19
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
16:50h
Dos joves han penjat a internet una pàgina web que pretén recollir els crims d'odi dels últims 25 anys a Catalunya i a l'Estat. Basant-se en notícies publicades, s'han submergit en nombroses hemeroteques per identificar el màxim de casos possibles i veure'n la seva evolució policial i judicial. No ho han aconseguit amb tots, i sospiten que encara hi ha casos que no han pogut trobar. A Catalunya s'han registrat 19 casos de mort per aquests delictes, un dels quals a la Segarra, mentre a l'Estat n'han trobat 77. Els més habituals són casos de xenofòbia, aporofòbia (odi als indigents) i intolerància criminal.
A tot Catalunya s'han registrat 19 casos. Fora de l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha hagut tres casos registrats: el del jove Josep Maria Isanta a Berga a la Patum del 2005, un marroquí mort d'un tret a Salou el 2002, i el d'un altre marroquí mort a Granyanella (Segarra) el 2005. A l'àrea de Barcelona s'han registrat 16 casos, alguns dels quals força coneguts com el de la indigent Rosario Endrinal cremada viva en un caixer el 2005, el d'un senegalès disparat per un gitano el 2012 al barri de Besòs de Barcelona, Wilson Pacheco, mort ofegat al Maremàgnum el 2002, la transsexual Sonia, assassinada el 1991 al parc de la Ciutadella, o Frederic Rouquier, aficionat de l'Espanyol apunyalat per Boixos Nois el 1991.
A l'Estat, els llocs amb més víctimes són Madrid i València, amb casos coneguts com el de Guillem Agulló o Carlos Palomino. En el total de l'Estat sumen 86 casos amb 88 víctimes.
Pels autors, Miquel Ramos i David Bou, el més important del projecte és fer visible una realitat sovint amagada, ja que no hi ha registres oficials. A més, també pretenen sensibilitzar la població i influir en els polítics perquè legislin i a la justícia perquè sigui conscient del problema i l'abordi de forma integral.
Segons el Moviment contra la Intolerància, a l'Estat hi ha uns 4.000 incidents i agressions a l'any, malgrat que les autoritats en calculen uns 1.400 i la Unió Europea eleva la xifra a uns 14.000, ja que considera que només es denuncien un 10% dels casos. L'entitat també calcula que hi ha més de 1.000 webs, blogs, canals o fòrums d'internet xenòfobs i intolerants, desenes de concerts de música neofeixista cada any i més de 10.000 membres de grups neonazis.
Miquel Ramos, un dels autors, ha dit que la web no només són xifres sinó històries personals. A més, ha alertat que els crims d'odi són el final del recorregut, que s'inicia amb el discurs de l'odi, ja que "els prejudicis s'aprenen". David Bou, l'altre autor de la web, ha dit que han fet aquesta feina per "substituir la indolència de l'Estat".
Esteban Ibarra, president de Moviment contra la Intolerància, ha dit que "l'estat de dret està en deute amb les víctimes dels crims d'odi" per la falta d'atenció i ha dit que cal una llei específica per tractar-les.
Eugeni Rodríguez, de l'Observatori contra la Homofòbia, ha demanat no banalitzar ni frivolitzar cap indici de delicte d'odi, com el bullying, i ha tornat a lamentar els 16 mesos "perduts" per la no aplicació de la llei contra la LGTBfòbia aprovada pel Parlament l'estiu del 2014.
Laia Serra, advocada penalista ha lamentat també que l'Estat té "resistència" a aplicar els tractats internacionals que subscriu i espera que la nova llei d'atenció a la víctima i la modificació de l'article 510 del Codi Penal permetin perseguir millor els crims d'odi i atendre les víctimes.
Per millorar la resposta de l'Estat, ha reclamat que la investigació sigui més ràpida, que es facilitin les denúncies, que es faci un cens de casos, que es millori l'assistència a les víctimes i que augmenti la formació dels funcionaris.
