Carles Porta: «'Segon origen' reforça l'amor i l'odi, els sentiments primaris de les persones»

'Segon origen', l'esperada adaptació al cinema de la novel·la de Manuel de Pedrolo 'Mecanoscrit del segon origen' veurà la llum el proper 9 d'octubre. El projecte, dirigit per Carles Porta, va ser iniciat conjuntament amb Bigas Luna, que va morir el 2013. El seu record, però, és present en el film, que inclou nombrosos homenatges al cèlebre director. La cinta, una actualització del llibre, situa l'odissea de supervivència de l'Alba i el Dídac en el context actual i ofereix imatges apocalíptiques de Barcelona i Lleida provocades per una catàstrofe. En una entrevista a l'ACN, Carles Porta explica que 'Segon origen' reforça els "sentiments primaris de les persones basats en l'amor i l'odi".

El fil argumental de 'Segon origen' segueix l'odissea de supervivència de l'Alba i el Dídac en una Catalunya apocalíptica per una catàstrofe mediambiental. El popular 'Mecanoscrit del segon origen' és substituït, en la cinta, per unes gravacions amb el mòbil que fa la protagonista. Aquesta és una de les actualitzacions que ha fet Carles Porta de la novel·la, que ha buscat els elements i components que "preocupen a la gent d'avui dia", com el canvi climàtic, l'escalfament global o les explosions nuclears.

Segons Porta, escollir un punt de partida "realista" era important i reconeix que, quan l'any 1974 Manuel de Pedrolo va escriure la novel·la era "molt valent" centrar-la en com uns extraterrestres acabaven amb la humanitat, però actualment "ja se n'han fet moltes" i no disposaven de "prou pressupost" per competir amb les produccions americanes.

El director explica que el film versa sobre la idea que els humans som "animals socials" que ens busquem els uns als altres. "Aquesta socialització, però, comporta renúncies i sacrificis. Tot té una cara positiva i negativa", ha afirmat. A més de l'amor i l'odi, també hi intervenen sentiments com la superació, la supervivència, la por o la solitud.

La cinta aprofundeix en la manera com els personatges s'enfronten a aquests sentiments. L'Alba i el Dídac representen l'amor, inicialment infantil derivat del complex d'Èdip i, posteriorment, adolescent i adult. És en aquest moment vital en què, per Porta, s'han de prendre les "grans decisions", situacions en les quals "s'ha de posar el futur per sobre del present". "L'Alba encarna l'amor passional i pur, és la mare universal sense malícia", ha precisat el director. En aquesta línia, creu que el film està ple d'"esperança i positivitat".

Per contra, el personatge encarnat per Sergi López -l'"home"- representa "simbòlicament" el món adult, "l'últim vestigi que el propi planeta ha volgut destruir", ha assegurat. La puresa de la parella es veu alterada per l'home que representa "el passat del món, ple de saviesa i, d'entrada, de tendresa, però en el qual després passen coses".
 
Paisatges urbans transcendentals

'Segon origen' mostra paisatges urbans apocalíptics de Lleida i Barcelona. Per Porta, sovint els grans monuments "transcendeixen més" per imatges que "difícilment es veuran" que per la pròpia bellesa natural dels edificis. En aquesta línia, considera que part de l'"atreviment" de la pel·lícula és el fet d'optar per ciutats catalanes, mentre que el públic està acostumat a veure-les de Nova York, per exemple.

Un dels moments més simbòlics arriba quan el Dídac i l'Alba visiten el Camp Nou, parcialment destruït per la catàstrofe. "Pel Camp Nou havíem de preparar una de les seqüencies més potents, hi havien de passar coses importants", ha precisat. Així, considera que un nen de 10 anys com el Dídac però avui dia "jugaria a futbol i el somni seria el Barça". "Quan es fa gran i va a Barcelona, pel Dídac el gran coliseu és el Camp Nou i vol veure què hi ha passat", ha afirmat.

Un tribut a Bigas Luna

Durant l'entrevista, Carles Porta ha assegurat que els "fonaments del projecte" són de Bigas Luna i que ell "ha acabat l'edifici partint dels fonaments" que tots dos van fer. "Jo l'he rodat, però inspirat en allò que Bigas Luna pensava i imaginava", ha precisat. El film inclou la seva empremta i hi ha "molts homenatges simbòlics a Bigas Luna, que s'ho mereixia".

Una de les empremtes més visibles del cèlebre director mort el 2013 és el càsting, que va escollir Rachel Hurd-Wood en el paper d'Alba -que contribuïa a la "vocació global" del film- i Ibrahim Mané i Andrés Batista en el de Dídac (en funció de l'edat). Porta ha destacat de Hurd-Wood que, malgrat ser anglesa ha rodat tota la pel·lícula en català, que la seva "bellesa i naturalitat" lligava amb l'Alba "natural i pura" que es volia. "L'Alba és molta Alba, no és verge i bruna, però tothom s'hi podrà identificar", ha descrit.

Quant a Ibrahim Mané, el director l'ha definit com un personatge "tremendament creïble". "Tots dos són molt passionals i encaixaven perfectament", ha reblat. D'Andrés Batista n'ha destacat la naturalitat a l'hora d'actuar.