CiU denuncia la Lleida fosca

El President del Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU), Toni Postius, ha donat a conèixer aquest dilluns els resultats de la campanya Lleida Fosca i ha presentat el mapa amb les deficiències lumíniques existents a la ciutat. "Aquesta iniciativa s'ha dut a terme per analitzar les necessitats d'enllumenat de cada barri, rectificar les deficiències actuals i, de retruc, guanyar en seguretat ciutadana", ha concretat.

Postius i els regidors han mesurat la il·luminació de 250 carrers de 14 barris de la ciutat durant el mes de novembre. En concret, s'ha visitat la Bordeta; Balàfia; Pardinyes; Universitat; Mariola; Ciutat Jardí; Cappont; Escorxador; Llívia; Centre històric; Secà de St. Pere; Rambla Ferran; Camp d'Esports i Magraners.

El Grup Municipal ha registrat un centenar de queixes que han fet arribar directament els lleidatans. També ha contactat amb 120 comerciants, els quals els han fet veure que en les hores d'obertura dels seus establiments eren qui il·luminaven els carrers i no pas els fanals públics. "Hem constatat 200 punts amb necessitats manifestes de llum que creen inseguretat en els ciutadans i que poden causar problemes viaris", ha puntualitzat Postius, subratllant que "hem fet medicions durant més de 100 hores i la mitjana que surt de lúmens després de les nostres medicions és de 3.2 LUX".
 
Mancances lumíniques després de la privatització del servei

Aquestes mancances s'han detectat després de la privatització d'aquest servei públic de la ciutat per part de l'equip de govern, ara fa un any i mig, adjudicant-ho a la UTE Lleida Llum (Romero Polo-Citellum). "Lluny d'aconseguir homogeneïtzar els nivells lumínics, regulant la reducció d'intensitat, veiem que amb la privatització els punts foscos de la ciutat no només no s'han reduït, sinó que han augmentat", ha denunciat el líder convergent.

Altres finalitats inicials (juny de 2014) eren fer de Lleida una de les ciutats de l'estat amb un percentatge més alt de llum no contaminant, ja que s'implantaven un 40% de punts de llum LED, es reduïa el consum elèctric en un 61,4% i suposava un estalvi d'1,2 milions d'euros anuals. "De moment, el que només queda clar és que s'ha reduït la potència de la llum en gairebé a tota la ciutat Lleida –ha concretat- i l'estalvi econòmic no s'ha detectat a la butxaca dels lleidatans, sinó que ha anat directe a les arques de la concessionària".

A tall d'exemple ha concretat que a la plaça Sant Jordi de la Bordeta vam registrar 1,8 LUX a la zona de bancs i 7 LUX a la zona d'esbarjo dels infants, quan hauria d'haver una mitja de 12 LUX en horari normal i de 8 en horari reduït.