Balaguer albira un nou alcalde

Seria una sorpresa que en unes eleccions a Balaguer tot es desenvolupés d'acord amb les previsions. Els comicis del 24-M arribaven com la revàlida de CiU després d'estar quatre anys al govern municipal. Per Josep Maria Roigé, aquestes eleccions eren un examen que servia per calibrar la confiança dels balaguerins, que el van escollir el 2011, per sorpresa, davant del PSC de Miquel Aguilà després que el 2007 obtingués els pitjors resultats d'un cap de cartell de CiU. L'alcalde confiava en la fulla de serveis que presentava en gestió econòmica i en activitats fetes, però la gent li ha girat la cara d'una manera inapel·lable. El convergent ha perdut 700 vots i dos regidors, i es pot convertir en l'únic alcalde de les capitals de Ponent que perd l'alcaldia després de la seva primera legislatura.

Quines són les raons d'aquest descens? concretar-les és impossible, perquè els criteris del ciutadà a l'hora de posar el vot a l'urna són imponderables, però és cert que s'ha anat notant durant aquesta legislatura un feeling negatiu contra l'alcalde convergent. Més enllà de les mesures polítiques i econòmiques que s'han pres (que entrarien en un legítim debat sobre la seva conveniència o no), el fet és que el líder de CiU durant aquests quatre darrers anys no ha caigut bé, en general, al municipi. Balaguer no és una ciutat tan gran com per no trobar-se, més aviat al contrari. La capital de la Noguera és un poble gran on no és difícil que una sensació negativa contra algú (errònia o no) acabi quallant.

La ciutat no s'ha mirat amb bons ulls el seu alcalde, embarrancat en guerres de personal al consistori i protagonista de nombrosos rumors que s'han estès amb velocitat, i això li ha acabat passant factura de la mateixa manera que li va passar a Josep Borràs, un alcalde pencaire però que li fallava la connexió personal amb el seu conciutadà, segons apunten molts balaguerins. Balaguer li ha recordat a CiU que un alcalde no només ha de ser un bon gestor, sinó que també ha de tenir carisma, empatia i mà esquerra. És possible que a Roigé li hagi fallat aquest punt si es té en compte els mals rotllos que ha tingut amb alguns membres del seu govern i la seva dèria de capitalitzar el govern municipal en la seva figura. L'alcalde ha guanyat les eleccions amb els pitjors resultats de la federació a la ciutat, una dada que ho diu tot. Ho diu pels convergents, però també pels socialistes.

El PSC no ha volgut guanyar aquestes eleccions municipals. S'ha passat quatre anys sense intentar bastir cap alternativa, i quan ha arribat el moment, s'ha trobat sense candidat i amb l'emergència de trobar-ne un a corre-cuita. Els socialistes han patit una trompada antològica, i s'han quedat amb només 3 regidors, un número impensable fa menys d'una dècada. Quasi 1.600 vots ha perdut el PSC des del 2007, una davallada provocada per la incapacitat de renovació que s'ha sumat al desprestigi de la seva marca electoral. Paradoxalment, la patacada del 24-M queda esmorteïda per l'opció de desbancar el seu rival polític durant aquesta anterior legislatura.

Els socialistes tenen a l'abast fer alcalde Jordi Ignasi Vidal d'ERC, que ha obtingut els mateixos regidors que CiU erigint-se com l'alternativa i que es negarà al pacte quan els convergents, (que tenen la prioritat d'intentar fer govern perquè han guanyat les eleccions) truquin a la seva porta per intentar establir acord d'estabilitat. Membres del partit argumenten: "La ciutadania de Balaguer ha demostrat un vot de càstig a CiU, i ha confiat amb nosaltres, que ens ha fet pujar 3 regidors. Estem preparats per governar".

Les converses han de començar de forma imminent, i al ball hi estan convidats tots els actors, inclosa la CUP, un partit que també podria donar la clau del despatx d'alcaldia als republicans si l'assemblea ho decidís i les negociacions entre ERC i PSC no anessin bé.