03
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
10:55h
El conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, ha lamentat el bloqueig de Brussel·les al projecte de mesures correctores i compensatòries per complir amb la Directiva Comunitària de preservació de les aus pel que fa al canal Segarra-Garrigues. En concret, s'ha referit al fet que des de fa dos mesos que no són rebuts per la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea on recentment hi ha hagut canvis i ara és un ''funcionari espanyol'' qui hi està al capdavant.
Ciuraneta sospita que com que a Catalunya ''tenim la situació que tenim'' ara se'ls està posant aquest ''entrebanc'' que esperen superar. En declaracions a l'ACN, el conseller remarca que volen complir el que demana Europa i anima als pagesos a superar el debat de les ZEPA.
Ciuraneta sospita que com que a Catalunya ''tenim la situació que tenim'' ara se'ls està posant aquest ''entrebanc'' que esperen superar. En declaracions a l'ACN, el conseller remarca que volen complir el que demana Europa i anima als pagesos a superar el debat de les ZEPA.
Per tal que el regadiu del Segarra-Garrigues sigui un projecte sostenible ambientalment, econòmicament i socialment, i per complir la Declaració d'Impacte Ambiental del Projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària, el Departament d'Agricultura ha anat aprovant i executant diferents projectes que inclouen actuacions encaminades a corregir i compensar l'impacte ambiental d'aquest nou regadiu.
En aquest sentit, el juliol passat es va aprovar el Projecte de mesures correctores i compensatòries per a la campanya 2015-2016, que inclou diferents actuacions, i una d'elles és la gestió d'espais per a la recuperació dels hàbitats, inclosa la gestió de finques de massa comuna – tant dins de la zona de Xarxa Natura 2000 com dins de l'àrea de dispersió juvenil de l'àguila cuabarrada -.
El conseller d'Agricultura en funcions, Jordi Ciuraneta, ha destacat que aquests ''esforços importants'' que està fent l'administració catalana s'han aturat en els darrers dos mesos arrel del canvi en la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea. ''Portàvem una dinàmica amb l'anterior director general que havia fet que canviéssim la tònica'', ha assegurat, i ''ens està costant que ara ens rebin'', afegeix.
En aquest sentit, el conseller es mostra preocupat pel fet que qui està al capdavant de la direcció general és ara un ''funcionari de l'estat espanyol'', i sospita que com que a Catalunya ''tenim la situació que tenim'' hi pugui haver un bloqueig.
Per tot plegat, el conseller assegura que intentaran desbloquejar aquesta situació davant la ''necessitat imperiosa'' de poder fer prevaldre el darrer informe que es va posar damunt la taula, és a dir, el que fa referència al projecte de mes de juliol, ja que la nova direcció general de Medi Ambient de la CE fa constar ara un del mes de març, en que no es preveien tota aquesta sèrie de mesures correctores, i per tant considera que no s'acaten els protocols ambientals del canal Segarra-Garrigues.
Ciuraneta ha remarcat que el canal abasta 68.000 hectàrees que s'han de regar amb diferents dotacions i que aquesta és una ''gran notícia'' pels pagesos de les comarques de Lleida, de manera que els ha animat a deixar de banda els ''comentaris de cafè'' sobre les Zones d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) i es convencin de la viabilitat de la infraestructura.
De la mateixa manera, el conseller ha destacat la necessitat de complir amb el que la Unió Europea demana sobre el canal, ''no volem canviar res'' i per això ha afegit que s'està treballant d'una forma decidida, buscant alternatives i apostant pels cultius mediterranis.
Una d'aquestes alternatives, ha recordat el conseller, ha de sortir del grup de treball que compta amb la participació de la Universitat de Califòrnia i també de la Universitat de Lleida, per trobar fórmules que permetin compaginar el regadiu i la protecció de les aus a l'àmbit del Segarra – Garrigues.
En aquest sentit, el juliol passat es va aprovar el Projecte de mesures correctores i compensatòries per a la campanya 2015-2016, que inclou diferents actuacions, i una d'elles és la gestió d'espais per a la recuperació dels hàbitats, inclosa la gestió de finques de massa comuna – tant dins de la zona de Xarxa Natura 2000 com dins de l'àrea de dispersió juvenil de l'àguila cuabarrada -.
El conseller d'Agricultura en funcions, Jordi Ciuraneta, ha destacat que aquests ''esforços importants'' que està fent l'administració catalana s'han aturat en els darrers dos mesos arrel del canvi en la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea. ''Portàvem una dinàmica amb l'anterior director general que havia fet que canviéssim la tònica'', ha assegurat, i ''ens està costant que ara ens rebin'', afegeix.
En aquest sentit, el conseller es mostra preocupat pel fet que qui està al capdavant de la direcció general és ara un ''funcionari de l'estat espanyol'', i sospita que com que a Catalunya ''tenim la situació que tenim'' hi pugui haver un bloqueig.
Per tot plegat, el conseller assegura que intentaran desbloquejar aquesta situació davant la ''necessitat imperiosa'' de poder fer prevaldre el darrer informe que es va posar damunt la taula, és a dir, el que fa referència al projecte de mes de juliol, ja que la nova direcció general de Medi Ambient de la CE fa constar ara un del mes de març, en que no es preveien tota aquesta sèrie de mesures correctores, i per tant considera que no s'acaten els protocols ambientals del canal Segarra-Garrigues.
Ciuraneta ha remarcat que el canal abasta 68.000 hectàrees que s'han de regar amb diferents dotacions i que aquesta és una ''gran notícia'' pels pagesos de les comarques de Lleida, de manera que els ha animat a deixar de banda els ''comentaris de cafè'' sobre les Zones d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) i es convencin de la viabilitat de la infraestructura.
De la mateixa manera, el conseller ha destacat la necessitat de complir amb el que la Unió Europea demana sobre el canal, ''no volem canviar res'' i per això ha afegit que s'està treballant d'una forma decidida, buscant alternatives i apostant pels cultius mediterranis.
Una d'aquestes alternatives, ha recordat el conseller, ha de sortir del grup de treball que compta amb la participació de la Universitat de Califòrnia i també de la Universitat de Lleida, per trobar fórmules que permetin compaginar el regadiu i la protecció de les aus a l'àmbit del Segarra – Garrigues.