Ángeles Ribes: «C's no farà mai un pacte de govern amb Àngel Ros»

Ángeles Ribes continua sent una de les polítiques de moda de Lleida. La líder de C's admet que aquesta etiqueta no li molesta, perquè li agrada el que fa i considera que hi té habilitat. En boca de molts des de mes de juliol arran del pacte pel bilingüisme que va signar amb l'alcalde de la ciutat, Ribes apunta que les crítiques i les manifestacions li van bé a la seva formació, que intenta treure rèdit de la complexa situació política del consistori. No escatima en dards; diu que Ros ha estat un polític incoherent i es manté ferma en la voluntat d'acabar amb les subvencions als mitjans de comunicació.


- Vostè continua sent la política de moda de Lleida. Tant, que fins i tot hi ha qui pensa que a la Paeria mana vostè.

- (Riu) Se m’ha posat aquest qualificatiu, i ho atribueixo al fet que aporto coses que fins ara no es veien a l’ajuntament. Se’m dóna bé la batalla dialèctica, les rèpliques i les contrarèpliques... i això ha enganxat a la gent, que no havien vist un polític que fes aquestes coses com jo. A la Paeria, però, mana l’alcalde, i jo el que pretenc és que el programa de C’s es vegi reflectit en el govern del consistori, i crec que ho estem fent bé. La negociació política és una arma molt poderosa, i nosaltres l’utilitzem.

- Personalment ho porta bé?

- Gaudeixo fent el que faig, i se’m nota. Tot i això, veig que hi ha temes que des de fora es veuen d’una manera i des de dins d’una altra. Les administracions tenen ritmes de treballs i costums que no es poden canviar en un dia.

- Posi’m un exemple

- Temes d’execucions de pressupost. Se n’abusa, i es tendeix a fer-ho perquè no s’ha estat capaç de pressupostar bé aquella partida o bé perquè s’ha considerat que seria millor amagar-la. Si saps que tens unes despeses per la Festa Major, assumeix-les i explica-les quan toca. Els lleidatans tenen el dret a saber quant costen les festes.

- El pacte del bilingüisme que van fer vostès amb Àngel Ros els hi ha donat una quota mediàtica a nivell de Catalunya que no han tingut altres formacions. Creu que els hi ha anat bé tota la tensió que s’ha viscut?

- Les manifestacions que s’han fet a la plaça de la Paeria han generat inputs positius per al nostre partit. La tensió et posa a l’ull de l’huracà, i això sempre li va bé a un polític.

- A Ros no...

- Cert, però hi ha una diferència, nosaltres som coherents i ell no. A mi sempre em sentirà fent el mateix discurs, i això fa que tothom sàpiga què pot esperar de C’s. El problema ve quan vols quedar bé amb tots, i és quan entres en contradiccions.

- Ros és un polític incoherent, doncs?

- Ho ha estat en diversos moments de la seva carrera. Hi ha moments en la política que u ha de ser clar en els seus postulats, i no pot navegar entre dues aigües, i ell i el PSC en general s’han mantingut ambigus en alguns temes pensant-se que aquesta posició els hi seria favorable. El ciutadà premia els partits que parlen clar, i castiga els que no ho fan.

- És molt fàcil parlar de coherència quan no s’ha governat mai.

- És cert, i per això nosaltres defensem la limitació de mandats a dos, perquè d’aquesta manera evites la desconnexió amb la realitat, el clientelisme, i permets que pugi gent nova que no té vicis adquirits. En política hi ha el perill de caure en un microcosmos que t’allunya de la realitat i que et fa creure que tot gira entorn teu, i això no és així.

- Hi ha clientelisme a la Paeria?

- Hi ha certes costums adquirides, i això passa en totes les administracions. Jo estic a la mesa de contractació, i veig que és molt complicat que hi puguin haver pràctiques corruptes. Sí que és cert, però, que el sistema en general beneficia empreses per damunt d’altres, perquè són més grans, perquè estan més acostumades a treballar amb les institucions, perquè reuneixen requisits que no tenen altres companyies més petites... al final tot recau sobre els mateixos, però això és complicat solucionar.

