Rialb continua amb el repte de convertir el pantà en la primera estació nàutica d'interior de Catalunya

Per aquest motius s'està redactant un Pla d'Usos i un Pla Especial d'Urbanisme

per À.Ll / ACN , Lleida, 23 d'agost de 2015 a les 16:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Ivan Solé, gerent del Club Nàutic Segre Rialb, amb un grup de turistes Foto: Estela Busoms


Ajuntaments i empreses turístiques del voltant de l'embassament de Rialb constaten l'augment de visitants a la zona en els darrers anys però asseguren que encara es pot fer molt més per aprofitar el potencial d'aquest territori situat entre la Noguera i l'Alt Urgell. Per això el consorci Segre-Rialb impulsa un projecte perquè Rialb sigui el primer pantà de Catalunya amb la distinció d'estació nàutica d'interior i es converteixi en el referent de les aigües tranquil·les a les comarques de Lleida. Per aconseguir-ho s'està redactant un Pla d'Usos ambiciós i s'acaba d'adjudicar la redacció d'un Pla Especial d'Urbanisme que pretén eliminar traves per poder oferir més serveis al votant de l'embassament.


El Consorci Segre-Rialb es va crear el 2008 per promoure de forma unitària l'activitat turística d'una zona que té com a eix vertebrador el pantà de Rialb. El conformen els ajuntaments de la Baronia de Rialb, Ponts i Tiurana, a la Noguera, així com Bassella, Oliana i Peramola, a l'Alt Urgell. També els consells comarcals de la Noguera i l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida.

L'objectiu d'institucions i empreses de la zona és arribar a ser estació nàutica d'interior, una marca turística que concedeix l'Associació Espanyola d'Estacions Nàutiques. Segons ha explicat Núria Solé, tècnica de desenvolupament local del Consorci, el projecte es basa en la transformació d'un territori apostant de manera prioritària per un producte turístic com són les activitats relacionades amb les aigües tranquil·les i les aigües vives però també acompanyat d'una oferta d'allotjament i gastronomia de qualitat, d'atractius culturals i de natura.

Turistes practicant caiac a l'embassament de Rialb Foto: Estela Busoms

"Hem de tenir en compte que a les comarques de Lleida el referent d'aigües braves és el Pallars Sobirà, en canvi no tenim un referent d'aigua tranquil·la, per això el pantà de Rialb juntament amb la marca d'estació nàutica d'interior podria ser un referent d'aquesta modalitat esportiva i turística a la província", afirma. A més, cal tenir en compte que seria la primera estació nàutica d'interior de Catalunya. "A altres embassaments s'hi fan activitats nàutiques però nosaltres volem anar més enllà", diu.



Des del Consorci s'han visitat altres estacions nàutiques d'interior europees, com és el cas de les franceses del Lac du Bourget i el Lac Léman i, segons Solé, "vam poder copsar que no estem tan lluny d'aconseguir-ho però s'hi ha de treballar, aquest és un projecte a mig-llarg termini, no s'aconseguirà en dos anys".

La tècnica de desenvolupament rural del Consorci Segre-Rialb assegura que dos dels factors fonamentals per aconseguir la marca turística són la voluntat empresarial i política del territori, i ara per ara tots dos estan assegurats. Ara bé, per incrementar els usos i millorar els serveis i les infraestructures que permetin bastir el projecte cal la implicació de la Generalitat i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).


Pla d'Usos en redacció

La CHE, organisme que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, ha de donar el vist-i-plau definitiu al Pla d'Usos de la làmina d'aigua que actualment s'està redactant, i que requereix també un informe previ de l'Agència Catalana de l'Aigua. És un pas més per aconseguir la marca turística perquè aquest pla està plantejat no només per ordenar sinó també per augmentar l'activitat nàutica a l'embassament de Rialb, autoritzada des del 2012.

Hi ha dos canvis fonamentals encarats a pujar els estàndards de navegació. Per una banda, el consorci demana que es permeti navegar per Rialb embarcacions amb motor de fins a 150 cavalls, quan ara mateix està limitat a 50. Això, per exemple, restringeix actualment l'ús de motos aquàtiques. D'altra banda, també reclamen que l'altura autoritzada dels pals de les embarcacions de vela passi de 5 a 9 metres.

