Ramon Usall: «La CUP garanteix que el procés d'independència sigui ràpid»

Que la CUP és una formació que treballa al carrer es demostra fent només un cop d'ull a la seva seu de Lleida. Un pis atrotinat, amb banderes, cartells i llibres, això sí. Molts llibres. "Agafa't el que vulguis" diu Ramon Usall, el candidat del partit a les terres de Lleida. Professor d'institut, admet que li fa il·lusió ser diputat, però lamenta que, si és escollit, haurà de deixar les aules durant una temporada. Parla fort i es presenta amb una adhesiu de la CUP al pit. Ho té clar; la Catalunya autonòmica ha de desaparèixer el 28 de setembre.

- Vostè viu de la política?

- No

- Hi ha viscut?

- Mai

- I com es guanya la vida?

- Sóc professor d’institut. Fa deu anys que tinc la plaça a l’IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques, i tinc clar que aquesta és la meva vocació i que a la política només hi estaré de manera circumstancial tot i que em faria molta il·lusió formar part del nou Parlament. A la CUP no anem a la política a servir-nos, sinó a servir a la gent. M’agrada posar l’accent en això perquè jo, personalment, guanyaria menys diners com a diputat que com a professor. No sóc polític. M’agrada estar a les aules, i allà espero jubilar-me.

- Si és escollit diputat, quan creu que pot tornar a exercir de professor?

- Si depèn de la CUP, el més aviat possible. Ja sap que només ens podem presentar un cop.

- Concreti una mica més

- Els candidats de Junts pel Sí diuen que tenen un full de ruta de 18 mesos, però nosaltres volem accelerar aquest procés cap a la República catalana.

- Què hi va a fer vostè al Parlament?

- Materialitzar la independència d’aquest país i, després, treballar per fer-lo més just i igualitari. Hem de lluitar contra el fort per deixar de ser febles, però quan siguem forts hem de lluitar contra nosaltres mateixos per millorar Catalunya. La independència és un repte que la CUP vincula també a la transformació del país, i en aquest nou escenari creiem que és necessari que l’esquerra independentista de les terres de Ponent i del Pirineu hi sigui representada.

- Per on volen començar a canviar-lo aquest país?

- Tenim dos principals reptes que hem d’abordar en la nova Catalunya; l’eliminació de la corrupció, i de la pobresa. El model corrupte ha estat estructural en els darrers 40 anys a Espanya, i cal que això s’acabi. D’altra banda, assumim que hi ha un terç de la població en risc de pobresa, i el que es necessita és un pla de xoc per solucionar aquesta situació que passi per desobeir els dictats de la troika i foragitar les polítiques d’austeritat.

- La independència millor avui que demà, diuen, però el país ha de continuar funcionant el dia següent...

- I hem d’aconseguir que funcioni millor. Els escenaris de coacció responen a la voluntat de condicionar la nostra decisió, i no hem de tenir por. La CUP no és tan innocent per pensar que la declaració d’independència no requerirà d’accions en altres àmbits que facin possible un reconeixement de la resta dels estats, però aquest fet no es produirà si nosaltres no actuem. Ningú no donarà la cara per nosaltres si abans no hem fet el pas cap a la independència, que considero que no és difícil. Els catalans tenim cartes per jugar aquesta partida.

- Quines?

- La negociació del deute, per exemple. Obligarà el govern espanyol a asseure’s a negociar

- I creu que ho farà?

- Personalment crec que no, però en tot cas cal remarcar que l’exercici de la sobirania ens pertoca a nosaltres. Un poble ha de fer el seu camí independentment de si li està bé al veí. Catalunya ja és un país lliure.

- Molta gent ha desconnectat d’Espanya d'una manera simbòlica, sí.

- Però cal que aquest univers simbòlic que molts tenim al marge d’Espanya es tradueixi a les urnes per convertir-lo en legal. Si no ho fem d’aquesta manera sempre acabarem topant amb els mateixos murs. Estarem sotmesos als dictats espanyols, que ja coneixem quins són.

- La meitat de vots més un és suficient?

- Sí. En aquestes eleccions primer caldrà comptar els vots i després els diputats. Una doble victòria ens aplana molt el camí cap a la independència

- I si no hi ha majoria de vots?

- S’obre una nova pantalla on es pot plantejar la possibilitat d’un procés de redacció d’una Constitució catalana que acabés en una consulta on el vot de tots els ciutadans valgués igual. De fet, hem arribat fins aquí perquè no ens han deixat fet un referèndum, que era la solució més fàcil. I ara resulta que ens diuen que fem trampes per plantejar uns comicis en clau de plebiscit. No, perdonin, van ser vostès els que no ens han donat cap altra opció.
 
- El que diuen les enquestes és que Junts pel Sí guanyarà les eleccions però necessitarà la CUP per assolir la majoria absoluta. Paral·lelament vostès no volen ni sentir a parlar d’investir president Artur Mas. Què pot passar?

- Aquesta és una pregunta que ens fa molta gent pel carrer, però li vull fer un matís abans. El nostre diputat, Quim Arrufat, va ser el primer que va proposar una candidatura de persones sense perfil ideològic i que simbolitzés la papereta del Sí a la independència. CDC la va rebutjar, i encara que ERC primer va donar-hi suport, després ha acabat pactant amb els convergents. Li dic això per recordar que Junts pel Sí també és una candidatura que té ideologia, i que nosaltres no estem aquí per investir un nou president autonòmic. La Catalunya autonòmica ha hagut de desaparèixer el dia 28 de setembre, perquè ja no volem gestionar misèria. No venim a fer cap govern. Venim a construir la llibertat d’aquest país.
 
