La Paeria vota en contra de l'ús del català com a llengua preferent

La Paeria de Lleida ha votat en contra de l'ús del català com a llengua preferent al consistori, i s'ha negat a tirar endavant la moció presentada per 13 entitats de la ciutat que així ho demanaven. Els vots del PSC, C's i PP han sumat els 14 vots necessaris per rebutjar l'articulat que ha defensat el director general de l'Orfeó Lleidatà, Xavier Quintillà, que ha lamentat el pacte entre el PSC i C's per convertir la Paeria en un consistori bilingüe, una decisió que les entitats "no poden compartir" segons ha destacat el representant dels col·lectius. Quintillà ha demanat als regidors que no generin un "conflicte innecessari" en aquesta qüestió.

Tal com ha avançat NacióLleida, l'alcalde de la ciutat s'ha negat a donar suport a la moció perquè en el text s'hi concreta que el consistori lleidatà "pot obstaculitzar un procés de normalització lingüística", un extrem que ha impedit el vot favorable del grup municipal socialista. En la carta enviada a les entitats, Ros també argumenta el seu no en base a les sentències fetes pel TSJC en altres administracions sobre la preferència del català.

Postius carrega contra la incoherència del PSC en matèria lingüística

El cap de l'oposició, Toni Postius, no s'ha mossegat la llengua durant el debat d'aquesta moció. El convergent ha tirat d'hemeroteca per criticar el govern de Ros, que fa dos anys va votar a favor d'una moció en la que s'especificava la defensa de la preferència del català als organismes catalans. Postius ha ironitzat sobre la "coherència política" del paer en cap en aquesta qüestió durant els darrers tres anys.

Ribes: "El castellà és la llengua dèbil a la Paeria"

Ángeles Ribes ha assegurat que el català ja és la llengua d'ús preferent a la Paeria. "Si hi ha una llengua plenament normalitzada al consistori és el català, i la llengua dèbil és el castellà". En aquest punt, la líder de C's ha mostrat la voluntat de tirar endavant el bilingüisme a l'ajuntament "per complir un mandat democràtic" que va ser posat en valor amb el pacte de cartipàs segellat amb Àngel Ros.

El líder d'ERC, Carles Vega, ha defensat, per la seva banda, el tractament preferent del català a l'Ajuntament de Lleida, i ha carregat les tintes contra el paer en cap per haver acusat la seva formació i CDC d"'instrumentalitzar el català". Aquest fet ha estat interpretat per Vega com un "menyspreu" cap als grups polítics.

En aquest mateix sentit s'ha posicionat el PP, que ha defensat que la Paeria de Lleida "ha de garantir els drets del la gent que parla català i castellà". La portaveu de la formació, Dolors López, ha considerat que el català ja és, de facto, l'idioma preferent al consistori perquè al ple és la llengua predominant, i que els qui s'haurien de queixar són els castellanoparlants.

La CUP apunta a Ros: "No sap què va fer pactant amb C's"

Sobre aquesta qüestió, la CUP ha carregat contra el Govern del PSC per pactar amb C's el canvi de reglament d'usos lingüístics a la Paeria. Francesc Gabarrell ha indicat que Àngel Ros "no sap què va fer firmant aquell pacte", alhora que ha lamentat que el líder socialista hagi iniciat el viatge contra la llengua catalana "de la mà de C's".

El regidor del Comú de Lleida, Sergi Talamonte, ha indicat, per la seva banda, que el reglament de l'ús del català com a llengua preferent està ajustada a la llei, i ha recriminat que Ros utilitzi les sentències del TSJC per no donar suport a la moció.