La pluja amenaça Sant Joan

Les precipitacions localment intenses poden descarregar al llarg de la tarda en qualsevol punt del país excepte a la plana de Lleida i en sectors del litoral | La Flama del Canigó, que celebra 50 anys, arribarà aquest dimarts a més de 400 pobles i ciutats dels Països Catalans

Redacció

23 de juny del 2015

Actualitzat a les 17:32h

Una parella fent-se un petó davant la foguera de la plaça Major de Vic. | Adrià Costa

La Flama del Canigó arribarà a 400 pobles i ciutats. Foto: Adrià Costa

El país es prepara per viure Sant Joan amb un ull posat al cel. I és que la vigília estarà marcada per un temps molt inestable. Després d'alguns primers ruixats al migdia, les precipitacions aniran a més i podran ser localment intenses en comarques interiors i del quadrant nord-est. A mesura que avanci la tarda es podran estendre cap al sud i, probablement, podrien arribar cap al vespre a punts de la costa central. Les úniques zones on, en principi, no hauria de ploure són les costes Brava i Daurada així com la plana de Lleida.

Tot apunta que a partir de les deu del vespre les pluges ja haurien escampat. D'aquesta manera, la revetlla es podrà celebrar molt probablement sense precipitacions després d'una tarda on qui més qui menys patirà pels preparatius. El mal temps també pot afectar la distribució de la Flama del Canigó, que arribarà a 400 pobles i ciutats dels Països Catalans, en l'any que se'n celebra la cinquantena edició.

Actes centrals de la Flama a coll d'Ares i al Parlament

La Flama del Canigó enguany arriba al mig segle de vida. La tradició la va començar el 1955 Francesc Pujades, veí de la vila nord-catalana d’Arles, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer. Va tenir la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades. Des d'aleshores, el foc de la Flama resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l’any. El dia 22 de juny s’agafa aquesta flama i es puja fins al cim. Allà s’encén la llenya portada de diferents parts dels Països Catalans una setmana abans.

El cinquantenari tindrà el coll d'Ares, que separa el Ripollès i el Vallespir, com a punt central. Allà els actes s'avançaran i començaran a les 12 del migdia amb un acte infantil protagonitzat per la mainada de les escoles nord-catalanes Arrels i la Bressola i la presència de l'animador infantil Jaume Barri i la ninotaire Pilarín Bayés. A les tres arribarà la comitiva provinent de Prats de Molló que anticiparan els portadors de la Flama del Canigó. Abans de marxar a través de les diverses rutes es ballarà una sardana que pretén simbolitzar la “superació de la frontera imposada pels estats espanyol i francès des del Tractat dels Pirineus de 1659”.

Martí Cassany, al costat de la foguera, el 1966. Foto: Pere Riera

Mentrestant, la Flama del Canigó també arribarà al Parlament de Catalunya a les 12.30 directament des de la muntanya del Canigó, i serà rebuda per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, en un acte on també hi haurà Muriel Casals, presidenta d'Òmnium. A la tarda, la Flama serà rebuda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona (19.00), quan els equips de foc la recolliran per distribuir-la als diversos barris de la ciutat. Des de les sis de la tarda hi haurà activitats prèvies amb diversos parlaments, actuacions de cultura popular, música i repartiment de coca i herbes remeieres.

Nemesi Solà, veterà impulsor de la Flama i antic escolta, és l’autor del missatge d'enguany, que recorda que en els temps en els quals “desitjos del poble foren reprimits a sang i foc, l'expressió popular donava als Focs de Sant Joan un sentit de resistència”.

La mainada nord-catalana serà protagonista dels actes de la Flama del Canigó a coll d'Ares. Foto: Adrià Costa

Nit de coques i petards

A la revetlla de Sant Joan hi ha, a banda de les fogueres, dos elements protagonistes: les coques i els petards. El Gremi de Pastissers calcula acaba venent 1,6 milions de coques, una xifra habitual a la dels darrers anys però amb una despesa per família que pot créixer lleugerament, situant-se entre els 20 i els 60 euros. El pastisser Pere Masramon ha mostrat a Nació Digital com elaborar-ne una, pas a pas, en aquest vídeo.

Entre els venedors de petards hi ha cert optimisme ja que després d'anys de caigudes de les vendes enguany han repuntat ajudats, a banda de la lleu millora de l'economia, pel triplet del Barça. Els més venuts són els clàssics i, com sempre, cal tenir presents els consells per disminuir-ne els riscos.