19
de gener
del
2016
Actualitzat
a la
1:30h
El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, alerta que el trasllat a Vilanova de Sixena de les pintures murals de la Sala Capitular del Monestir exposades al MNAC faria perillar la seva integritat. Ho ha declarat al judici que ha començat aquest dilluns al jutjat d'instància número 2 d'Osca. Joan Guitart, que va ser conseller de Cultura del 1988 al 1996, ha confirmat que el 1992 va signar amb les monges del Monestir de Sixena un contracte per cedir de manera indefinida les pintures a la Generalitat, un contracte que la part aragonesa diu que és "fals".
Els representants aragonesos insisteixen que les pintures van ser "robades" i els catalans que van ser "salvades" després d'un incendi el 1936. El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida fins al 1995, quan l'Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni.
Els representants de la Generalitat i el MNAC, indignats durant el judici
Aquest dilluns ha començat a Osca el judici entre l'Aragó i Catalunya per la propietat de les pintures murals de la Sala Capitular del Monestir de Sixena, que està previst s'allargui dos dies. Estan citats a declarar una dotzena de testimonis. Aquest dilluns les declaracions s'han allargat durant més de cinc hores i s'ha pogut escoltar, entre d'altres, a l'alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas; el director del MNAC, Pepe Serra, i l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart.
El primer a declarar ha estat l'alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, que ha relatat que les pintures van ser "arrancades" de les parets i que la gent del poble no va participar d'aquest "robatori", unes paraules que han indignat els representants de la Generalitat i el MNAC, que han demanat a la jutgessa que no permetés l'ús de paraules "ofensives" ja que, asseguren, "no les van robar, les van rescatar" després d'un incendi que va tenir lloc el 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola. Alfonso Salillas ha prosseguit la seva declaració explicant que primer "van venir uns de Barcelona" (sense precisar qui o de quina institució) i van incendiar el Monestir i que després uns "funcionaris catalans", ha dit, es van endur les pintures.
Després ha estat el torn del director del MNAC, Pepe Serra, que ha insistit que les pintures formen part d'una col·lecció indivisible protegida per la llei del patrimoni català i que el seu trasllat suposaria una "pèrdua enorme pel conjunt". També seria dolent per les pròpies pintures, ha afegit, ja que "el MNAC és el museu de referència de pintura mural romànica més important del món, que compleix amb les normes més estrictes de conservació i els ofereix un escenari únic per mostrar-se al món".
"Si marxessin, les pintures perdrien més del que guanyarien", ha assegurat. Serra alerta a més de la fragilitat extrema de les pintures, completades posteriorment seguint diverses tècniques, i que un trasllat suposaria uns "alts riscos de pèrdua de valor patrimonial". Finalment, Serra ha recordat que les pintures estan exposades al MNAC des del 1961 i que sempre s'han mostrat de manera pública i pacífica.
Posteriorment, Joan Guitart, que va ser conseller Cultura de la Generalitat entre el 1988 i el 1996 ha explicat que es va formalitzar un acord de préstec indefinit entre les monges santjoanistes i la Generalitat per acabar donant les obres al Govern català. Guitart ha assegurat que el 17 de desembre de 1992 ell mateix va signar un contracte amb la priora representant del Monestir a través del qual els cedien les pintures a la Generalitat en concepte de préstec permanent.
Les monges de Sixena, ha prosseguit, tenien coneixement que des 1961 les pintures estaven exposades al MNAC. "Era el que volien ja que el pacte per la sessió de l'ús tenia la finalitat que fossin exposades al públic". Els advocats d'Osca, en canvi, asseguren que aquest contracte és "fals".
Està previst que demà dimarts segueixi i acabi el judici. Estan citats a declarar els pèrits del MNAC com ara un especialista en art romànic i un altre en restauració. També està previst que tinguin lloc les conclusions de les parts abans que quedi vist per sentència.
Els representants aragonesos insisteixen que les pintures van ser "robades" i els catalans que van ser "salvades" després d'un incendi el 1936. El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida fins al 1995, quan l'Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni.
Els representants de la Generalitat i el MNAC, indignats durant el judici
Aquest dilluns ha començat a Osca el judici entre l'Aragó i Catalunya per la propietat de les pintures murals de la Sala Capitular del Monestir de Sixena, que està previst s'allargui dos dies. Estan citats a declarar una dotzena de testimonis. Aquest dilluns les declaracions s'han allargat durant més de cinc hores i s'ha pogut escoltar, entre d'altres, a l'alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas; el director del MNAC, Pepe Serra, i l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart.
El primer a declarar ha estat l'alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, que ha relatat que les pintures van ser "arrancades" de les parets i que la gent del poble no va participar d'aquest "robatori", unes paraules que han indignat els representants de la Generalitat i el MNAC, que han demanat a la jutgessa que no permetés l'ús de paraules "ofensives" ja que, asseguren, "no les van robar, les van rescatar" després d'un incendi que va tenir lloc el 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola. Alfonso Salillas ha prosseguit la seva declaració explicant que primer "van venir uns de Barcelona" (sense precisar qui o de quina institució) i van incendiar el Monestir i que després uns "funcionaris catalans", ha dit, es van endur les pintures.
Després ha estat el torn del director del MNAC, Pepe Serra, que ha insistit que les pintures formen part d'una col·lecció indivisible protegida per la llei del patrimoni català i que el seu trasllat suposaria una "pèrdua enorme pel conjunt". També seria dolent per les pròpies pintures, ha afegit, ja que "el MNAC és el museu de referència de pintura mural romànica més important del món, que compleix amb les normes més estrictes de conservació i els ofereix un escenari únic per mostrar-se al món".
"Si marxessin, les pintures perdrien més del que guanyarien", ha assegurat. Serra alerta a més de la fragilitat extrema de les pintures, completades posteriorment seguint diverses tècniques, i que un trasllat suposaria uns "alts riscos de pèrdua de valor patrimonial". Finalment, Serra ha recordat que les pintures estan exposades al MNAC des del 1961 i que sempre s'han mostrat de manera pública i pacífica.
Posteriorment, Joan Guitart, que va ser conseller Cultura de la Generalitat entre el 1988 i el 1996 ha explicat que es va formalitzar un acord de préstec indefinit entre les monges santjoanistes i la Generalitat per acabar donant les obres al Govern català. Guitart ha assegurat que el 17 de desembre de 1992 ell mateix va signar un contracte amb la priora representant del Monestir a través del qual els cedien les pintures a la Generalitat en concepte de préstec permanent.
Les monges de Sixena, ha prosseguit, tenien coneixement que des 1961 les pintures estaven exposades al MNAC. "Era el que volien ja que el pacte per la sessió de l'ús tenia la finalitat que fossin exposades al públic". Els advocats d'Osca, en canvi, asseguren que aquest contracte és "fals".
Està previst que demà dimarts segueixi i acabi el judici. Estan citats a declarar els pèrits del MNAC com ara un especialista en art romànic i un altre en restauració. També està previst que tinguin lloc les conclusions de les parts abans que quedi vist per sentència.