Òscar Ordeig: «La independència de Catalunya seria un precedent que faria implosionar la Unió Europea»

L'arribada d'Òscar Ordeig al Parlament va ser sonada. La renúncia d'Àngel Ros a l'escó per no trencar la disciplina de vot el va fer saltar a la palestra mediàtica, i durant el darrer any i mig ha estat proposant iniciatives parlamentàries. "N'he fet 550" assegura el cap de llista del PSC per Lleida, que carrega contra Convergència per amagar-se en una candidatura independentista amb l'única voluntat de "quedar-se a la poltrona". Creu que en els darrers anys s'han vestit les tesis independentistes d'una bondat "que es fonamenta amb fal·làcies", i aposta per la via federal. Abans, però, serà necessari un canvi de color polític a Madrid.

- Quants anys fa que viu de la política?

- He estat diputat durant el darrer any i mig i abans era assessor a la Diputació, des del 2010. Dit això, m’agradaria remarcar que no tots els polítics són iguals, i que n’hi ha que són uns aprofitats i d’altres que hi dediquen temps, perden hores d'estar amb la família i se’ls hi tanquen portes per ser de determinats partits, sobretots en municipis petits. Una cosa és l’alta política i l’altra és la que es fa en l’àmbit local. Cal mirar cas per cas.

- Com es guanyava la vida abans?

- He treballat en molts llocs. Mentre estudiava, i després com a cap d’àrea a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i essent gerent del club de bàsquet Sedis. També he estat a l’atur. Sóc dels que pensa que cal veure món abans d’entrar en política, i que no ha de fer por mirar altres horitzons laborals. A mi m’agrada el món de l’empresa, crec que és necessari que hi hagi també una regeneració empresarial a Catalunya, i no descarto obrir aquests camins. Sóc doctor en gestió i administració d’empreses i tinc dos màsters.

- Vostè va entrar com a diputat perquè Àngel Ros va marxar. Què farà si surt escollit el 27-S?

- Tot i les dificultats, el moment que he viscut ha estat impagable. Ser diputat ha estat una experiència increïble, i vull continuar fent aquesta feina de la millor manera possible. En un any i mig he fet 550 iniciatives parlamentàries, moltes més de les que han fet els altres diputats lleidatans durant tota la legislatura. Vull ser diputat per portar la veu dels lleidatans al Parlament i per complir amb allò que defensem. Els polítics hem de recuperar la confiança de la gent, i no trair-los. Si no és d’aquesta manera no avançarem mai com a societat. Hem de procurar fer cada dia les coses millor.

- N’ha vist molts de traïdors en política?

- En política i a tot arreu. El percentatge de corruptes, de traïdors i de persones poc preparades és el mateix en política que en el conjunt de la societat. Per això crec molt en l’esperit crític i en una confiança que es fonamenti en la coherència. A mi no m’agraden aquelles persones que voten de manera incondicional independentment de si el polític ho fa bé o no.

- El PSC és federalista, però els posen al sac del PP i Ciutadans. Li dol?

- No m’agrada, perquè amb aquests partits no ens assemblem en res. Ells competeixen pel mateix electorat, nosaltres no.

- Bé, els uneix el fet que vostès també diuen que no a la independència.

- Entre el seu immobilisme i tornar a fer Artur Mas president, hi ha un camí del mig, que és el nostre. El federalisme és una via possible, i fins i tot molta gent de CDC que ara defensa la independència sap quina és la realitat. Un ha de lluitar per les seves conviccions, i no es pot resignar a pensar que un territori no pot canviar. Espanya ho està fent, i ara marxarem? Ells s’amaguen en una llista per tornar a manar el país, i això no s’ho mereixen els independentistes de bona fe.

- Poden votar la CUP.

- La CUP diu que farà moltes coses, però tot quedarà igual, perquè amb l’abstenció faran president Artur Mas. Ho trencarem tot, asseguren, però amb Mas al capdavant això no passarà. Haurien de votar en contra de la seva investidura.

- El federalisme que proposen passa per un canvi de color polític a Madrid. Què passa si el PP es manté a la Moncloa?

- Després de la lamentable gestió i dels casos de corrupció, em nego a pensar que Rajoy serà un altre cop el president del Govern espanyol. A part, no trobarà cap soci per governar, perquè pels altres partits seria un suïcidi. A Espanya s’obrirà el panorama polític, i a partir d’aquí veurem què passa. És important que Rajoy marxi de la Moncloa i que Mas marxi del Palau de la Generalitat.

- Els discursos del PSC i del PSOE difereixen en la visió de Catalunya.

