosofia i Lletres, per la Universitat Central de Madrid.

- En el curs de doctorat va conèixer a Menéndez Pidal, que el va introduir en el Centre d'Estudis Històrics. El 1919 va guanyar per oposició la Càtedra de Llengua i Literatura Espanyola de l'Institut de Baeza.


- Durant el curs següent va aconseguir el trasllat a Osca, i en 1920 es va incorporar a l'Institut Escola de Madrid.

- En aquests anys va començar a preparar el Tresor lexicogràfic, obra que mai va acabar. Després de la Guerra Civil, va ser acusat de "catalanista" i va haver de seure al banc dels acusats, davant la jurisdicció militar, però va ser absolt sense càrrecs en contra seu.


- Va ser traslladat a Madrid, en comissió de serveis, per reprendre les tasques del Tresor lexicogràfic i del laboratori de Fonètica, paralitzades totes dues des de 1936.

- Des de 1946, va ser el director de les classes pràctiques dels Cursos per a estrangers, a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.


- El 1961, va ser triat membre de nombre de la Real Acadèmia Espanyola. Molt aviat, va començar a col·laborar activament en diverses comissions. Va ser membre, entre d'altres, de les de Diccionaris i Vocabulari Tècnic, i va redactar l'Ortografia i la Sintaxi de l'Esbós d'una Nova Gramàtica de la Llengua Espanyola.

- Ja en els seus últims anys, sobreposant-se als problemes de salut, va seguir col·laborant en la preparació del Diccionari Històric.

- La mort li va arribar el 1976 quan estava preparant la Nova Gramàtica.

- El seu arxiu va ser donat a la Universitat de Lleida, i Un institut de Lleida porta el seu nom.

 

Participació