Jordi Ignasi Vidal: «Des del punt de vista municipal, el pacte d'ERC amb el PSC a Balaguer és molt natural»

Jordi Ignasi Vidal és el primer alcalde balaguerí d'ERC des de l'època de la República. Els cinc regidors que va treure la seva formació el passat 24 de maig li van permetre forçar un canvi de govern a la capital de la Noguera, fins al moment governada per CiU. Quasi mig any després d'accedir al despatx d'alcaldia, Vidal admet que el càrrec li ha permès tenir una visió més global de la ciutat que la que tenia abans, si bé lamenta que alguns partits hagin confós l'oposició amb la de votar en contra de totes les propostes que fa l'equip de govern.

- El 13 de juny es va convertir en alcalde de Balaguer. Com porta aquests primers mesos en el càrrec?

- Prenent decisions de forma continuada, i la majoria no surten a la llum pública. Quan era regidor em mirava els decrets i feia un seguiment de la gestió del govern municipal, però la perspectiva canvia des d’alcaldia, on t’adones de la feina que hi ha al darrere de cada decisió, que des de fora sembla menor. El que estic fent molt també en aquests primers mesos és parlar amb els treballadors del consistori, que em pregunten per saber quin és el meu tarannà i el del meu equip de govern.

- El seu partit no havia tingut mai un suport tan gran de la ciutadania com el que va obtenir a les passades eleccions municipals. Per què creu que la gent va donar-li la confiança a ERC?

- Si ho sabés faríem sempre la mateixa campanya! (riu). Crec que es van sumar moltes circumstàncies. Per començar, el govern de CiU va ser molt convuls, i l’alcalde Roigé va ser temerari a l’hora d’anunciar coses que finalment no es van abordar. Aquesta manera d’actuar va desgastar aquell executiu, i la ciutadania va optar per buscar un canvi. Va ser en aquest context que ERC va aconseguir recollir un vot socialista que anys enrere havia anat a parar a la llista de Miquel Aguilà. Sense ell, el PSC es va quedar amb el seu votant fidel, i va perdre aquell elector que canviava de vot segons la contesa electoral. Els cinc regidors que vam obtenir ens legitimaven per obrir una alternativa al govern de CiU.

- Però vostès no van ser la força més votada.

- Això és cert, però també ho és que tots els regidors que no eren de CiU van rebutjar que es revalidés l’anterior govern. El 24-M, Josep Maria Roigé va treure 5 regidors contra 12. A l’anterior alcalde li van faltar quatre edils per la majoria absoluta, que era la única via que tenia per tornar a ser alcalde.

- Quin dia va pensar que podia ser alcalde?

- Amb cinc regidors ja li vam dir a Roigé que ens veiem legitimats per accedir a l’alcaldia. El nombre de representants tampoc et dóna garanties de res, perquè hem vist casos d’alcaldes que ho han estat amb molta menys representació que el partit guanyador.

- Vostès van pactar amb CiU i es tiraven els plats pel cap amb el PSC durant l’anterior legislatura. Curiosament ara la situació és just l’inrevés.

- El suport que vam donar a CiU ens va costar explicar-lo, però ho vam fer perquè la ciutat no tenia alternativa. Vam haver de sentir-nos dir que fèiem seguidisme dels convergents, i ens vam menjar molts gripaus pel bé de la ciutat. La gent va entendre la nostra postura, i a les municipals ens va premiar.

- El pacte de govern amb el PSC també és complicat d’explicar?

- Tothom entén que es busquin aliances per poder tirar endavant el consistori, i som molt honestos en aquesta qüestió. Sabem que a l’Ajuntament de Balaguer hi ha una majoria independentista molt clara, i que la nostra idea de país no encaixa amb la que té el PSC, però això no vol dir que en temes de ciutat no ens puguem posar d’acord. Mirat des del punt de vista municipalista, aquest és un govern molt natural, perquè han pactat dues formacions progressistes. Dit d’una altra manera; si Catalunya fos un estat independent, ERC i PSC estarien en moltes coalicions, perquè compartim molts criteris de gestió.