- Ha aprofitat la debilitat política del PSC per fer visible el discurs de C’s?

- El principi d’oportunitat no s’ha de rebutjar mai en política, el moment ho és tot. El 2007 i el 2011 dèiem el mateix que ara, i el nostre discurs no va arrelar. Ara la situació política ens ha beneficiat, a Catalunya i també a Lleida, i hem sabut treure’n partit.

- Deia fa mesos que la seva formació defensaria els problemes reals de la ciutadania. Ho és el bilingüisme a la Paeria?

- Dels principals no, però un d’ells sí. Quan entres a la Paeria et trobes de tot, des dels transportistes que es queixen dels horaris de repartiment al carrer Major, passant per aquells ciutadans a qui no els hi agrada els impostos de la ciutat i acabant per aquells que estan incòmodes amb les notificacions que envia la Paeria només en català. Aquesta no ha estat la nostra principal ocupació, i prova d’això és que encara no hem canviat el reglament d’usos lingüístics. Ho farem, però.

- Sigui sincera. No hi ha un punt de postureig polític en aquest pacte per la llengua?

- No. Estic convençuda que si la nostra societat és bilingüe les nostres administracions també ho han de ser. És un dret que té la gent, i l’hem de defensar.

- Se’n va parlar molt d’aquella foto de vostè amb Àngel Ros. Es va dir que allò era un banc de proves per possibles pactes de PSC i C’s a altres nivells polítics. Va rebre instruccions?

- Li asseguro que en cap moment. L’única cosa que se’ns va dir va ser que no arribéssim a acords per formar alcaldies amb formacions que no havien guanyat les eleccions.

- Què els hi va oferir Ros?

- Això li hauria de preguntar a ell

- Es nega a que li fem una entrevista, per això li ho pregunto a vostè, que ho va viure. Li van donar un xec en blanc?

- Ros no ens va prometre res. Ja sé que Postius ho diu, però la veritat és que no hi va haver cap pacte més enllà del que es va firmar. Crec que l’alcalde veu C’s com una formació amb la que es pot dialogar i arribar a acords, que som gent formal i seriosa. Hem prioritzat els interessos dels lleidatans als de partit, i no hem pres cap decisió que hagi perjudicat cap ciutadà de Lleida.

- Amb l’arxiu de la causa contra Àngel Ros es pot obrir la possibilitat d’un pacte estable de govern?

- No ha canviat res. Quan vam pactar el cartipàs ja dèiem que hauria de deixar l’alcaldia si l’imputaven, perquè Lleida no pot tenir un alcalde acusat de corrupció. Per ell han canviat les coses, perquè a ningú li agrada tenir l’espasa de Dàmocles al damunt, però C's no farà mai un pacte de govern amb Ros.

- Ho podrien fer, perquè el PSC va guanyar les eleccions.

- Sí, però no ho farem.

- En una Paeria tan plural, en alguna cosa hauran cedit. En què?

- Sí. Per exemple en la remunicipalització del servei de zona blava. Nosaltres no hi creiem, i no haguéssim fet aquesta proposta, però tot i això vam votar favorablement als pressupostos, per donar una oportunitat a aquesta opció. Ara, si no funciona, aniré a la jugular.

- No han tingut recels a l’hora de votar temes amb formacions que no són de la seva corda política.

- No. Si la CUP presenta una proposta sensata per quina raó hem de dir no? Per sectarisme? A mi no m’hi trobaran en aquest camp. Jo no sóc sectària, i em molesta la gent que ho és i que ens ataca pel simple fet de ser de C’s.

- Creu que hi ha prejudicis contra el seu partit?

- Molts, i des de fa anys. Hem hagut de fer una cosa que és molt difícil, que és la de desmentir el que diuen que diem i defensar el que realment diem. Ara és més fàcil, perquè controles el missatge i quan convoques una roda de premsa et cobreixen periodistes, un fet que abans no passava. Quan hem aconseguit llençar el nostre missatge real, hem pujat com l’escuma.

