15
de desembre
del
2015
Actualitzat
a les
19:48h
- El seu lloc de naixement és una incògnita, per la qual cosa s'ha especulat molt sobre aquesta qüestió. Per a uns biògrafs és valencià, per a d’altres aragonès i també hi ha qui creu que va nàixer a Montpeller. Sí que se sap, però, l'any: el 1238.
- Arnau de Vilanova va iniciar la carrera de Medicina a Montpeller l'any 1260, una ciutat on es graduarà pocs anys després i d'on va viatjar cap a Nàpols per ampliar els seus coneixements.
- A partir d'aquest moment, comença una carrera que el va portar a ser un dels metges més reconeguts de l'època. El seu prestigi va començar a créixer cap al 1280 arreu d'Europa gràcies als llibres de comentaris, d’aforismes, textos especulatius de doctrina mèdica i d'altres basats en la pràctica. Bona part dels escrits els va escriure durant la seva etapa com a professor a Montpeller.
- L'auge de la seva figura el converteixen en una persona coneguda a les corts europees, també a la Corona d'Aragó. El rei Pere el Gran el va portar a la Cort, i el va convertir en el seu metge de confiança. Aquest càrrec també l'exercirà durant un temps amb els dos fills del monarca. Alfons III el Franc i Jaume II el Just.
- El vincle amb la reialesa el va encaminant cap a nous camins fora de la medicina. La figura d'Arnau de Vilanova és també política. Ell va exercir d'ambaixador del rei Jaume el Just i, en nom seu, va negociar amb el rei Felip IV de França l'estatus d'Andorra.
- Tanta va ser la implicació en altres qüestions al marge de les mèdiques, que Arnau de Vilanova va dedicar part de la seva vida a la filosofia i la teologia. Seus són els tractats sobre reformes socials i religioses i, especialment, sobre com acabar amb la corrupció del clergat.
- Cap al 1300 es va desplaçar a París, on es va enfrontar amb els teòlegs de la universitat, degut a les seves profecies i a les crítiques a la riquesa de l'Església. Defensor del corrent espiritual dels franciscans i de l'Anticrist, va ser processat i condemnat.
- L’any següent apel·là a Bonifaci VIII, el qual, agraït pels seus serveis com a metge, el va obligar a abjurar en privat, però declarà públicament exagerada la condemna parisenca. El següent papa, Benet XI, també el té com a metge.
- Quan aquest va morir, es va sospitar sense fonament d'haver-li provocat la mort. Després d'haver caigut en desgràcia davant Jaume II, es va refugiar a Sicília, sota la protecció del rei Frederic. El 1311 va ser convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V, i, durant el viatge, va emmalaltir i va morir davant Gènova.
- El metge deu la seva gran fama pòstuma a les seves obres científiques i mèdiques, reeditades sovint fins a la fi del s XVI, i reestampades encara més endavant.
- Arnau de Vilanova va iniciar la carrera de Medicina a Montpeller l'any 1260, una ciutat on es graduarà pocs anys després i d'on va viatjar cap a Nàpols per ampliar els seus coneixements.
- A partir d'aquest moment, comença una carrera que el va portar a ser un dels metges més reconeguts de l'època. El seu prestigi va començar a créixer cap al 1280 arreu d'Europa gràcies als llibres de comentaris, d’aforismes, textos especulatius de doctrina mèdica i d'altres basats en la pràctica. Bona part dels escrits els va escriure durant la seva etapa com a professor a Montpeller.
- L'auge de la seva figura el converteixen en una persona coneguda a les corts europees, també a la Corona d'Aragó. El rei Pere el Gran el va portar a la Cort, i el va convertir en el seu metge de confiança. Aquest càrrec també l'exercirà durant un temps amb els dos fills del monarca. Alfons III el Franc i Jaume II el Just.
- El vincle amb la reialesa el va encaminant cap a nous camins fora de la medicina. La figura d'Arnau de Vilanova és també política. Ell va exercir d'ambaixador del rei Jaume el Just i, en nom seu, va negociar amb el rei Felip IV de França l'estatus d'Andorra.
- Tanta va ser la implicació en altres qüestions al marge de les mèdiques, que Arnau de Vilanova va dedicar part de la seva vida a la filosofia i la teologia. Seus són els tractats sobre reformes socials i religioses i, especialment, sobre com acabar amb la corrupció del clergat.
- Cap al 1300 es va desplaçar a París, on es va enfrontar amb els teòlegs de la universitat, degut a les seves profecies i a les crítiques a la riquesa de l'Església. Defensor del corrent espiritual dels franciscans i de l'Anticrist, va ser processat i condemnat.
- L’any següent apel·là a Bonifaci VIII, el qual, agraït pels seus serveis com a metge, el va obligar a abjurar en privat, però declarà públicament exagerada la condemna parisenca. El següent papa, Benet XI, també el té com a metge.
- Quan aquest va morir, es va sospitar sense fonament d'haver-li provocat la mort. Després d'haver caigut en desgràcia davant Jaume II, es va refugiar a Sicília, sota la protecció del rei Frederic. El 1311 va ser convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V, i, durant el viatge, va emmalaltir i va morir davant Gènova.
- El metge deu la seva gran fama pòstuma a les seves obres científiques i mèdiques, reeditades sovint fins a la fi del s XVI, i reestampades encara més endavant.