El dia que Lluís Companys es va fer una casa a Can Rull

El president de la Generalitat va construir-se una segona residència a Sabadell

Albert Segura
08 d'octubre del 2015
Actualitzat el 09 d'octubre a les 0:47h
La torre d’en Lluís Companys a Can Rull, al fons i a l’esquerra, en una imatge de l’any 1962.
La torre d’en Lluís Companys a Can Rull, al fons i a l’esquerra, en una imatge de l’any 1962. | Josep Busquets / AHS

La torre d’en Lluís Companys a Can Rull, al fons i a l’esquerra, en una imatge de l’any 1962. Foto: Josep Busquets / AHS


Coincidint amb els 75 anys de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, el Museu d’Història de Sabadell inaugura aquest vespre l’exposició Lluís Companys i Sabadell (1916-1940), una mostra que relata el vincle entre el president màrtir i la capital vallesana a través de documents originals de l’època i facsímils i objectes autèntics. Entre les curiositats hi ha el fet que Companys es va fer una casa a Can Rull, i que va existir fins els anys 70.
 
“El president es va fer una torre d’estiueig l’any 1928 on havia de fer-se la ciutat jardí de Can Rull”, explica Genis Ribé, tècnic del Museu d’Història de Sabadell. La mostra recull els plànols de la casa, que es va edificar en una zona que al final no es va acabar convertint en l’espai idíl·lic que s’havia pensat. La casa es trobava entre els carrers Zorrilla i Antoni Vico, una zona on entre altres s’hi van instal·lar famílies de la ciutat com els Miralles o els Òssul.
 
Tot i que la ciutat jardí no es va desenvolupar, sí que es van executar idees com les escoles del bosc que va promoure l’ajuntament republicà dels anys 30, i de les quals Francesc Macià en va posar la primera pedra. Tot i això, la presència de Companys a la casa d’estiueig no va ser molt habitual. “La van gaudir més la seva primera dona, Mercè Micó, i els dos fills, Maria i Lluiset”, recorda Ribé. La torre es va confiscar abans de la Guerra Civil i es va conservar fins els anys 70, quan es va enderrocar per a edificar-hi un bloc de pisos.


Àrea on hi havia la casa de Companys.
 
El lligam amb la ciutat
 
La mostra reuneix una sèrie de documents que es conserven a l’arxiu i als museus de la ciutat, però també d’altres procedents de la Fundació Bosch i Cardellach o de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Santa Maria de Poblet. Entre aquests documents hi destaquen algunes publicacions com un article que Companys va publicar al setmanari d’esquerres sabadellenc Sabadell Federal, que publicava el Cercle Republicà Federal, sobre la Guerra del Marroc.
 
“Comptem amb una carta que conserva la Fundació Bosch i cardellach adreçada a Joan Sallarès i Castells, és anecdòtica, i parla d’un concert de maig de 1923 de l’Orfeó de Sabadell a Perpinyà on comptaven amb un programa de cants, entre ells el de la Senyera, i on s’alegra que l’art i els artistes de Sabadell facin goig i pregonin la cultura catalana en terres germanes”, explica Ribé.
 
L’Arxiu Monserrat Tarradellas i Macià també ha cedit dues notes manuscrites que testimonien la visita de Companys el 17 de març de 1937 a la ciutat, i on revel·la l’espectacular rebuda que va tenir entre la població i els treballadors de fàbriques tèxtils, de Can Llonch o del Grup Escolar Renaixença. “També d’un institut escola i que dirigia l’advocat Lluís Casals, pare de Muriel Casals”, afegeix Ribé.
 
En aquestes notes, adreçades a Tarradellas, llavors conseller de la Generalitat, una del matí i l’altre del vespre, hi ha una nota curiosa: “Es dirigia a Tarradellas dient-li “Estimat Tarra””, apunta l’historiador.
 
Mostra de petit format
 
Tot i ser una exposició petita, repassa la relació de Companys amb la ciutat en diferents àmbits, des del polític al personal, i va acompanyada d’unes cinquanta fotografies. També hi ha cartes com l’adreçada a Josep Moix, alcalde durant la Guerra Civil, o un plat abandonat a la zona d’Agullana, territori que va ser bombardejat quan es va saber que la plana major del govern republicà hi era a punt de creuar la frontera. “Un col·leccionista ens ha deixat el plat de la vaixella, on hi ha l’escut de la Generalitat, i que ves a saber si el mateix Negrín hi va menjar”, explica.