Iceta, als independentistes: «Hem d'escollir entre Picasso o Dalí?»

El candidat del PSC apel·la als sentiments per carregar contra la independència en un míting a Lleida on ha demanat arguments seriosos per debatre sobre el futur de Catalunya

per Àlvar Llobet, Lleida | 13 de setembre de 2015 a les 22:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Miquel Iceta ha tornat a ballar aquest diumenge a Lleida Foto: Salvador Miret


Miquel Iceta s'ha convertit en el candidat de moda en l'inici d'aquesta campanya electoral de les eleccions del 27-S. No ho ha fet per les coses que ha dit, sinó per ballar desfermat l'actual cançó que identifica el PSC, "Don't stop me now" de Queen, que el desboca perquè, com ha assegurat aquest diumenge a Lleida, li surt de dins. Tothom l'esperava a la capital del Segrià, pel que havia de dir, però, també, pel ball. "Aquí no som candidats de segona, també et toca ballar" li ha recordat Òscar Ordeig, cap de cartell socialista per Lleida.


I ho ha fet, i ha estat aclamat. Fins i tot més que Josep Borrell, l'exministre venerat a Lleida que ha estat ovacionat quan Àngel Ros, que ha introduït l'acte, li ha donat la benvinguda. Si realment Catalunya necessita un president amb "mà esquerra i cintura", com a dit Iceta, ell és, sens dubte, l'home que el país necessita. "No sabia que tenia aquesta cosa dins, però amics, vull ser president de la Generalitat", ha apuntat.

La festa socialista l'ha liderat ell, moderat en el to però amb una afilada ironia que no té, per exemple, Pedro Sánchez, cridaner i repetitiu en el relat contra Artur Mas i les corrupteles de CiU que ja saben de memòria els periodistes que segueixen la caravana de la rosa vermella. Iceta ha repartit estopa, i ha carregat contra la independència, però ho ha fet baixant al fang i apropiant-se d'un discurs més propi de Mariano Rajoy que no pas d'un polític que es diu progressista i que és aplaudit pels seus per la seva abasta cultura. "Jo no vull renunciar a res. Hem d'escollir entre Miró, Dalí o Sorolla, Picasso, Goya i Velázquez?" ha etzibat el candidat, que ha defensat una nova Espanya en la qual no l'obliguin a decidir entre aquestes coses. El canvi és possible, ha vingut a dir a Lleida, i ha posat com exemples els nous governs d'Aragó i de les Illes Balears.


En un discurs en català espurnejat d'expressions en castellà, el socialista ha defensat la necessitat d'argumentar en contra de la independència, i ha donat una recepta per fer-ho de manera seriosa; el llibre de Borrell "que només val 12 euros" i que clarifica una postura socialista "que no s'ha de deixat cegar per l'enfrontament d'uns contra uns altres".

Iceta ha dit que tenia vocació de "casc blau de les Nacions Unides", que vol ser un pacificador en tot aquest conflicte ideològic entre partidaris i detractors de l'estat propi. La guerra, només quan balla. I en dóna. Ni Ros, ni Ordeig ni Sánchez l'han pogut aturar. Don't stop me now, cantava mentre saludava i movia la cintura, aquella que haurà de tenir si és president el 28 de setembre.

 

Participació