Entrevista

Marisa Xandri: «Sense diàleg, hi pot haver una suspensió de l’autonomia»

La candidata del PP per Lleida insisteix en el relat que una Catalunya independent sortiria de la Unió Europea | Acusa els mitjans de comunicació públics de manipular els ciutadans, i a les escoles d'adoctrinar els nens

per Àlvar Llobet, Lleida | 23 de setembre de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Marisa Xandri, candidata del PP a Lleida Foto: Àlvar Llobet


Marisa Xandri s’estrena com a cap de cartell en unes eleccions. Diputada des del 2010, té un aire més fi del que es veu en els cartells electorals, on surt seriosa perquè així ho van voler els responsables de la campanya, reconeix. La candidata articula un discurs molt dur contra les tesis dels partits que aposten per la independència, i aventura complicacions en aquest procés si les forces del sí guanyen el proper diumenge. Advoca pel diàleg, però alerta que l’Estat espanyol no es quedarà de braços creuats si es traspassa la legalitat.


- Vostè viu de la política?

- En aquests moments sí, i des del 2010. No tinc cap altre negoci.


- Com es guanyava la vida abans?

- Sóc periodista de formació. Vaig treballar bastant temps al diari Segre, i també he estat fent tasques de secretària en una escola agrària d’Almacelles i al col·legi de periodistes. No ha estat fàcil per a mi conciliar la vida laboral amb la familiar. Tinc quatre fills.


- Què hi anirà a fer al Parlament si surt diputada el 27-S?

- El que he fet fins ara, defensar els interessos dels lleidatans i presentar propostes encaminades a millorar el territori després d’escoltar tots els seus actors econòmics.

- Pot concretar alguna proposta?

- Cal una reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya, perquè aquesta ha de ser una eina que serveixi per acabar amb l’atur, i no per col·locar gent com ara passa. La millor política social és la creació de llocs de treball.

- I a nivell de Lleida?

- Donar el màxim suport als pagesos. Pagar els que se’ls hi deu i impulsar el comerç i la indústria. Volem que es torni a activar la idea de l’illa càrnia, que és un projecte que ha quedat abandonat i que s’hauria de recuperar per donar sortida al sector porcí de Lleida.

- Parla de pagar deutes. Creu que la Generalitat no ho fa perquè no vol, o perquè no pot?

- És veritat que la situació econòmica que es va trobar CiU quan va arribar a la Generalitat era molt complicada. També ho va ser la del PP després dels governs de Zapatero. No obstant, el president de la Generalitat ha decidit fer una fugida endavant i, enlloc de posar mitjans per poder rebaixar el deute, l’ha fet créixer el doble. Crec que el govern català sí que vol pagar, però no ha sabut prioritzar, i una prova la tenim en les despeses que han generat les estructures per iniciar el full de ruta cap a la independència. Mentrestant, no s’han solucionat problemes com el de les llistes d’espera, les escoles amb barracons...
 

Xandri creu que el procés es pot acabar amb uns suspensió de l'autonomia Foto: Àlvar Llobet


- Vostès defensen una Catalunya autonòmica, però amb un millor finançament. Entén que hi hagi gent que s’hagi fet independentista en aquest darrers anys?

- Puc arribar a comprendre que hi hagi gent molesta, però si fan números i raonen, podrien canviar la manera de pensar. Interpreto la independència com un sentiment que han generat els polítics i els mitjans de comunicació públics, però no és una idea fonamentada en termes econòmics. Aquest mantra de l'Espanya ens roba i que una Catalunya independent seria la millor d’Europa és fals. L’Estat català sortiria de la Unió Europea, i això repercutiria de forma molt negativa en els sous o en la pèrdua d’ajudes com la PAC. Catalunya no pot viure d’Espanya, i Espanya tampoc ho pot fer sense Catalunya.
 
- Creu que els milers de persones que es van manifestar el passat 11 de setembre per l’avinguda Meridiana de Barcelona estaven manipulats i no tenen raonats els seus plantejaments sobre la independència?

- L’onze de setembre s’ha convertit en una Diada independentista, i una part de la gent que va anar a la manifestació sí que està manipulada, però no tothom. Els mitjans han estat difusors d’aquest procés rupturista, i a les escoles també hi ha hagut adoctrinament.

- Quins fonaments té per dir això?

- Els tinc perquè sé de professores que han criticat la LOMCE davant dels alumnes, i d’altres que han criticat els governs del PP o que han dit que la independència seria bona per Catalunya.

- Creu realment que aquestes expressions han estat orquestrades per un govern que ha intentar adoctrinar els nens a favor de la independència?

- No fa massa dies hem tingut un exemple a Balaguer amb una família que demanava més hores lectives en castellà, una petició que és avalada per la llei. Aquests pares han patit boicot, i quan una cosa d’aquestes passa vol dir que alguna cosa està fallant en la nostra societat.

- Ja que treu el tema. Opina que la immersió lingüística ha generat conflicte a les aules en els darrers anys?

- Nosaltres volem tenir el dret a que a les escoles s’ensenyi el català, el castellà i l’anglès, i en aquests moments la llengua castellana no és suficientment important en molts centres.

