El PP sí que avala el dret a decidir de l'Aran

El dret a decidir de l'Aran és plenament legal. Així ho ha assegurat aquest diumenge el candidat del PP a Lleida, José Ignacio Llorens, que apunta que la consulta que es preveu a la Llei de l'Aran, aprovada al Parlament el passat 21 de gener, és un procés "que es preveu a les entitats locals", mentre que el referèndum de Catalunya sí va contra la llei.

El PP deixa passar els nou mesos per presentar esmenes a la llei

L'articulat que es va aprovar a la cambra catalana contempla la identitat pròpia de l'Aran, identificada al text com a part de "la realitat nacional occitana", i el dota d'un reconeixement propi incloent el dret a decidir. El Govern espanyol tenia un termini de nou mesos per recórrer aquesta llei, una acció que no va dur a terme, per la qual cosa, avala íntegrament la decisió que va prendre el Parlament.

La llei, que havia estat consensuada entre la majoria de grups en una ponència conjunta, va ser aprovada gairebé per unanimitat en la globalitat del text, tot i que l'esmena transaccional sobre el "dret a decidir" no va rebre els vots favorables del PP i C's.

Pacte d'Homs i Sáenz de Santamaria per preservar la consulta aranesa

Per reblar el clau, segons apunta Segre, el conseller de Presidència en funcions, Francesc Homs, i la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, van firmar un acord el passat 3 de novembre en el qual es van donar per tancats els dubtes que el Govern espanyol tenia sobre alguns punts de la llei, una decisió que es va prendre emparant-se amb la mateixa llei de l'Aran, que dóna cobertura legal a la consulta.

En el text aprovat al Parlament també es feia referència a la "preferència" de l'occità, un punt que també ha estat avalat pel Govern espanyol, que no va fer el mateix amb la preferència del català que hi figurava a l'Estatut, que es va portar al Tribunal Constitucional.