02
de desembre
del
2015
Actualitzat
a les
16:40h
El Jutjat Central número 4 de l'Audiència Nacional investiga l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per aprovar una moció de suport a la resolució independentista del Parlament del passat 9 de novembre, segons fonts judicials. El ple del consistori va aprovar la moció dos dies després amb els vots a favor de CiU, ERC i la CUP i amb els vots en contra del PSC.
La investigació per part de l'Audiència Nacional ha agafat per sorpresa el govern municipal, que ha assegurat que se n'ha assabentat per la premsa i que no han rebut cap notificació oficial. El Tribunal Constitucional va suspendre al cap dels dos dies la resolució de la cambra catalana. L'Ajuntament de La Seu d'Urgell ha convocat els mitjans de comunicació per valorar l'obertura d'aquestes diligències.
L'alcalde, Albert Batalla, ha assegurat "estar tranquil, ja que la moció aprovada es de caire estrictament polític i no suposa ni cap mandat ni cap cost per l'ajuntament de la Seu". "El mateix text ha estat aprovat per desenes de municipis del nostre país, per iniciativa de l'Associació de Municipis per la Independència i per l'Associació Catalana de Municipis", ha afegit Batalla. De moment el consistori encara no ha rebut cap notificació de cap jutjat, segons ha explicat Batalla.
Celrà, també en el focus de la investigació
L'Audiència Nacional també ha obert una investigació a l'Ajuntament de Celrà pels mateixos fets, en aquest cas dirigida pel Jutjat Central número 1. El consistori ha rebut un requeriment de l'alt tribunal –signat pel magistrat Santiago Pedraz- on se'ls demana "tota la documentació relativa a la resolució adoptada".
L'equip de govern de Celrà (el Gironès) ha assegurat que no pensa enviar cap dels documents requerits pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola. "Desobeirem i farem cas omís", ha reblat l'alcalde, Dani Cornellà. Els jutjats centrals d'instrucció 1 i 4 de l'Audiència investiguen aquest ajuntament i també el de la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell) per haver donat suport a la declaració independentista aprovada al Parlament. En concret, s'està investigant si els membres del ple municipal van cometre delictes de rebel·lió i sedició, entre altres.
Així mateix, el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, ha denunciat també els ajuntaments de Girona, Sant Cugat del Vallés i Igualada, tot i que només s'ha obert una investigació als municipis citats anteriorment.
Si bé l'alcalde de Celrà s'ha mostrat contrari a col·laborar amb l'Audiència, ha puntualitzat que si algun funcionari públic considera que la informació s'ha d'enviar per imperatiu legal, no s'hi oposaran. "Si el personal ho ha de fer, no ens hi oposarem perquè s'hi juguen feina però com a alcalde no signaré res que vagi a aquest tribunal polític". El ple de Celrà va ser el primer de Catalunya en donar suport a la declaració de ruptura.
L'Estat lamenta que Celrà vulgui desobeir
L'Estat es mostra contrari a la decisió de Celrà i recorda que la llei obliga a enviar la documentació requerida. El subdelegat del govern espanyol a les comarques gironines, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, ha defensat que les lleis són "sagrades" i d'obligat compliment. "Lamentem aquesta postura i aquesta solució que ha adoptat Celrà, però l'Estat té mecanismes per reclamar el compliment de la legalitat", ha afirmat el subdelegat. Girona ha recuperat, després d'anys, un acte propi de celebració del dia de la Constitució "per defensar la vigència de la norma com a punt de trobada".
AMI, sorpresa per la investigació
L'Associació de Municipis per a la Independència també s'ha referit a les diligències de l'Audiència Nacional espanyola obertes als dos consistoris. En un comunicat l'entitat recorda que les mocions de suport aprovades pels ajuntaments "constitueixen un supòsit d’exercici de drets i llibertats fonamentals recollits a la mateixa Constitució que, seguint la doctrina del Tribunal Suprem, escapa del control de legalitat per la seva manca d’efectes".
D'altra banda, l'AMI també es mostra sorpresa per la investigació, tenint en compte que les mocions tenen "valor simbòlic". "Podríem arribar a entendre que a l’Estat espanyol, pel que fa als electes locals, s’han suspès la llibertat d’expressió (art. 20 CE), en la llibertat ideològica (art. 16 CE) i el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE9", conclou).