03
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
04
de desembre
a les
11:25h
Un col·legi electoral Foto: Martí Albesa
Aquest divendres a les 00.00h de la nit ha començat la campanya electoral dels comicis a Corts Generals espanyoles que es celebren el proper 20 de desembre. L'aparició de noves forces polítiques que no van concórrer a les eleccions generals del 2011 ha endurit la batalla política per aconseguir algun dels quatre diputats que hi ha en joc al territori.
La nova política esmola l'eina per bandejar de l'espai polític els representants dels partits que, històricament, han obtingut representació sense massa dificultats a Lleida, de manera que la batalla està servida, i serà dura durant els proper 15 dies.
Aquests són els reptes que tenen les candidatures que es presenten a Ponent i al Pirineu.
Els socialistes, a evitar un fracàs històric. El PSC sempre ha obtingut representació lleidatana al Congrés dels diputats de Madrid. Fins i tot en tres ocasions, el 1982, el 2004 i el 2008, els socialistes han guanyat aquests comicis a Lleida, si bé l'aparició de forces com C's o En Comú Podem han amenaçat seriosament les possibilitats de revalidar almenys un escó en aquesta contesa electoral. Les enquestes no li són favorables a la candidata Mònica Lafuente, ni les que s'han publicat en els darrers dies, ni tampoc les que manegen els partits portes endins. La tasca del PSC és, doncs, evitar que aquest 2015 no sigui recordat com l'any en que per primer cop el socialisme lleidatà va quedar-se a les portes del Congrés.
CiU, a mantenir els dos diputats. Els convergents, ara amb el nom de Democràcia i Llibertat, aspiren a fermar el segon diputat que van aconseguir fa quatre anys, quan Conxita Tarruella i Marc Solsona van obtenir l'escó. Per fer-ho, comptem amb Toni Postius, un candidat impulsat pel mateix Artur Mas per la seva condició de polític en alça i ja prou conegut a Lleida ciutat. Si els convergents guanyessin, seria la setena vegada que ho farien a la circumscripció. Mai ningú ho ha fet tants cops com ells.
Llorens vol allargar la seva vida política. José Ignacio Llorens no vol jubilar-se encara, i per aquest motiu es presenta per vuitena vegada com a candidat del PP en uns comicis espanyols. L'any 1982 va obtenir representació per primer cop, i ha anat repetint a cada elecció excepte el 2004, quan es va presentar Jordi Montanya, que no va sortir escollit. Els populars lleidatans van treure un escó fa quatre anys, però l'onada de C's amenaça amb força, si bé el cap de llista dóna per fet que revalidarà la cadira. El sorpasso ja es va produir a les municipals i a les autonòmiques. Passarà altre cop? les enquestes així ho diuen.
ERC, amb el repte de tenir un diputat lleidatà per segon cop. Jordi Ramon ha estat l'únic representant de Lleida que ha ocupat un escó al Congrés. Va ser l'any 2004, quan el cas Carod va projectar ERC fins als vuit diputats a Madrid. El procés sobiranista juga a favor de la formació, que compta com a líder amb Xavier Eritja, conegut a Lleida per ser president d'Òmnium Cultural. Les enquestes apunten a un èxit lleidatà dels republicans, que obtindrien un escó.
C's i En Comú Podem, a la caça de l'elector desencantat. Aquests dos partits no existien fa quatre anys a nivell estatal (En Comú Podem no existia directament) i tenen el repte de captar el vot de l'elector cansat de fer confiança als partits clàssics. El ciutadà Óscar Uceda parteix amb l'avantatge que li dóna el fet que Albert Rivera estigui ara mateix més de moda que Pablo Iglesias, desgastat en els darrers mesos. Les enquestes li donen possibilitats d'escó, més que a Jaume Moya, cap de cartell d'En Comú Podem.