Troben restes d'un petit primat de l'Eocè al jaciment de Sossís

Aquesta espècie va viure a Europa fa entre 56 i 34 milions d'anys durant bona part de l’Eocè

per Redacció, 30 de maig de 2015 a les 16:47 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Fotografia d'un tarser actual. Foto: Plerzelwupp


Un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalat per l’investigador Raef Minwer-Barakat descriu en un article publicat recentment al Journal of Human Evolution fins a 91 noves restes de Pseudoloris parvulus, un petit primat semblant als tarsers actuals, provinents del jaciment de Sossís, al municipi de Conca de Dalt. La recerca permet aprofundir en el coneixement del seu llinatge i confirmar la connexió entre les faunes del centre d’Europa i els actuals Pirineus fa uns 37 milions d’anys. 


El gènere Pseudoloris correspon a un petit primat fòssil que va viure a Europa durant bona part de l’Eocè (fa entre 56 i 34 milions d’anys), una època càlida en la qual gran part de la superfície de la Península Ibèrica es trobava coberta per boscos tropicals. Pseudoloris és l'únic gènere del seu grup que va sobreviure a una gran extinció que es va produir en el límit Eocè-Oligocè, fa 34 milions d’anys provocada per una dràstica caiguda de les temperatures. Els parents actuals més propers a aquest grup són els tarsers, uns petits primats d’hàbits nocturns que viuen a les jungles del sud-est asiàtic.

Aquesta espècie va ser identificada en aquesta localitat l’any 1967 pel paleontòleg Miquel Crusafont i no s’ha trobat en cap altre jaciment de la Península Ibèrica, tot i que està representada a França i a Suïssa. Algunes de les restes de Sossís estudiades en l’article s’han localitzat al Museu d’Història Natural de Basilea (Suïssa), probablement com a conseqüència d’algun intercanvi entre Crusafont i aquest museu durant el segle passat.

 

Tres dels fragments mandibulars estudiats en diferents vistes. Foto: ICP


Les restes fòssils descrites en l’article corresponen a 80 dents i 11 fragments de mandíbules. El seu estudi en detall ha permès conèixer millor com va evolucionar aquest llinatge. La riquesa de primats fòssils del jaciment de Sossís permet fer inferències sobre el tipus de clima i vegetació que hi havia en aquesta zona fa 34 milions d’anys. "L'Eocè es una època excepcionalment càlida que, de fet, registra les temperatures més altes de tot el Terciari. En aquesta època Europa va estar coberta per boscos densos tropicals o subtropicals, el què explica la gran abundancia i diversitat d’animals d’hàbitats arborícoles, como és el cas de Pseudoloris i altres primats de mida petita", comenta l’investigador Raef Minwer-Barakat, que encapçala l’estudi.


Sossís és excepcionalment ric en mamífers fòssils i ha permès identificar fins a quatre gèneres diferents de primats: Adapis, Microchoerus, Nievesia i Pseudoloris. A banda de primats, en aquest jaciment i en el jaciment proper de Roc de Santa s’han trobat tortugues, carnívors, rosegadors, perissodàctils i artiodàctils, entre d’altres grups.

 

Participació