- I li han menjat el terreny al PP.

- La ciutadania està cansada de veure sempre les mateixes cares i maneres de fer. Quan un porta 30 anys en política i pretén explicar les noves propostes que vol portar a terme, et preguntes per quina raó no les ha fet abans. Probablement hi haurà candidats que hauran de marxar cap a casa en aquestes eleccions, perquè el panorama ha canviat i molta gent que no vol votar els partits clàssics mira al mig i ens veu a nosaltres. Som conscients de la responsabilitat que suposa això, i que aquest és un vot crític, que ens deixarà de fer confiança si no ho fem bé. PP i PSOE s’han anat acomodant amb els anys i no han sabut reaccionar al canvi polític que s’està donant a Espanya.

- Vostè defensava que els mitjans de comunicació no havien de tenir subvenció de la Paeria. Pensa el mateix ara?

- No ha canviat en res la meva postura en aquesta qüestió. És cert que en el pressupost hi ha partides amb alguns mitjans mitjançant convenis, i entenc que cal una certa difusió, però d’aquí a que l’ajuda pública es converteixi en un modus vivendi de la premsa hi ha un bon tros. Els mitjans han d’exercir una necessària fiscalització, i els periodistes han de tenir la llibertat de criticar, i de forma injusta fins i tot. Això no passa si el teu principal client és l’administració.

- Ha estat bel·ligerant en aquest tema?

- Sí. Al pressupost del 2016 hi ha una partida de 170.000 euros per difusió de continguts en premsa, però ja hem deixat clar que no tolerarem cap altra factura extra, i que aquests diners han de ser repartits entre tots els mitjans de comunicació de la ciutat. Penso demanar factures, perquè considero que la premsa ha de buscar altres fonts d’ingressos que no sigui el diner públic. Vostè ha vist que hi hagi carnisseries públiques? O fleques públiques? No hi són. Doncs tampoc els diaris ni les ràdios ni les televisions.

- A part de ser regidora de la Paeria és també diputada a la Diputació. Hi veu moltes diferències?

- Enormes. Hi ha molta hipocresia dels partits. El mateix grup que fa bandera de la transparència a l’Ajuntament de Lleida la nega a la Diputació, on se’ns ha negat la petició de retransmetre els plens en directe i et pinten com si fos una tarada o la miss món que vol sortir a totes les fotos. Quan pots aconseguir una cosa t’alies amb uns, i quan cal, t’alies amb els altres. És molt mesquí això.

- És el joc polític, i l’oportunitat no es pot deixar escapar, oi?

- Sí, però s’hauria de canviar. Cal que tots plegats siguem més coherents.

- S’ha creat molts enemics?

- Li ho diré quan acabi el mandat, però ja tinc una bona legió de trolls (riu).

- Que la critiquin la beneficia.

- Sí, però cansa.

- Entra molt al cos a cos.

- Sí, però només quan hi ha argumentació pel mig. Si hi ha insults, passo. És molt legítim que hi hagi gent que tingui idees diferents a les meves, però vull que les argumentin. La tonteria no la suporto.

- Com veu les eleccions del 20-D?

- En poc temps hem passat de ser una opció alternativa a ser una formació que pot governar Espanya. Això produeix cert vertigen, però realment C’s havia nascut per això, i ara ho podem demostrar. Per una banda tens la consciència de la gran responsabilitat que això comporta, i per l’altra tens ganes de llençar-te.

- El radicalisme amb que s’ha venut Podemos ha ajudat C’s?

- Podemos va capitalitzar un vot descontent que no s’identificava necessàriament amb l’extrema esquerra, però que sí volia un canvi de veritat en les maneres de fer política. Pablo Iglesias, però, ha dilapidat tot aquesta suport pel seu mal cap i pels seus incompliments del programa. La gent vol tenir feina, casa, els fills que vagin a un bon col·legi... i això no es fa amb trencament.