05
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
18:00h
El Vaticà ha decidit que el relleu de Lluís Martínez Sistach a l'arquebisbat de Barcelona sigui Juan José Omella. Aquesta elecció ha desactivat l'opció de Joan Enric Vives i Sicília, actual bisbe d'Urgell i que ha anat sonant en els darrers mesos com a successor de Sistach, en pròrroga des de fa tres anys a l'haver complert 75 anys.
La via Vives era vista amb bons ulls per un ampli espectre del sector eclesiàstic català, que veia en ell un prelat amb el perfil idoni per ser el nou arquebisbe de la capital catalana. Nascut a Barcelona i arquebisbe "ad personam" pel Papa Benet XVI, Vives es valorava com un actiu per la seva experiència com a arquebisbe auxiliar de Ricard Maria Carles a Barcelona, que li va permetre conèixer bé la casa per dins, per ser catalanista moderat, i per tenir una edat que li permetia estar uns 10 anys al capdavant de l'arxidiòcesi barcelonina, un període de temps que el Vaticà considera suficient per liderar un organisme religiós com el de la capital.
Un dels handicaps que tenia Vives, però, era precisament el seu actual càrrec. El fet que l'arquebisbe sigui el responsable del Bisbat d'Urgell i Copríncep d'Andorra pot explicar que la Santa Seu hagi preferit no cobrir Barcelona deixant al descobert una seu com la de l'Urgell, poc equiparable a les altres pel component de cap d'estat que porta implícit el càrrec de bisbe d'aquesta diòcesi i que va sorprendre el mateix Pontífex.
Per resumir-ho; no és el mateix haver de trobar un substitut per Logronyo que fer-ho per la Seu d'Urgell. Allí hi continuarà Joan Enric Vives, a qui no li molesta en absolut tractar de tu a tu amb els màxims mandataris d'Espanya i de França.
La via Vives era vista amb bons ulls per un ampli espectre del sector eclesiàstic català, que veia en ell un prelat amb el perfil idoni per ser el nou arquebisbe de la capital catalana. Nascut a Barcelona i arquebisbe "ad personam" pel Papa Benet XVI, Vives es valorava com un actiu per la seva experiència com a arquebisbe auxiliar de Ricard Maria Carles a Barcelona, que li va permetre conèixer bé la casa per dins, per ser catalanista moderat, i per tenir una edat que li permetia estar uns 10 anys al capdavant de l'arxidiòcesi barcelonina, un període de temps que el Vaticà considera suficient per liderar un organisme religiós com el de la capital.
Un dels handicaps que tenia Vives, però, era precisament el seu actual càrrec. El fet que l'arquebisbe sigui el responsable del Bisbat d'Urgell i Copríncep d'Andorra pot explicar que la Santa Seu hagi preferit no cobrir Barcelona deixant al descobert una seu com la de l'Urgell, poc equiparable a les altres pel component de cap d'estat que porta implícit el càrrec de bisbe d'aquesta diòcesi i que va sorprendre el mateix Pontífex.
Per resumir-ho; no és el mateix haver de trobar un substitut per Logronyo que fer-ho per la Seu d'Urgell. Allí hi continuarà Joan Enric Vives, a qui no li molesta en absolut tractar de tu a tu amb els màxims mandataris d'Espanya i de França.