Personatges

Ricard Viñes

Nen prodigi de la música, Viñes va ser un dels pianistes més reconeguts de l'època a Europa i Sud-Amèrica, i va ser el responsable de nombroses primeres audicions de Debussy, Ravel, Satie i Falla

per Redacció , 29 de desembre de 2015 a les 00:00 |
Ricard Viñes, músic lleidatà | Biografias y vidas
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
- Nascut a Lleida, el 5 de febrer de l'any 1875, Ricard Viñes es converteix de ben petit en un alumne avantatjat de la música. Als 12 anys guanya el premi de piano de l'Escola Municipal de Música de Barcelona.

- El seu talent innat per la música el porta a París, on continua els seus estudis de piano i d'harmonia. A la capital francesa rep també el primer premi del Conservatori de la ciutat.


- L'any 1895, amb només vint anys, s'estrena com a concertista a la famosa Sala Pleyel; el 1906 va ser elegit membre del Consell Superior del Conservatoire de París.

- Va tenir molt d'èxit com a intèrpret i divulgador de la música contemporània francesa i espanyola, i va fer centenars de concerts a Europa i Sud-Amèrica.


- La seva carrera com a músic reconegut arreu no li va fer oblidar les seves arrels lleidatanes. Durant molt de temps va retornar periòdicament a Lleida, on oferia concerts per la Festa Major.

- La vida del músic lleidatà també va estar relacionada amb la docència. Des de ben jove es va dedicar a impartir classes. Els seus deixebles més destacats van ser Marcelle Meyer i Francis Poulenc.


- L'èxit com a pianista l'explica les nombroses primeres audicions que va fer de compositors de tan populars com Debussy, Ravel, Satie, Granados, Falla, Turina i Mompou.

- Cal destacar els seus "Quatre concerts històrics de música per a tecla" que va oferir durant un mes l’any 1905 a la Sala Erard de París. El primer concert inclou obres des de Cabezón a Haydn, el segon des de Mozart a Chopin, i el tercer i el quart eren dedicats als autors moderns, entre els quals Liszt, Saint-Saëns, Brahms i Grieg.

- Viñes també va ser un crític erudit, com ho proven els seus nombrosos articles i col·laboracions publicats a la premsa de l’època.

- Va donar el seu últim concert el 19 de febrer de 1943 al Palau de la Música Catalana i va morir a Barcelona el dia 29 d’abril del mateix any.

 

Participació