El 2015 a Lleida en 20 imatges

L'any polític ha estat trepidant a la demarcació, on ha destacat el cas Camps i les tres cites electorals

Àlvar Llobet
30 de desembre del 2016
Actualitzat a la 1:16h
Una caricatura d'Àngel Ros i Marta Camps
Una caricatura d'Àngel Ros i Marta Camps | CCMA

Àlex Moga va ser el ponent de la Llei de l'Aran Foto: Parlament


1. L'Aran es fa més independent. El 21 de gener, l'Aran es va convertir en una singularitat territorial més diferenciada de Catalunya. El Parlament va donar llum verda aquell dimecres a la nova Llei de l'Aran, que reconeixia els drets històrics del territori que s'havien fixat en l'Estatut del 2006 i que establia un nou pacte financer entre Barcelona i Vielha.
 

El nen va creuar l'arc de la passarel·la de l'antiga N-II Foto: YouTube


2. Un nen es juga la vida creuant un arc.Un nen es va jugar la vida el 25 de gener mentre caminava per damunt de l'arc de la passarel·la d'accés als instituts del Camp Escolar, a Lleida. En el vídeo es veia com el jove escala per damunt de l'arc a quatre grapes, i un cop a la part més alta, que està a 12 metres del terra, es posa dempeus mentre és animat per un grup de persones que estan gravant l'escena.
 

Àngel Ros, amb Marta Camps al fons Foto: ACN


3.Àngel Ros fulmina Marta Camps. El dijous 18 de febrer quedarà marcat com un dels dies més polèmics de la història recent de la política lleidatana. L'alcalde de Lleida destituïa de les seves funcions la seva mà dreta "per manca de confiança" i després d'assabentar-se que la regidora l'havia denunciat per presumptes irregularitats. El conflicte va fer córrer rius de tinta durant mesos.
 

Àngel Ros va haver de tornar d'un viatge al conèixer l'escorcoll Foto: Oriol Bosch


4.La Paeria, escorcollada. La guerra entre Ros i Camps va desembocar amb un escorcoll de l'Ajuntament de Lleida per part de l'Oficina Antifrau i la Fiscalia Anticorrupció. Era un dimecres 4 de març, i l'operació va posar Lleida al focus mediàtic com una de les ciutats presumptament més corruptes de Catalunya.
 

L'autor de l'assassinat va tornar al lloc dels fets Foto: Laura Cortés



5. Tragèdia a la Mariola. Un veí del barri de la Mariola va assassinar a trets la seva esposa el 30 de març. La víctima, Mònica Pérez, tenia 24 anys. La seva mort va generar una forta tensió entre familiars i amics de la víctima i del seu marit.
 

Imatge de l'exterior de l'institut Joan Fuster Foto: Nació Digital


6. Un professor lleidatà, assassinat per un alumne. Abel Martínez, un professor lleidatà de l'institut Joan Fuster de Barcelona va morir assassinat per un alumne de 13 anys. Era el 20 d'abril, i els fets van obrir un debat sobre la seguretat a les escoles. Els actes d'homenatge al docent es van succeir arreu del territori durant els dies següents.
 

Cares llargues dels socialistes la nit del 24-M Foto: ACN


7. Daltabaix d'Àngel Ros a les eleccions municipals. El PSC de Lleida va guanyar les eleccions municipals, però ho va fer perdent set regidors i obtenint els pitjor resultats de la seva història. Les cares dels socialistes aquella nit no eren de joia tot i que la seva formació havia estat la força més votada. Els resultats van donar una Paeria més plural, amb set partits representats.
 

Jordi Ignasi Vidal, alcalde de Balaguer Foto: Benet Gené


8. ERC governa a Balaguer per primer cop des de la República. El candidat republicà Jordi Ignasi Vidal es va convertir el 13 de juny en el primer alcalde republicà de la capital de la Noguera des de la República. ERC va obtenir cinc regidors, els mateixos que CiU, si bé va rebre el suport de PSC i Balaguer Ara Sí per investir el seu candidat.
 

Imanol Idiakez després que el Lleida perdés el tren del play-off a Cornellà Foto: Santi Iglesias


9. Fracàs total del Lleida Esportiu. Després d'estar bona part de la temporada en llocs de play-off, el Lleida Esportiu va culminar un desastrós tram final de lliga a Cornellà, on va perdre el partit i va quedar fora de les places que donaven accés a lluitar per pujar de categoria. El desengany entre l'afició blava va ser majúscul.
 

L'exconseller Jordi Ausàs va entrar a la presó el 25 de juny Foto: ACN


10. L'exconseller Jordi Ausàs, a la presó. L'exconseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs, va ingressar a la presó de Ponent el 25 de juny. De res van servir els recursos d'empara que els seus advocats van presentar al Tribunal Constitucional per revocar la sentència de l'Audiència de Lleida, que condemnava Ausàs a quatre anys de presó per un delicte de contraban de tabac i pertinença a grup criminal.
 

