​La Generalitat recull mostres de les pintures descobertes al Jussà

Un cop s'hagin estudiat i es conegui el seu valor, s'haurà de decidir què fer-ne i on conservar-les | L'Arxiu Gavín assegura que aquestes pintures ja van ser descobertes l'any 1998

ACN / Redacció
28 de maig del 2015
Actualitzat el 29 de maig a les 0:36h
Tècnics de la Generalitat recollint mostres de les pintures murals.
Tècnics de la Generalitat recollint mostres de les pintures murals. | ACN

Un grup d'aficionats al romànic han descobert recentment unes pintures murals en una capella abandonada del Pallars Jussà. Amb l'objectiu de documentar i conèixer el seu valor, tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya s'han desplaçat fins a l'ermita per estudiar-les. En un mes es coneixerà el seu valor, que podria tractar-se de pintures romàniques i alguns fragments més tardans.

Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha explicat que s'han recollit mostres de pigments, de capes de preparació, de morters i dels elements materials que conformen les diferents pintures, per tal de fer-ne un estudi exhaustiu. Solé ha afegit que la part de diagnosi i conservació es complementarà amb la d'història de l'art. Aquest estudi interdisciplinari ajudarà a disposar d'una informació més completa i "potser" a determinar l'estil i l'època de les pintures, ha sentenciat.

Ximo Company, delegat de patrimoni artístic i cultural del Bisbat de Lleida i catedràtic d'història de l'art de la Universitat de Lleida, s'ha felicitat per la troballa i ha reconegut que sí que tenien constància de la capella però no de les pintures que hi havia en el seu interior. Aquesta capella està documentada a l'Arxiu Gavín.

Company ha dit que la visita a l'ermita, d'aquest dimecres, és una primera presa de contacte amb les pintures i ha afegit que ara s'haurà de fer un estudi seriós. Els tècnics de la Generalitat i professionals de la Universitat de Lleida hauran de fer ara, entre altres coses, una comparativa des del punt de vista estilístic, tècnic i dels materials per poder veure l'antiguitat de les pintures. Company ha apuntat a la possibilitat de romànic tardà o ja d'època gòtica.

Els tècnics han fet fotografies, han aixecat plànols i han fet cates, entre altres. Tot, amb l'objectiu d'emportar-se la màxima informació per poder-ne certificar el valor i l'estil. Aquesta tasca portarà un mes, aproximadament, de feina.
 

Tècnics de la Universitat de Lleida i de la Generalitat recollint mostres de la volta i de l'absis. Foto: ACN


Entre les restes que es poden apreciar a l'interor de la capella s'hi intueixen àngels, sants i elements decoratius. Els colors de les pintures que predominen són els ocres, vermells i negres però també s'hi pot apreciar algun verd. Les pintures es troben majoritàriament a la volta, a l'altar i a la part inferior de les parets. Un mur deteriorat tapia l'absis i és en aquest punt on s'hi troba la majoria de les pintures. A la part baixa de la capella hi ha línies de pintura que separen les pedres rectangulars de l'edifici.

El futur d'unes pintures... desconegudes?

Un cop es disposi de l'estudi i es conegui el valor i l'època de les pintures murals s'haurà de pensar que fer-ne. Ximo Company apunta a la possibilitat de conservar bé l'edifici i tancar-lo o bé arrencar les pintures i portar-les a un lloc adequat per poder ser contemplades i que la gent en pugui gaudir.

Aquesta decisió s'haurà de prendre un cop es conegui el seu valor des d'un punt de vista tècnic, històric, estilístic i patrimonial i amb el concens de la Generalitat, el Bisbat de Lleida i l'Ajuntament de Tremp.

L'Arxiu Gavín, en canvi, posa en dubte la "troballa". Un cop coneguda la notícia, el que és el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web que les pintures en qüestió no representen cap novetat, doncs ja havien estat descobertes i fotografiades per Josep Sansalvador, l’agost del 1998.

Des de l'Arxiu s'apunta també que "l’ermita no és desconeguda, ja que la va fotografiar exteriorment Josep Maria Gavín l’any 1978, i fou publicada a l’Inventari d’Esglésies de Catalunya el 1981 i a l’enciclopèdia de la Catalunya Romànica, vol. XV". Per últim, assenyalen que "l’ermita està dins del catàleg de Béns Culturals d’Interès Arquitectònic del municipi on està situada la mateixa".