Josep Maria Forné: «Les presses no poden condicionar la independència»

Josep Maria Forné té pinta d'home bo. De típic català de seny, de tarannà discret i conversa suau. El candidat de Junts pel Sí a les terres de Lleida li dóna un to gairebé clerical als seus discursos a favor de la independència, un fet que s'agraeix entre tant soroll. No abranda les masses com altres, però si ho intentés fer no se'l creuria ningú. Demana fer camí cap a la independència, però alerta de les males conselleres que poden ser les presses.

- Vostè ha viscut de la política?

- No. Mai. 

- I com es guanya la vida?

- Fent de professor. Ho he estat 28 anys, i durant els darrers dos he tingut la responsabilitat de ser el director territorial de Benestar Social i Família a les terres de Lleida. Aquest és un càrrec que vaig deixar el passat 31 d'agost per coherència amb la responsabilitat que tinc actualment com a cap de llista de Junts pel Sí. 

- Ho vam estar seguint molt durant el mes d'agost. Li va costar molt acceptar la proposta de liderar la candidatura de Lleida?

- Primer hi va haver una pluja de noms, i després una fase de definició on hi estava inclòs. Vaig fer un procés de reflexió que va anar madurant poc a poc fins a acceptar la proposta d'encapçalar la llista. 

- Què hi va a fer vostè al Parlament?

- Contribuir amb la meva experiència i tarannà a que el nostre país esdevingui un estat propi i que es faci de manera sumativa i integradora. El nostre és un projecte transversal i plural. Aquesta és la gran riquesa. 

- Depèn de com es miri. També hi poden haver fortes contradiccions, sobretot entre candidats que provenen de forces diferents com CDC o ERC...

- No hi ha fissures en la voluntat de guanyar la independència. Les coses s'han de fer pas a pas, i el primer que ens cal és una gran majoria de vots, després iniciar el procés i, finalment, parlar i decidir sobre el model de país que volem.  

- Pot passar que Junts pel Sí necessiti la CUP per assolir una majoria absoluta al Parlament. Ells no se'n refien de vostès perquè diuen que en el seu full de ruta no es concreta explícitament una Declaració Unilateral d'Independència. Què respon?

- La independència la guanyarem si el poble de Catalunya ens dóna suport, però les coses s'han de fer bé. És molt important seguir els passos que toquen i no actuar de forma matussera. Caldrà negociar amb Madrid, amb Brussel·les, amb Berlín... hem de lligar moltes coses i per això cal que no ens precipitem. 

- Proposen un període transitori de 18 mesos per assolir la plena sobirania de Catalunya. Són suficients?

- La pressió del temps no ens ha d'estressar. És bo que hi hagi terminis, però no ens hem d'obsessionar. La satisfacció del resultat indicarà si ho hem fet bé. 

- Diu que s'haurà de negociar amb Madrid. I si els governants espanyols s'hi neguen?

- Primer punt; com més vots tinguem més força guanyarem per reclamar una negocació. Segon punt; Europa mira què està passant a Espanya, i estic segur que no es quedarà de braços creuats. 

- Vol dir que Europa trencarà amb el relat que diu que el "problema català" és una qüestió interna d'Espanya i s'implicarà en aquest assumpte?

- Exactament. Serà un problema intern d'Espanya, però també d'Europa. Aquesta també és una qüestió que afecta el conjunt del continent. I som 7,5 milions de catalanas...

- Si Espanya canvia de govern a final d'any i un nou president els hi diu a vostès que vagin a parlar, què faran? Aturaran el procés iniciat?

- Insisteixo, com més solidesa a les urnes, més legitimats estarem per avançar amb el procés. Dit això, no vull entrar en temes que no sabem si passaran. Els problemes els anirem resolent a mesura que ens els trobem. 

- Li fa por que la gent voti amb por?

- La por no és una emoció dolenta si no et produeix paralització. Et fa més madur i intel·ligent. En aquest procés crec que és normal que hi hagi gent que tingui por, perquè qualsevol canvi genera un punt d'incertesa. 

- Molta gent tem que una Catalunya independent acabi sortint de la Unió Europea, i alguns partits com PP, Ciutadans o Unió carreguen el pes del seu discurs en aquest costat. L'estat català sortirà de la UE?