- No veig que hi hagi massa diferència entre el que diuen vostès i el que defensa la candidatura de Junts pel Sí. Per què no se’n refien?

- El vot independentista útil és el de la CUP. Hi ha dues coses que ens fan dubtar. La primera és que CDC i ERC han firmat un full de ruta que no concreta cap declaració d’independència. La segona és que obren la porta a que la candidatura es presenti a les eleccions generals espanyoles. Nosaltres volem portar un ambaixador a Madrid enlloc de diputats. Si hem de fer una desconnexió amb Espanya no té cap sentit que es participi de les seves institucions, perquè hi ha el perill que aquest full de ruta no es compleixi. Junts pel Sí és una candidatura molt heterogènia, i això pot provocar una dilació del procés. Nosaltres som la garantia de la rapidesa del procés d’independència. Som l’accelerador.

- Entrar en un debat sobre qui ha de ser president de la Generalitat no afebleix el procés?

- A l’inrevés. Condicionar-ne l’evolució assegura que sigui ràpid, i nosaltres volem ser-hi. No hem de pensar més en termes autonomistes centrant el debat en qui serà el president, perquè aquí no hi ha ningú que sigui imprescindible. Junts pel Sí ha obert la possibilitat que Artur Mas no sigui el president, i jo veig que de cap de llista hi va Raül Romeva.

Vol dir que hi pot haver un canvi en aquest sentit?

- Haurem de parlar-ho.

- Tem que la gent vagi a votar amb por el 27-S?

- A tothom li fa por allò que es desconegut, però el que realment fa pànic és el que coneixem, que és l’Estat espanyol. Milers d’aturats, d’execucions hipotecàries, de joves que han hagut de marxar a l’estranger perquè no han trobat feina... algú vol continuar formant part del regne d’Espanya veient tot això? Si no hi ha futur...

- Hi ha amenaces...

- Les amenaces són el recurs que els hi queda a aquells que no tenen arguments. Quan algú t’amenaça vol dir que tens la partida de les idees guanyada. La raó està del nostre costat, i tenim una papereta per forçar una revolució que mirarà tot el món.

- Hi ha gent, com Felipe González, que diu que aquí no passarà res per molt que guanyin els independentistes. Com ho veu?

- El que està passant en tot aquest procés deixa en evidència dos mantres que s'han repetit molt. El primer, que sense violència tampoc es pot parlar de tot. Quan ETA matava, els governs espanyols ho deien, però s’ha demostrat que era mentida. La violència no era el problema, sinó l’argument defensat, i el PP va viure molt còmode en aquell escenari, més que en l’actual. El segon és que ens diuen no al dret a decidir perquè ja ho fem a cada elecció. Doncs bé, ara hem decidit autodeterminar-nos en unes eleccions. No val? Espanya fa trampes, i només interpretarà com a plebiscitaris aquests comicis si perden les tesis independentistes. Si guanyem, diran, com ja va fer Felipe González, que aquí no passarà res, i si perdem, aprofitaran l’oportunitat per tancar aquest tema durant dècades.

- A Lleida hi ha tres candidats que s’han definit com independentistes. Vostè, Josep Maria Forné de Junts pel Sí i Sara Vilà de Catalunya Sí Que Es Pot, que no es una candidatura que aposti per l’Estat propi. Hi compta amb ella?

- Ara ja no ens valen les mitges tintes. Les actituds personals no poden condicionar la tendència d’una candidatura. Jo sóc independentista perquè la meva formació també ho és, i si no ho fos, doncs no hi seria. Personalment no fiaria el vot a algú que contravé els postulats de la formació que representa, i menys en un tema tan cabdal com la independència de Catalunya. El que ells defensen és un referèndum, però aquesta pantalla ja l’hem passat fa dies. Dit això, també espero que els membres de Catalunya Sí Que Es Pot estiguin al nostre costat per convertir la nova república en un estat més just i solidari.

- Voldria que Catalunya formés part de la Unió Europea?

- Cal fer pedagogia en aquest sentit. Hi ha una dada que és molt eloqüent. Entre els països amb més alt nivell de desenvolupament humà, tres no formen part de la Unió Europea; Noruega, Islàndia i Suïssa. Fora de la Unió hi ha vida, i Catalunya sobreviuria, però en tot cas, aquesta és una decisió que han de prendre els ciutadans. Si volem exercir el dret a decidir al marge del que digui Madrid també ho hem de fer amb Brussel·les. A part, personalment, no tinc gaire interès en formar part d’una Unió Europea com la que tenim...

- Però al final manen els interessos, i si a Alemanya li interessa que Catalunya es quedi...

- Estem al bell mig del sud de la mediterrània. És obvi que als altres països els hi interessi que formem part de la Unió Europea si tenim coses a aportar, però a la CUP volem exercir el dret a decidir també en aquesta qüestió diguin el que diguin les cancelleries europees. El subjecte de les decisions és el poble català.

- Vostè que és professor d’institut. Hi ha problemes lingüístics a les aules?

- Ni un. El que passa és que quan un articula un discurs que es basa en que l’independentisme trenca la convivència necessita arguments per justificar-lo. L’estratègia unionista passa per escenificar que a Catalunya hi ha problemes en aquest sentit, i no és cert. Encara recordem aquell discurs del ministre Wert, quan va dir que el seu objectiu era espanyolitzar els nens catalans.

- Com es soluciona això?

- Que el poble català es governi i que sigui capaç de crear un marc legal que protegeixi l’escola catalana. Cal un gran pacte a favor de l’educació pública i de qualitat, però això ho hem de fer quan siguem un estat.