17
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
20:09h
Tenir més relacions virtuals que reals, necessitar portar sempre algun aparell electrònic, connectar-se després d'aixecar-se del llit o, fins i tot, interrompre el somni davant els senyals d'arribada de missatges, són alguns dels signes que alerten sobre la presència d'una addicció a les xarxes socials.
"En moltes ocasions, a mesura que augmenten les relacions a les xarxes, disminueix el temps emprat a les relacions reals amb la família o el grup d'amics. Així es genera un mecanisme de compensació d'aquest dèficit, el qual crea un cercle viciós que provoca un augment del temps dedicat a la comunicació virtual i afavoreix l'abandonament de les obligacions amb els cercles socials reals", explica el psicòleg en Intervenció en Psicologia, Juan Antonio Molero Cid.
En aquest sentit, i encara que les xarxes socials generen "recompenses" relacionades amb la comunicació amb uns altres, el també membre de Saluspot ha recordat que ja han aparegut trastorns relacionats amb l'ús d'Internet i els dispositius mòbils com, per exemple, cibermareig, nomofòbia (por d'estar incomunicat sense telèfon mòbil), dependències o cibercondria -comportament que porta a l'automedicació després d'informar-se per Internet sobre alguns símptomes-. A més, en funció de l'edat i maduresa de la persona, s'han trobat trastorns de depressió, ansietat, estrès, insomni i, fins i tot, esquizofrènia.
I és que, com ha explicat Molero Cid, les xarxes socials poden crear "patiment" atès que la persona veu alterada la percepció sobre la seva pròpia vida i la del seu entorn. De fet, prossegueix, en els sofriments associats poden trobar-se paral·lelismes amb els estats d'addicció i dependència.
Dit això, l'expert ha recordat que les xarxes socials són només una altra eina de comunicació, per la qual cosa ha negat que per no estar en elles una persona quedi exclosa del grup. "Pot un grup, excepte situacions molt determinades i temporals (llunyania geogràfica, per exemple) tenir una relació de qualitat exclusivament virtual durant molt temps? No té per què no tenir-la, és cert, però només si aquest grup reuneix certes condicions", ha puntualitzat.
Per tot això, el psicòleg ha recomanat, quan s'ha aconseguit una situació de dependència, buscar alternatives reals per emprar el temps que es dedica a les xarxes socials, elaborar una llista del que es creu que es pot fer en aquest temps, delimitar l'activitat a les xarxes socials, no usar-les quan s'estigui en companyia d'altres persones, apagar el mòbil a la nit, i avaluar, en períodes de temps, què s'ha guanyat amb aquests costums.
"En moltes ocasions, a mesura que augmenten les relacions a les xarxes, disminueix el temps emprat a les relacions reals amb la família o el grup d'amics. Així es genera un mecanisme de compensació d'aquest dèficit, el qual crea un cercle viciós que provoca un augment del temps dedicat a la comunicació virtual i afavoreix l'abandonament de les obligacions amb els cercles socials reals", explica el psicòleg en Intervenció en Psicologia, Juan Antonio Molero Cid.
En aquest sentit, i encara que les xarxes socials generen "recompenses" relacionades amb la comunicació amb uns altres, el també membre de Saluspot ha recordat que ja han aparegut trastorns relacionats amb l'ús d'Internet i els dispositius mòbils com, per exemple, cibermareig, nomofòbia (por d'estar incomunicat sense telèfon mòbil), dependències o cibercondria -comportament que porta a l'automedicació després d'informar-se per Internet sobre alguns símptomes-. A més, en funció de l'edat i maduresa de la persona, s'han trobat trastorns de depressió, ansietat, estrès, insomni i, fins i tot, esquizofrènia.
I és que, com ha explicat Molero Cid, les xarxes socials poden crear "patiment" atès que la persona veu alterada la percepció sobre la seva pròpia vida i la del seu entorn. De fet, prossegueix, en els sofriments associats poden trobar-se paral·lelismes amb els estats d'addicció i dependència.
Dit això, l'expert ha recordat que les xarxes socials són només una altra eina de comunicació, per la qual cosa ha negat que per no estar en elles una persona quedi exclosa del grup. "Pot un grup, excepte situacions molt determinades i temporals (llunyania geogràfica, per exemple) tenir una relació de qualitat exclusivament virtual durant molt temps? No té per què no tenir-la, és cert, però només si aquest grup reuneix certes condicions", ha puntualitzat.
Per tot això, el psicòleg ha recomanat, quan s'ha aconseguit una situació de dependència, buscar alternatives reals per emprar el temps que es dedica a les xarxes socials, elaborar una llista del que es creu que es pot fer en aquest temps, delimitar l'activitat a les xarxes socials, no usar-les quan s'estigui en companyia d'altres persones, apagar el mòbil a la nit, i avaluar, en períodes de temps, què s'ha guanyat amb aquests costums.