- No hi ha cap tractat que ho digui, perquè aquest procés és inèdit. Ho deia abans, Europa s'hi haurà de posar, perquè és pragmàtica i perquè això també li genera un problema. Els ciutadans de Catalunya són europeus, això per començar, i, a part, vostè creu realment que la Unió Europea prescindirà d'un territori per on hi circulen el 70% de les mercaderies de la península ibèrica? Estic convençut que es trobarà una solució. Hi ha una dada que em conegut fa pocs dies i que és molt reveladora; la Volkswagen invertirà 3.000 milions d'euros a la Seat. Si tinguessin dubtes no els haurien posat. 

- Es dóna per molt segur que els catalans volen estar dins d'aquesta Unió Europea. Hi ha partits com la CUP que reclamen exercir el dret a decidir en relació a Brussel·les de la mateixa manera que ho volen fer amb Madrid. Com ho veu?

- La majoria de gent crec que veu clar que és molt millor formar part de la UE. És un escenari supraestatal imprescindible, un espai de llibertats i de garanties que hem de protegir i millorar.
 
- El procés canvia si no es guanya amb vots i escons?

- Les regles del joc electoral diuen que el poble de Catalunya votarà els representants al Parlament. A partir d'aquí, hem de buscar la majoria més àmplia possible.

- Sí, però vostès interpreten aquestes eleccions com a plebiscitàries. I això, en principi, obliga a un majoria també de vots. 

- Com més vots tinguem, més gran serà la nostra fortalesa 

- Com ho faran per fer possible que la resta d'estats d'Europa reconeguin l'estat català?

- Negociant. No hi ha reconeixement sense una decalaració d'independència prèvia. Són fets que van encadenats. 

 - Artur Mas serà el proper president de Catalunya si Junts pel Sí guanya les eleccions sense majoria absoluta?

- La seguretat no existeix, i no tenim una bola de vidre. No obstant, l'opció del president Mas és la nostra. 

- Però la CUP ha dit per activa i per passiva que no vol investir Artur Mas si es dóna el cas que es necessitin el suport dels seus diputats. 

- Aquest tema no està a la taula de negociació, ara mateix està fora de lloc.  

- En què creu que a Lleida li afavoriria la independència de Catalunya?

- En tres coses. La primera seria en qüestió d'equilibri territorial. L'estat català tindria més cura del seu territori i de la seva gent. La segona la vinculo a un desacomplexament de Lleida en relació a la resta de demarcacions. Podem posar més excel·lència al servei del país. I la tercera es relaciona a l'empenta que se li donaria al sector agrícola i ramader de Lleida. Podríem donar sortida al bestiar boví, que té molta demanda del món àrab i que els ramaders la canalitzen a través de ports com el de Cartagena i no des de Tarragona. 

- El que diu contrasta amb el discurs de la por que fan PP i Unió. No es perdrà la PAC doncs?

- No, perquè estarem dins de la Unió Europea. Les ajudes es mantindran, i no només això, sinó que l'estat català serà beneficiós per Europa en aquest aspecte, perquè serà un contribuent net.  

- Sara Vilà, la candidata de Cataluna Sí que es Pot de Lleida es defineix com independentista. Lluís Rabell diu que va votar Sí-Sí el 9-N. Compta vostè amb ells per iniciar el procés d'independència?

- Clar que sí. Si tenim una majoria clara haurem de buscar les màximes sinergies possibles amb tots, amb la gent de Catalunya Sí que es Pot però també amb Ciutadans i el PP. Necessitem, però, una majoria molt clara. 

- Vol dir que Ciutadans i PP no posaran pals a les rodes enlloc d'ajudar? Ja sap el que va dir el ministre Morenés...

- Veurem... en el procés electoral és busca la notorietat i es fan declaracions que persegueixen treure un rèdit determinat, però més allà que aquí.  

- Les enquestes li donen 10 diputats a Junts pel Sí a Lleida. Fa tres anys, CiU i ERC en van treure 11. 

Això seria fer una mala lectura. Estem en un moment diferent, on ha canviat molt tot. No hem d'oblidar que el percentatge de participació pot fer variar de manera notable el repartiment de vots