Mavi Muñoz, mare de Carlos Palomino, mort al Metro de Madrid el 2007 a mans d'un militar neonazi, ha demanat als polítics, com ara Anna Gabriel, de la CUP, que era a la roda de premsa, que lluitin més contra aquests crims, i que millorin l'atenció a les víctimes. La falta de resposta de l'Estat ha estat qualificada per Muñoz com a "terrorisme d'estat, que, a més, va a les urnes".
A tot Catalunya s'han registrat 19 casos. Fora de l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha hagut tres casos registrats: el del jove Josep Maria Isanta a Berga a la Patum del 2005, un marroquí mort d'un tret a Salou el 2002, i el d'un altre marroquí mort a Granyanella (Segarra) el 2005. A l'àrea de Barcelona s'han registrat 16 casos, alguns dels quals força coneguts com el de la indigent Rosario Endrinal cremada viva en un caixer el 2005, el d'un senegalès disparat per un gitano el 2012 al barri de Besòs de Barcelona, Wilson Pacheco, mort ofegat al Maremàgnum el 2002, la transsexual Sonia, assassinada el 1991 al parc de la Ciutadella, o Frederic Rouquier, aficionat de l'Espanyol apunyalat per Boixos Nois el 1991.
A l'Estat, els llocs amb més víctimes són Madrid i València, amb casos coneguts com el de Guillem Agulló o Carlos Palomino. En el total de l'Estat sumen 86 casos amb 88 víctimes.
Pels autors, Miquel Ramos i David Bou, el més important del projecte és fer visible una realitat sovint amagada, ja que no hi ha registres oficials. A més, també pretenen sensibilitzar la població i influir en els polítics perquè legislin i a la justícia perquè sigui conscient del problema i l'abordi de forma integral.
Segons el Moviment contra la Intolerància, a l'Estat hi ha uns 4.000 incidents i agressions a l'any, malgrat que les autoritats en calculen uns 1.400 i la Unió Europea eleva la xifra a uns 14.000, ja que considera que només es denuncien un 10% dels casos. L'entitat també calcula que hi ha més de 1.000 webs, blogs, canals o fòrums d'internet xenòfobs i intolerants, desenes de concerts de música neofeixista cada any i més de 10.000 membres de grups neonazis.
Miquel Ramos, un dels autors, ha dit que la web no només són xifres sinó històries personals. A més, ha alertat que els crims d'odi són el final del recorregut, que s'inicia amb el discurs de l'odi, ja que "els prejudicis s'aprenen". David Bou, l'altre autor de la web, ha dit que han fet aquesta feina per "substituir la indolència de l'Estat".
Esteban Ibarra, president de Moviment contra la Intolerància, ha dit que "l'estat de dret està en deute amb les víctimes dels crims d'odi" per la falta d'atenció i ha dit que cal una llei específica per tractar-les.
Eugeni Rodríguez, de l'Observatori contra la Homofòbia, ha demanat no banalitzar ni frivolitzar cap indici de delicte d'odi, com el bullying, i ha tornat a lamentar els 16 mesos "perduts" per la no aplicació de la llei contra la LGTBfòbia aprovada pel Parlament l'estiu del 2014.
Laia Serra, advocada penalista ha lamentat també que l'Estat té "resistència" a aplicar els tractats internacionals que subscriu i espera que la nova llei d'atenció a la víctima i la modificació de l'article 510 del Codi Penal permetin perseguir millor els crims d'odi i atendre les víctimes.
Per millorar la resposta de l'Estat, ha reclamat que la investigació sigui més ràpida, que es facilitin les denúncies, que es faci un cens de casos, que es millori l'assistència a les víctimes i que augmenti la formació dels funcionaris.
Mavi Muñoz, mare de Carlos Palomino, mort al Metro de Madrid el 2007 a mans d'un militar neonazi, ha demanat als polítics, com ara Anna Gabriel, de la CUP, que era a la roda de premsa, que lluitin més contra aquests crims, i que millorin l'atenció a les víctimes. La falta de resposta de l'Estat ha estat qualificada per Muñoz com a "terrorisme d'estat, que, a més, va a les urnes".