- S’ha assegurat la tranquil·litat ara pactant un tripartit amb Balaguer Ara Sí. Li calia?

- Pensava que no caldria, perquè amb la diversitat política que hi ha al consistori confiava en trobar socis per pactar els temes. No obstant, hi ha formacions que tenen vocació d’oposició i la interpreten dient que no a tot el que fa el govern. Amb Balaguer Ara Sí hem buscat l’estabilitat perquè no tenim la certesa que puguem aconseguir els suports en iniciatives serioses.

- L’han decebut aquests partits?

- Decebut no, perquè tampoc tenia expectatives, però sí que m’ha sobtat l’actitud d’alguns partits. He explicat les vegades que ha calgut les raons que ens han empès a decidir una pujada de les taxes a les llars d’infants, i ho he fet, crec, amb arguments prou solvents, però s’han negat a donar-nos suport. M’esperava trobar un partit amb una manera de veure les coses com la nostra quan érem a l’oposició, però no tan sols no l’hem trobat, sinó que per primer cop hem vist com CiU, Ciutadans i la CUP han vingut junts a l’ajuntament a registrar unes al·legacions a la modificació del pressupost que havíem fet per pagar coses que havia deixat precisament l’anterior govern convergent.

- Té la sensació que CiU actua per despit?

- No s’esperaven estar a l’oposició durant l’actual legislatura, i han de fer el dol. Als plens sembla que facin un míting polític, però nosaltres intentem tenir paciència i esperar que vagin acceptant la nova situació. L’oposició que estan fent no s’entén, li poso un exemple; l’altre dia van posar en dubte els costos indirectes d’una taxa que ells mateixos van calcular! Nosaltres hem agafat els seus números perquè no hi ha hagut temps per calcular tots els costos indirectes dels impostos.

- Expliqui’m per què han apujat un 3% la taxa a l’Escola de Música i un 15% a la de recollida de brossa.

- Són casos diferents. Amb l’Escola de Música restituíem un servei als treballadors, que van patir una retallada laboral en els darrers anys. El cas de la brossa és un altre, i s’explica en base a que el Consell Comarcal de la Noguera va aprovar un augment de la taxa d’entrada a l’abocador del 39%. Des d’ERC ens vam oposar a aquesta decisió, perquè considerem que cal fer aquest increment de forma progressiva. Aquest impost ens suposava una despesa de 90.000 euros, que se sumaven als 120.000 que ja tenim de deute en aquest servei. L’augment del 15% deixa aquesta taxa en una gama mitjana en relació al que paguen altres municipis de Catalunya, però alerta, perquè això pot continuar pujant en els propers anys.

- Què s’ha de fer per impedir que això passi?

- Reduir la quantitat de brossa que generem.

- L’impost es reduirà si reciclem més?

- Exacte! El 80% del cost de recollida de brossa és de rebuig. A Balaguer fem uns set milions de quilos anuals. D’aquests, uns 4,5 milions de quilos són orgànic, i només en recollim un, per la qual cosa la resta se’n va a l’abocador. Si fóssim capaços d’augmentar aquest nombre, la taxa podria arribar a baixar.  

- El vincle és tan directe?

- Sí. Fem estudis de costos. Si baixa la quantitat de brossa ho farà també la despesa d’abocador i el cànon que hem de pagar, de manera que l’impost baixaria. D’altra banda, cal recordar que el ciutadà no paga la totalitat d’aquest servei.

- El darrer govern de Balaguer va tenir un conflicte gairebé permanent amb els treballadors del consistori. Es volia reduir la massa salarial i modificar l’estructura laboral. Quina és la seva aposta en aquest sentit?