El Pla d'Usos també establirà on i de quina manera es poden portar a terme les diferents activitat nàutiques -caiac, paddle surf, windsurf, vela, motos aquàtiques, barques motores- i assenyala els llocs on es projecten nous embarcadors. De moment només n'hi ha un, el port de Pomanyons, al terme de la Baronia de Rialb inaugurat el juliol de l'any passat. De moment ja s'ha entregat una primera versió del pla que s'està revisant per part de les administracions competents.
 

Imatge de l'embassament de Rialb des del camí perimetral a la Baronia Foto: Estela Busoms


Pla Especial d'Urbanisme

L'altra gran eina que es vol aconseguir per desenvolupar la zona és un Pla Especial d'Urbanisme la redacció del qual s'ha adjudicat aquest mateix mes, el 7 d'agost, a l'empresa Joaquin Arenas Torneo, de Lleida, per valor de 32.670 euros. En aquest cas es tracta d'ordenar i planificar els usos i els serveis turístics, culturals, esportius, etc., al voltant de l'embassament per afavorir l'activitat econòmica. De fet, es tracta de canviar la qualificació d'alguns terrenys que ara són rústics per urbanitzables, ja que el sector empresarial i els alcaldes constaten que les restriccions de l'actual llei d'Urbanisme suposen traves importants a l'hora d'engegar nous projectes.

És el cas de l'empresa Club Nàutic Segre-Rialb, responsable de l'embarcador del Port de Pomanyons. El seu gerent, Ivan Solé, es queixa del gran volum de tràmits burocràtics que li imposa l'administració per habilitar un bar al costat de l'embarcador, un servei que assegura que és molt demandat pels seus clients. "Se'ns demana molta tramitació burocràtica i tot plegat és molt llarg en el temps, i nosaltres el que necessitem és treballar ja; el tema del 'xiringuito'  es molt important, què menys que poder prendre un refresc quan una persona surt cansada de l'aigua, és el mínim que podem oferir als nostres clients", assegura. Una altra assignatura pendent, segons Solé, és que es millori la senyalització dels principals enclavaments turístics com ara el port que gestiona la seva empresa.

Malgrat que s'ha optat pel Pla Especial, l'alcalde de la Baronia de Rialb, Antoni Reig, reclama que se solucioni el problema d'arrel amb l'aprovació d'una nova llei d'Urbanisme "que permeti el desenvolupament dels territoris rurals, entenent que s'ha de fer dins d'un ordre". Per això ha fet una crida al Govern i els partits amb representació al Parlament perquè considerin aquesta qüestió com a prioritària. "Si no és així estem condemnats que la gent jove del món rural hagi de marxar a les ciutats i acabin apuntant-se a les llistes de l'atur quan aquí tenen possibilitats de prosperar, per tant, hem de crear una legislació que faciliti desenvolupar serveis que alhora facin les activitats molt més atractives". 

El Consorci Segre-Rialb també reivindica a la CHE actuacions pendents de seguretat i protecció a l'embassament com ara la supressió de les restes de les línies elèctriques de Castellnou de Bassella; la desforestació del vas de l'embassament de manera general, i en especial a les zones de la Ribera Salada, la Clua, Oliana i Peramola, i la demolició del pont penjant de Bassella. A més, també demana la redacció del projecte i l'execució de les obres per fer quatre nous embarcadors a Basella, la Clua, Tiurana i la Cluella, a més de senyalització vertical informativa.

Aposta pel turisme

Reig fa aquesta reflexió després de constatar l'aposta "seriosa" que la Baronia ha fet en els darrers anys pel turisme. Hi ha una vintena d'allotjaments rurals, molts dels quals masies històriques que s'han rehabilitat i que són un dels principals atractius de la zona juntament amb les 28 esglésies romàniques que hi ha al municipi. Segons l'alcalde, cada vegada arriben més visitants, tant d'orígens pròxims com també de diversos països europeus i cal ampliar els serveis per poder aprofitar tot aquest potencial.

Al 2012 només hi havia una empresa que oferia activitats nàutiques al pantà i actualment són quatre. Dues estan ubicades a la Baronia, el Club Nàutic Segre-Rialb i Lapica Trips-Segre Mitjà, que va ser la pionera i que gestiona també l'alberg La Torra o els allotjaments que s'han habilitat al nucli on hi havia l'antic ajuntament de la Baronia i que conserva una de les esglésies romàniques del municipi. Lapica ofereix diferents activitats nàutiques tant a l'embassament -passeig en barca motora, paddle surf, windsurf, excursions en canoa- com també als voltants, per exemple, ràfting al riu Segre a Camarasa o barranquisme al Forat de Buli, al riu Rialb.

 

Participació