22
de setembre
del
2015
Actualitzat
a les
21:53h
El Cercle Català de Negocis ha publicat aquesta setmana un extens informe sobre l'impacte real que té el dèficit fiscal sobre el territori i analitza com afecta sobre les comarques, vegueries, capitals de comarques i municipis amb més de 5.000 habitants. Per altra banda, també posen el focus en les principals inversions en infraestructures pendents d'executar per part de l'Estat.
L'anàlisi s'inicia amb la renda familiar disponible per comarques. Pel que fa a la demarcació de Lleida, la Vall d'Aran, l'Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars sobirà són les que tenen una RFDB més alta superant amb entre 6 i 14 punts la mitjana catalana. A l'altre extrem, hi queden la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra i l'Alt Urgell, que es situa 8 punts per sota.
Per comarques, Segrià, Noguera, Urgell i Pla d'Urgell són les més afectades. Una de les conclusions a les que arriba assegura que "totes les comarques catalanes, fins i tot les relativament més pobres, tenen un nivell de riquesa per càpita superior a la mitjana espanyola. Per tant són contribuents nets a la solidaritat entre territoris".
La ciutat Lleida, la setena ciutat catalana amb major dèficit fiscal
Pel que fa al dèficit fiscal per municipis amb més de 5.000 habitants, el més afectat és Barcelona, seguit per l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Badalona, respectivament. La ciutat de Lleida es situa en la setena posició amb un dèficit fiscal que de 313,4 milions d'euros. La conclusió, en aquest apartat és que "molts ajuntaments podrien liquidar tot el seu deute en menys de mig any si hi destinessin íntegrament el seu dèficit fiscal".
Segons el mateix estudi i en referència a les inversions per part de l'Estat a Catalunya, l'estudi assegura que s'han reduït en un 50% entre els anys 2004 i 2014. Enguany, "el Ministeri de Foment preveu invertir 1.072 milions d'euros a Catalunya, dels quals n'executarà només una part. Mentrestant, té 5.939 M€ pendents d’executar a la Regió Metropolitana de Barcelona, als quals encara hem d’afegir els 4.000 M€ de la línea orbital ferroviària".
A tall de conclusió, l'estudi del CCN constata que "en una Catalunya independent totes les comarques sortiran beneficiades" i "els municipis i les comarques més afavorits per la independència seran aquells que actualment tenen una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana".
Estudi del CCN sobre el dèficit fiscal a Catalunya / Cercle Català de Negocis
L'anàlisi s'inicia amb la renda familiar disponible per comarques. Pel que fa a la demarcació de Lleida, la Vall d'Aran, l'Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars sobirà són les que tenen una RFDB més alta superant amb entre 6 i 14 punts la mitjana catalana. A l'altre extrem, hi queden la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra i l'Alt Urgell, que es situa 8 punts per sota.
Per comarques, Segrià, Noguera, Urgell i Pla d'Urgell són les més afectades. Una de les conclusions a les que arriba assegura que "totes les comarques catalanes, fins i tot les relativament més pobres, tenen un nivell de riquesa per càpita superior a la mitjana espanyola. Per tant són contribuents nets a la solidaritat entre territoris".
La ciutat Lleida, la setena ciutat catalana amb major dèficit fiscal
Pel que fa al dèficit fiscal per municipis amb més de 5.000 habitants, el més afectat és Barcelona, seguit per l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Badalona, respectivament. La ciutat de Lleida es situa en la setena posició amb un dèficit fiscal que de 313,4 milions d'euros. La conclusió, en aquest apartat és que "molts ajuntaments podrien liquidar tot el seu deute en menys de mig any si hi destinessin íntegrament el seu dèficit fiscal".
Segons el mateix estudi i en referència a les inversions per part de l'Estat a Catalunya, l'estudi assegura que s'han reduït en un 50% entre els anys 2004 i 2014. Enguany, "el Ministeri de Foment preveu invertir 1.072 milions d'euros a Catalunya, dels quals n'executarà només una part. Mentrestant, té 5.939 M€ pendents d’executar a la Regió Metropolitana de Barcelona, als quals encara hem d’afegir els 4.000 M€ de la línea orbital ferroviària".
A tall de conclusió, l'estudi del CCN constata que "en una Catalunya independent totes les comarques sortiran beneficiades" i "els municipis i les comarques més afavorits per la independència seran aquells que actualment tenen una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana".
Estudi del CCN sobre el dèficit fiscal a Catalunya / Cercle Català de Negocis