Un punt i gràcies

Un Lleida gris no ha pogut sumar els tres punts aquest diumenge al camp de l'Olot. El partit ha estat avorrit, soporífer en alguns moments, i ha evidenciat que els futbolistes lleidatans encara necessiten rodatge per arribar al seu millor estat de forma.

El Lleida Esportiu no s'ha trobat còmode durant la primera part. Els d'Idiakez baixen les prestacions quan juguen lluny del Camp d'Esports, i han tingut problemes per controlar el matx durant la primera part. Amb un Olot ben tancat, els calaveres han trobat pocs espais per crear ocasions de perill, i només un tímid cop de cap d'Álex Albístegui que ha blocat sense problemes el porter local ha estat la millor jugada atacant dels lleidatans, que han tornat a evidenciar problemes defensius en alguns moments dels primers 45 minuts.

Golàs d'Uri Santos i empat de penal

Fruit d'una badada ha arribat el primer gol dels de la Garrotxa; una centrada mil·limètrica de Sergio Ortiz l'ha rebut Sana amb el pit, que ha cedit perquè Uri Santos afusellés Crespo a boca de canó. Era el minut 30 i el Lleida ha perdut el nord durant l'estona posterior al gol. Sense trobar calma per combinar, els locals han tingut més la bola i han intentat un joc vertical que gairebé els hi dóna el segon gol si no hagués estat per la intervenció de Toño Vázquez, que ha desviat in extremis una canonada de Gato. La sensació d'un Lleida tendre al mig del camp i la bona mobilitat dels olotins feia pensar que la remuntada seria una tasca complicada, però un penal senyalat per l'àrbitre sobre Colinas l'ha transformat Diego Suárez. Amb l'empat s'ha arribat a la mitja part.

Una segona part soporífera

Ha intentat no córrer tant el Lleida durant els primers minuts de la represa, i ha volgut controlar més el tempo del partit, madurant-lo per buscar forat a l'àrea rival i avançar-se en el marcador. Els locals han optat per deixar l'alternativa als lleidatans i intentar aprofitar la velocitat dels homes del davant, que amb el pas del temps han anat acusant l'esforç físic.

El partit, però, s'ha desenvolupat sense cap incident remarcable al terreny de joc. Els dos equips no han mostrat espurna per buscar el gol, i per aquest motiu Idiakez ha mogut la banqueta. Vega ha entrat al lloc de Doncel, però ni així els lleidatans li han donat marxa al partit, que s'ha anat convertint en un espectacle de jugades llargues perquè les aprofitessin els davanters, perduts a les àrees. Durant mitja hora, el matx ha estat soporífer, amb massa toc al mig del camp per part del Lleida i sense que es donés profunditat.

Idiakez ha volgut reactivar-lo donant entrada a Mia Guasch, protagonista el passat dimecres contra l'Hércules, però la grisor general no ha permès brillar el jove futbolista. Els dos equips han estat més pendents de no encaixar que de crear en els darrers minuts, i només alguna internada per la banda dels locals ha generat maldecaps als defenses del Lleida, més sòlids durant la segona part. Al final, un punt i gràcies. El Lleida Esportiu necessita millorar lluny del Camp d'Esports.