- Quan el PSC i el PSOE pensen igual, ens critiquen, i quan pensem diferent, també. Tenim uns mínims on ens posem d’acord. Pedro Sánchez ha dit que sí a la reforma federal, i ho creu, perquè sinó tot això no s’aguanta. Espanya peta. Ell vol veure el govern català com un aliat i no com un enemic ni com un súbdit.

- En aquest sistema federal que plantegen, qui tindria la clau de la caixa?

- No ho sé. S’haurà de decidir.

- Si em permet l’expressió, aquesta qüestió és la mare dels ous...

- Sí, però no veig dolent que qui cobra els impostos estigui allunyat. L'exministre Josep Borrell diu que el poder central t’allibera i que el poder local t’esclavitza. Amb la distància guanyes objectivitat.
 
- Per tant, si no tenen clar qui tindrà la clau de la caixa entenc que l’únic a que aspiren és a un millor sistema de finançament...

- Proposem un pacte fiscal.

- Que no seria com el concert econòmic que tenen al País Basc, oi?

- Exactament. Proposem que es limiti la solidaritat. Si un ho mira fredament, el concert econòmic del País Basc és molt poc solidari amb la resta de territoris, i és injust per Catalunya.

- Però quan manava el PSOE mai va tenir el valor per retirar-lo.

- Això és com tot, i ja sabem que en democràcia tothom fa concessions. El que volem és analitzar el percentatge dels nostres impostos i ajustar-los a la solidaritat. I sobretot, dialogar.

- Entén que hi hagi gent que s’hagi tornat independentista en els darrers anys?

- Entenc aquest procés, però hem de saber que la independència no depèn de nosaltres, ni que el país millorarà de cop, ni que desapareixeran les desigualtats socials. S’ha vestit l’independentisme d’unes bondats basades en fal·làcies argumentals, i hem de tenir clar que la clau de volta de tot aquest procés és Europa. Un percentatge molt alt dels catalans diuen que volen estar dins de la Unió Europea, i si estem fora s’ha acabat l’arròs. Durant aquests dies de campanya he visitat cooperatives i empreses que venen molt a la resta de països europeus, i el que demanen és que no es trenquin les relacions comercials que tants anys els hi ha costat construir. Fer volar coloms és una cosa, però la realitat és diferent. Ni tot està per fer, ni tot és possible.

- Però no creu que Europa serà pragmàtica a l’hora d’acceptar un estat com el català? Ho dic en relació a que si Catalunya interessa comercialment, potser no la deixen al marge.

- La independència de Catalunya seria un precedent que podria fer implosionar la Unió Europea. Aquest problema el podrien tenir altres estats com França, Itàlia o Alemanya, on hi hauria regions que potser també apostarien per una declaració d’independència. Vostè parla de pragmatisme, i jo li dic que té raó, però a l’inrevés.

- Les propostes econòmiques del PSC en què farien millorar la demarcació de Lleida?

- El nostre projecte econòmic es basa en la generació d’oportunitats, i perquè això sigui així són necessàries les infraestructures, i apostem per millorar-les. El sector tecnològic com l’Irta o el Parc Tecnològic són fonamentals pel creixement de la demarcació, i volem que els joves no marxin, perquè són garantia d’innovació. Si no defensem això, acabarem tenint un territori desertitzat. El sector agroalimentari pot créixer encara més, i volem tribar alternatives de reindustrialització en aquells territoris on hi ha hagut tancaments d’empreses.

- Què farà el PSC si l’independentisme treu majoria absoluta diumenge?

- Si treuen menys del 50% dels vots serà un fracàs per ells, i si obtenen menys diputats voldrà dir que hauran perdut suports.

- O que s’ha mobilitzat més gent.

- En això té raó. Crec que si Mas es president estem en via morta, perquè no es declararà la independència.

- Junts pel Sí proposa un temps de 18 mesos per fer-ho.

- Aquest procés acabarà amb eleccions anticipades, perquè els independentistes no aguantaran la pressió de no complir el que han promès. I quan es vegi clar que Catalunya no pot ser independent, aleshores culparan a algú altre, però no faran autocrítica.

- Parlant d'autocrítica, què creu que ha fet malament el seu partit per convertir-se en un partit petit després de ser un dels pals de paller del país durant anys?

- Crec que un dels errors que hem comès com a partit ha estat ser massa comprensius amb CiU, i no construir una alternativa responsable. Hem dedicat molts esforços als ajuntaments, i potser no hem sabut bastir lideratges prou sòlids a nivell nacional. El PSC ha perdut el contacte amb la gent, i per això cal recuperar la confiança dels ciutadà. No obstant, crec que aquesta davallada ens ha servit per renovar i aprendre dels errors. Ara tenim gent nova i missatges clars, i el nostre objectiu, a la llarga, és superar CDC.
 

La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?

Enquesta: què votaràs el 27-S?

La porra del 27-S: reparteix els 135 diputats del Parlament

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S