Sitzer reviu al Pirineu la ruta que la va salvar de l'Holocaust nazi

El projecte 'Perseguits i salvats' de la Diputació de Lleida ha permès recuperar i senyalitzar cinc rutes d'evasió dels refugiats jueus

À.Ll / ACN
17 de novembre del 2015
Actualitzat el 18 de novembre a les 0:21h
Sitzer i Reñé, aquest matí a Alòs d'Isil
Sitzer i Reñé, aquest matí a Alòs d'Isil | Marta Lluvich

Françoise Bielinsky, coneguda com a Paquita Sitzer, va salvar la vida als 5 anys fugint de l'Holocaust nazi (1942) després de creuar els Pirineus des de França fins a Les (Val d'Aran). Sitzer ha reviscut les rutes d'evasió dels refugiats jueus acompanyada del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñe. Sitzer, molt emocionada al conèixer els punts d'evasió ha recordat com amb 5 anys va travessar les muntanyes dels Pirineus i ha agraït a la gent que els va ajudar a passar les muntanyes. 

Entre 3.000 i 4.000 jueus van travessar el Pirineu fugint del nazisme
 
L'historiador Josep Calvet ha explicat que durant el nazisme, una de les rutes d'evasió més transitats per persones de confessió jueva fou la que comunica el departament francès d'Arieja amb la Val d'Aran a través del pòrt de Gireta (2.593 m). El trajecte partia de les proximitats de Saint-Girons (Arieja) i, un cop travessat el pòrt de Gireta, es descendia fins a Montgarri. Posteriorment, continuaven en direcció al Pallars Sobirà, seguint el camí paral·lel al riu Noguera Pallaresa, i arribaven a les bordes de Perosa i després a Alòs d'Isil.

Calvet ha afegit que durant aquesta època van travessar els Pirineus entre 3.000 i 4.000 jueus. La majoria eren joves d'entre 15 i 20 anys. Pel que fa a la durada del trajecte de mitjana hi invertien uns 3 dies, depenent de l'època de l'any i el cansament de la gent.

Cinquè itinerari del projecte "Perseguits i salvats"

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñe, ha explicat que set dècades després aquests 23 quilòmetres formen part del projecte de recuperació història ‘Perseguits i salvats’, promogut per la Diputació, i que abraça cinc comarques: Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.

La connexió entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà n'és el darrer i cinquè itinerari senyalitzat per ara i aquest dimarts l'ha visitat un testimoni d'excepció: Françoise Bielinsky, veneçolana de 78 anys, més coneguda com a Paquita Sitzer. Sent nena, amb cinc anys, i després de creuar el Pirineu amb la seva família, va escapar de l'Holocaust gràcies a la complicitat desinteressada de gent anònima de la Val d'Aran. Sitzer després de visitar el tram de ruta d'Alòs d'Isil ha visitat el tram que transcorre per Les.

Sitzer ha felicitat la Diputació de Lleida pel projecte de 'Perseguits i Salvats' i ha destacat que la senyalització estigui en diferents llengües, sobretot pel fet que és en l'hebreu 'perquè els israelians que passin per aquí vegin la història dels seus correligionaris que no vam tenir la sort de viure a Israel, sinó que van haver de ser jueus errants'.

Paquita Sitzer, la jueva veneçolana salvada pels habitants de Les

Paquita Sitzer va ser la filla d'un matrimoni d'origen polonès afincat a Alemanya, els Bielinsky emigren a França l'any 1933, en veient l'amenaça que suposava per a la comunitat jueva l'avenç del nacionalsocialisme. A partir de 1940, quan l'exèrcit nazi entra a París, Abraham Bielinsky, que no tenia la nacionalitat francesa, és empresonat en un camp d'internament. Després de diverses vicissituds, escapa i arriba a la ciutat occitana de Pau on consolidarà l'agrupament familiar.

L'estiu de 1942, fugint del govern col·laboracionista de Vichy, la família Bielinsky emprèn la fugida cap al Pirineu en direcció a la Vall d'Aran i arriba a Les l'octubre de 1942. Com va passar amb d'altres refugiats, la policia espanyola els voldrà deportar a França, però la pressió veïnal evita que es materialitzi aquest retorn. També eviten l'internament al camp de concentració de Miranda de Ebro.

Arriben a Barcelona i d'allí partiran cap a Veneçuela on iniciaran una nova vida. Actualment, Paquita Sitzer viu a Caracas i col·labora activament amb el Comitè Veneçolà de Yad Vashem i dedica la seva vida a divulgar el seu testimoni com a supervivent de l'Holocaust.