-Com és que anys enrere el seu partit no defensava amb aquesta vehemència el model trilingüe. Ni durant l’època de la majoria absoluta d’Aznar se’n va parlar del tema.

- Hi estic d’acord, no se’n parlava, però perquè abans hi havia un bon nivell d’ensenyament de castellà. En els darrers anys hem patit un retrocés d’aquest idioma a les escoles. Ho veig si comparo el nivell que tenen les meves filles.

- Què passa si el 27-S hi ha una majoria independentista?

- Haurem de veure com actuen ells. Si la seva prioritat i la línia d’actuació consisteix en traspassar la legalitat i passar pel damunt de l’estat de dret, el govern d’Espanya farà complir les lleis. Penso que es pot arribar a una suspensió de l’autonomia si no hi ha diàleg.

- Arribar a aquest extrem seria com una independència per la via ràpida, no creu?

- No sé amb quins recursos es podria aguantar Catalunya, perquè l’agència catalana no existiria.

- I aquesta és una solució que pot donar sortida a aquest procés?

- Jo parteixo del raonament que hi ha d’haver diàleg entre el govern de Madrid i el de la Generalitat, però dins del marc de la legalitat. Rajoy no pot començar a parlar amb un president que, ja d’entrada, li exigeix saltar-se la llei. Cal parlar sabent que les lleis estan per complir-se.

- Què passa si Catalunya esdevé un estat?

- Em sorprèn que a dia d’avui després de tot el que s’ha dit encara es plantegi això. A vegades els independentistes sembla que ens insultin amb els seus arguments. És evident que Catalunya sortiria de la Unió Europea, però abans caldria que es convertís en un estat, i ja veuríem si l’ONU el reconeix. Després, tots els països membres l'haurien d’avalar per unanimitat. 

- Seria viable aquest nou estat català?

- Impossible. Amb el deute actual de 67.000 milions, no. Com es pagarien les pensions si hi ha un decalatge entre el que s’ingressa i el que es paga que en aquest principi d’any ha estat de 3.000 milions? Hi ha moltes coses, com el 90% de les Diputacions, que les paga l’Estat espanyol. O els Mossos d’Esquadra.

- L’independentisme parla d’espoli fiscal...

- Sí, però haurien de parlar també del que ha rebut Catalunya a través del Fons de Liquiditat Autonòmic i del pla de pagament a proveïdors. A Lleida ciutat s’han pogut pagar un total de 1.300 factures per valor de 24 milions d’euros gràcies a aquest programa de pagament, que ha evitat el tancament de moltes petites empreses. Espanya paga els ajuntaments i la Generalitat, per tant, aquest victimisme dels independentistes és fals.

- Què li sembla que en aquest pla de pagament a proveïdors el govern espanyol obtingui diners al menys de l’1% dels interessos i els posi al 5% pels consistoris?

- Cal revisar si els interessos es poden anivellar, i crec que s’acabarà fent. Poc a poc s’aniran donant facilitats, perquè l’actual situació econòmica d’Espanya no és la mateixa que la de fa quatre anys.

- Vostès aposten per acabar amb la corrupció. Com ho volen fer?

- La corrupció és pròpia de les persones, de manera que cal posar límits a aquest defecte. La llei de transparència que s’ha tirat endavant pretén que la gent conegui com s’han gastat els diners. D’altra banda, la reforma del codi penal també ha de propiciar que aquells que han robat i que han estat condemnats tornin els diners, perquè fins ara això no passava. Finalment, cal que la justícia actuï amb més celeritat. El qui la fa l’ha de pagar, però no d’aquí 20 anys.

- Veuria bé una mobilització contrària a la independència tal com va proposar Xavier García-Albiol?

- Sí. És totalment legítim. Estem en un estat de dret on la gent es pot mobilitzar. Si la Diada és sectària i excloent, també ens podem manifestar els que estem en contra de la independència.

- Se li ha consultat alguna cosa en aquest sentit?

- No. Res.

- Les enquestes diuen que Ciutadans farà el sorpasso al PP. Han hagut d’adaptar les seves idees per la irrupció del partit d’Albert Rivera?

- En cap cas hem modificat el discurs. Deixant al marge que aquest és un moviment que ha sorgit per un cansament de la ciutadania envers els partits clàssics, a Ciutadans li ha anat bé l’aparició de Podem. La formació de Pablo Iglesias ha estat vista com molt radical i vinculada a governs com el de Veneçuela, i Ciutadans ha aprofitat aquest moment per col·locar un missatge de partit regenerador i que es situa en la centralitat. Navega entre dues aigües, i d’aquesta manera pot captar vots de totes bandes, la qual cosa és una postura molt còmoda, encara que legítima. És molt fàcil criticar i fer populisme quan no s’ha governat, i en aquest sentit crec que el PP ha demostrat una bona gestió. Nosaltres som molt més creïbles, i tenim exemples com el de Xavier García Albiol, que té un bagatge com alcalde que cap dels membres de Ciutadans té.
 

La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?

Enquesta: què votaràs el 27-S?

La porra del 27-S: reparteix els 135 diputats del Parlament

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S


 

 

Participació