- L’Ajuntament de Balaguer dóna molts serveis, de manera que és normal que tingui una gran plantilla de treballadors. El problema no és la quantitat de gent que hi ha, sinó l’eficiència de l’estructura laboral. Hem de tenir la gent per cobrir els serveis que s’ofereixen, i aquest criteri l’hem aplicat ja amb l’Escola de Música i amb les llars d’infants. I si es necessita més personal per cobrir altres tasques, se’n contractarà. Ho vam fer amb el Museu de l’Or, i ho farem ara amb el viver d’empreses. No vull que hi hagi conflictes amb els treballadors, i si hi ha coses, en parlem. Fa poc vam aprovar el calendari laboral del 2015...

- Parla de l’organització de dies festius, de recuperacions d’hores extra...

- Sí. Vam tenir una inspecció de treball i amb el comitè d’empresa ens vam posar d’acord per pactar la nova estructura.

- I com s’organtizaven els treballadors sense un calendari?

- Alguns per inèrcia, i d’altres s’ho muntaven d’acord a com ho feien anys enere

- Quan es posarà en marxa el viver d’empreses?

- Aviat. Ens hem endarrerit una mica perquè hem incorporat un especialista del CEI de Lleida al tribunal de selecció amb la intenció que hi hagi una major garantia a l’hora d’escollir el nou gerent del centre. Tot i això, el viver s’obrirà abans amb un responsable interí que serà un treballador de la casa. Hem pres aquesta decisió perquè tenim molta demanda d’empreses que es volen instal·lar al CEI.

- Parli’m del nou pressupost. Quan el presentarà?

- Estem treballant per fer-ho a finals d’aquest mes. Per primer cop en els darrers anys, tindrem aprovats els comptes quan toca.

- Per quina raó creu que li va costar tant aprovar-los a l’executiu anterior?

- Fonamentalment crec que va ser degut a la poca co·laboració que hi va haver entre el govern i els departaments del consistori.

- El nou pressupost marcarà una millora financera del consistori?

- Enguany ens trobem amb la complicació que l’any passat no es va complir amb la regla de despesa, i es va prendre el compromís de complir-la ara. Aquesta derivada ens obliga a tancar l’exercici amb més problemes dels previstos, de manera que el 2016 dependrà molt de com s’acabi el 2015. El govern de Rajoy va fer una llei estranya, i enlloc de prendre la referència d’un període d’anys, fer la mitjana del que s’havia gastat i estipular el nivell de despesa que podia fer un consistori, va agafar un any concret. A Balaguer van prendre l’any en que es el govern de CiU va estalviar més, de manera que el creixement anual de la despesa que ens permeten, que és del 2%, és insuficient pel que necessita ara la ciutat. A tot això se’ns afegeix que al maig haurem de pagar interessos del crèdit que vam demanar a l’Estat, i a l’agost, capital. Són vuit milions a retornar en deu anys.

- Frenaran les inversions aquestes obligacions?

- Sens dubte. Des d’ERC estàvem convençuts que el 2014 era el pitjor any, i que a partir del 2015 es començava a remuntar, però aquestes despeses que preveiem en interessos i capital converteixen el 2016 en l’any que Balaguer haurà de pagar més de la seva història. Aquest fet es podria minimitzar si la Generalitat pagués el que deu.

- A quant puja aquest deute?

- Tres milions, que són del Pla de Barris. No justifiquem que no es paguin aquests diners, però tampoc posem la lupa en el Govern, perquè sabem que l’ofec econòmic ve de més amunt, i que és premeditat. Els pressupostos els fem a partir del càlcul dels ingressos i de les despeses que no podem ometre (interessos, capital, treballadors...) A partir d’aquí, ens queda la despesa general, les subvencions i la inversió, que va lligada al que puguem aconseguir de finançament d’altres institucions.
 
- Quins són els projectes que té en ment?

- Falta molta inversió a l’ajuntament. No és una inversió lluïda, però ens hem posat l’objectiu de millorar la gestió. En relació a actuacions, cada departament farà una proposta i després mirarem quines podem afrontar. Serà complicat que es vegin obres importants durant l’any vinent.