Joan Reñé, amb la vara de president Foto: ACN


11. Joan Reñé, quatre anys més com a president de la Diputació. Les eleccions del 24-M van deixar un nou panorama polític a la Diputació de Lleida. Els equilibris van variar, però CDC, UDC, ERC i PSC van avalar Joan Reñé com a president de l'organisme quatre anys més.
 

Ros i Ribes, després de firmar l'acord Foto: Àlvar Llobet


12. Àngel Ros pacta una Paeria bilingüe amb C's. Una de les fotografies que més polèmica ha generat aquest 2015 ha estat la del pacte de cartipàs d'Àngel Ros amb C's, que portava implícit un canvi en el reglament d'usos lingüístics del consistori. L'alcalde de Lleida va assegurar que aquest acord no suposava un viratge en el seu ideari catalanista, però les crítiques li van ploure a desenes.
 

La plaça de la Paeria, plena Foto: Àlvar Llobet


13. Manifestació contra "el pacte de la vergonya". Es van encendre els ànims a Lleida durant el mes de juliol després del pacte entre PSC i C's. L'acord va ser rebutjat per  la totalitat de forces sobiranistes, que van organitzar una manifestació a la plaça de la Paeria per fer visible la defensa de la preferència del català a l'Ajuntament de Lleida.
 

Un detall d'una de les bicis envestides pel vehicle Foto: ACN

  
14. Moren dos ciclistes a Soses envestits per un cotxe. Un conductor begut que anava en direcció contrària va matar dos ciclistes que circulaven per la L-7041 a l'alçada del municipi de Soses. Dos més van resultar ferits. Durant el 2015, la sinistralitat a les carreteres de Lleida ha augmentat un 40%.
 

Membres de Junts pel Sí celebrant la victòria a Lleida Foto: ACN


15. Majoria independentista a Lleida el 27-S. Les eleccions al Parlament de Catalunya van donar un resultat molt favorable a la independència de Catalunya a la demarcació de Lleida. La candidatura de Junts pel Sí va aconseguir 10 dels 15 diputats en joc al territori, mentre que la CUP també va aconseguir representació amb Ramon Usall. C's va aconseguir dos diputats, i PP i PSC, un cadascun.
 

El nou bisbe de Lleida, a la Catedral nova Foto: Europa Press


16. Giménez Valls, nou bisbe de Lleida. Lleida acaba el 2015 amb un nou bisbe. Salvador Giménez Valls va ser l'escollit pel Vaticà per substituir Joan Piris, prelat en pròrroga degut a que ja havia complert 75 anys. Entre els principals reptes del nou bisbe s'hi troba el de resoldre el litigi de l'art amb la Franja d'Aragó.
 

Dos dels actors de la pel·lícula Segon Origen Foto: ACN


17. Segon Origen el fenomen lleidatà a la gran pantalla. L'obra literària de Manuel de Pedrolo es va preestrenar el passat mes d'octubre a la gran pantalla de la mà de director lleidatà Carles Porta. El film es va rodar en diversos indrets, entre els quals alguns de les terres de Lleida.

Moments abans de la puntada que Rossi li va clavar a Márquez Foto: Dorna


18. Márquez vs Rossi, la guerra de les motos. El mes d'octubre va acabar amb la polèmica entre Valentino Rossi i Marc Márquez. El pilot italià, amb opcions de guanyar el Mundial de Moto GP, va clavar una guitza al cerverí durant la carrera de Sepang i va originar una agra polèmica que es va mantenir durant setmanes. La bronca va provocar un assalt de dos periodistes italians a casa de la família de Márquez.
 

Els Bombers treballant per treure l'aigua de la residència d'Agramunt Foto: ACN


19. Tragèdia a Agramunt. La crescuda del riu Sió va provocar la nit del 3 de novembre la mort de quatre àvies que dormien en un semisoterrani d'una residència de la localitat. La tragèdia va posar el focus sobre la qüestió de construir en zones inundables, alhora que va obrir la polèmica en relació a les prevencions que s'havien dut a terme aquell dia a la zona atenent la pluja que havia caigut en cotes més altes.
 

Democràcia i Llibertat va guanyar les eleccions a Lleida Foto: DiLl


20. Empat inèdit el 20-D. Els quatre escons que es repartien a Lleida a les eleccions generals del 20 de desembre van anar a parar a quatre formacions diferents, un fet que no havia passat mai en totes les altres conteses electorals a la demarcació. Els comicis els va guanyar Democràcia i Llibertat, però la sorpresa positiva va ser per En Comú Podem, i la negativa, per C's, que no va assolir representació tot i les enquestes favorables.