- Roigé no tenia bona relació amb el departament d’intervenció. Ha millorat amb el govern d’ERC?

- La que ha de ser entre un responsable polític i un treballador. En els mesos que porto com alcalde hem desencallat molts temes. Òbviament que no tot ho veiem de la mateixa manera però el nivell d’acords és molt alt. D’altra banda, a vegades també crec que és bo donar la importància justa a les coses.

- Amb l’alcaldia ha après a relativitzar?

- No a relativitzar, però sí a tenir una visió global de la ciutat. De vegades pequem tots plegats de tenir visions massa simplistes de les coses i de creure que allò que defensem és el més important. L’alcaldia m’ha permès valorar Balaguer en tot el seu conjunt.  

- La peatonalització del Mercadal és un projecte que contempla?

- Els tres alcaldes anteriors a mi han tingut aquesta voluntat, i han projectat aparcaments al centre històric, però cap ha estat capaç de fer realitat aquest projecte. Reconec que aquesta és una assignatura pendent, i que la mida de Balaguer permet als ciutadans desplaçar-se a peu, però ens hem d’acostumar a fer-ho. D’altra banda, no s’ha d’oblidar que si volem ser un centre comercial de les comarques de la vora necessitem un aparcament.

- Però per fer aquesta obra hi hauria d’haver un inversor que tingués clar que aquest aparcament li serà rendible.

- Un aparcament comportaria diverses contrapartides, i per això crec que aquest és un projecte que s’ha de valorar en conjunt. Sabem que el peató ha de tenir prioritat a la nostra ciutat, i a partir d’aquest criteri hem de pensar en solucions imaginatives.
El projecte del nou tren-tramvia que passarà per Balaguer avança?
La setmana passada vaig estar parlant amb el president de Ferrocarrils de la Generalitat. Els combois s’estan fent, i arribaran entre final d’any i febrer. Creiem que per Setmana Santa podrà començar a funcionar aquest nou tren-tramvia que farà guanyar molt temps ja que no pararà a les estacions en les que no es sol·liciti parada.

- La ciutat ha sortit de la crisi?

- Si mirem com anava l’economia fa un temps, veurem que ja no caiem, però encara no pugem. No acabem de remuntar, i ho percebo a diari amb la gent que m’explica problemes molt greus. No crec que els problemes econòmics hagin acabat encara.
 
- Què li diu la gent?

- Molta em demana feina, però no podem omplir el consistori de treballadors. Hem de ser capaços de generar les oportunitats per fer que siguin les empreses de la ciutat les que puguin ampliar les seves plantilles. S’acabaria la crisi si dobléssim el nombre de treballadors del consistori? No. En canvi sí que es notaria una millora si cada negoci de la ciutat augmentés un 20% la seva nòmina d’assalariats.

- Li ha sobtat que la gent li expliqui els problemes?

- Sobretot la quantitat de persones que me’ls expliquen. Moltes situacions són dures, i des del consistori ens trobem, sovint, amb poques eines per donar solucions.
 
- Com veu la capitalitat de Lleida a Ponent?
 
- Ser capital no és fàcil. El centralisme de Madrid és insuportable, el de Barcelona aclaparador, el de Lleida també, i el de Balaguer, respecte a la resta de la comarca, és excessiu. Per judicar els altres primer cal que es doni exemple. La nostra ciutat és capital, sí, i ens hem de posar al servei de les persones que viuen als altres municipis. En el cas concret de Lleida, sí que crec, però, que hi ha un punt de menysteniment per la resta de pobles de la demarcació. L’acumulació urbana de Balaguer no pot ser percebuda des de la ciutat de Lleida com un poble gran d’aprop, perquè tenim una idiosincràsia com a poble i un caràcter que l’hem de defensar. Quants cartells publicitaris ha vist a Balaguer d’espectacles que es programen a Lleida ciutat? Cap. Cal respectar la capitalitat de cada zona, i s’ha de posar en valor.