Rosa Maria Perelló: «Impulsarem una reducció de la pressió fiscal»

La candidata de CiU considera que a Tàrrega li falta una via pública més atractiva que afavoreixi el comerç local

per Redacció , Tàrrega, 20 de maig de 2015 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Rosa Maria Perelló, candidata de CiU a Tàrrega

Consulta els resultats de les municipals del 2007 i 2011 a Tàrrega
 

Rosa Maria Perelló, candidata de CiU a Tàrrega Foto: CiU


- Tres propostes del seu programa electoral

1. Economia. Dotar el municipi d'una figura especialitzada i específicament centrada en el desplegament de plans i actuacions per al desenvolupament econòmic de la ciutat i la reducció de l'atur. Retornar als ciutadans, comerços i empreses del municipi l'esforç realitzat durant aquests anys d'austeritat mitjançant una reducció de la pressió fiscal.

 
2. Espai públic. Projectar la remodelació de la Plaça Major per tal de dignificar el centre monumental i el nucli antic de Tàrrega. Renovar el Pati i la seva font, tot millorant l'espai i fent-lo més agradable, aprofundint en el seu paper de centre neuràlgic de Tàrrega.

 
3. Cultura. Cobrir l'Espai Fassina, que permetrà ampliar l'Espai MerCAT, a fi d'atendre la necessitat que té la ciutat d'espais coberts per a la realització d'activitats diverses. Remodelar la Nau 18 de Cal Trepat per convertir-la en espai d'assaig i creació de Fira Tàrrega.
 
- Acabi les frases:
  • Al meu municipi li falta... una via pública més atractiva i moderna que afavoreixi el comerç local i faciliti la mobilitat als vianants. Espais coberts per ubicar-hi activitats del ric teixit cultural de la ciutat.  
  • Al meu municipi li sobra... persones que pateixen els efectes de la crisi. Sobren famílies amb dificultats. Hem estat i serem un govern sensible al context social que estem vivint.
     
- La crisi s’ha acabat a la seva localitat?

- L'Ajuntament ha de treballar per generar noves oportunitats laborals i econòmiques i, alhora, ajudar les persones que ho necessitin. Reactivarem la ciutat establint ajuts per dinamitzar l'activitat econòmica, continuarem impulsant la cultura targarina com a motor econòmic, dotarem l'àrea de serveis socials de més recursos i aplicarem ajuts en el pagament de l'IBI als propietaris que destinin els seus immobles a lloguer social. Aquestes i altres mesures ens permetran mirar endavant i fer que la paraula “crisi” deixi d'estar present en la vida dels targarins i targarines.
 
- La primera mesura que prendria si és escollit alcalde el 24 de maig

- La veritat és que el nostre programa és molt ampli i divers, amb la qual cosa se'm fa difícil posar un projecte per davant de l'altre. Tots els col·lectius i tots els àmbits són igualment importants. I cal tenir present que, tot i la millora aconseguida pel que fa a l'economia de l'Ajuntament, la situació encara és delicada. Així doncs, el primer que faria si fos escollida alcaldessa seria dissenyar un Pla de Mandat molt precís i acurat que ens permetés complir amb tots els compromisos adquirits en el nostre programa. Hi ha molta feina per fer i, com dic, els recursos seguiran sent limitats. Per tant, cal una planificació molt acurada i una temporalització de les actuacions molt ajustada si volem fer realitat tot el que la ciutat necessita.

- Quantes legislatures creu que hauria de governar un alcalde?

- Cada municipi té la seva realitat i presenta unes característiques pròpies. I el que és més important: els ciutadans són sobirans. No crec que hi hagi millor termòmetre per avaluar la caducitat d'un projecte polític que les urnes. Pot haver-hi governs amb capacitat per renovar-se i aportar solucions noves durant molts anys i d'altres que en tan sols un mandat hagin esgotat el seu projecte. Però, com dic, no hi ha millor manera de dilucidar-ho que per mitjà de les urnes.

- Amb quin partit mai no pactaria?

- No pactaré mai amb cap partit que defensi mesures que atemptin contra els principis democràtics de llibertat i igualtat o que no respecti els drets fonamentals de les persones. En una època en què sembla que la ideologia ha perdut prestigi com a motor de la societat, nosaltres reivindiquem la importància dels valors que fan millors a les persones i les comunitats, com ara la tolerància, el respecte, l'honestedat, l'honradesa i la integritat. I sempre seran axiomes innegociables en qualsevol escenari de pacte futur.

- L’aparició de les noves formacions és fruit de la poca autocrítica dels partits tradicionals?

- Crec que no és tant un problema de falta d'autocrítica com de manca de solucions a les noves problemàtiques socials. La crisi econòmica, amb totes les seves manifestacions a tots els nivells, ha fet aflorar problemàtiques que havíem anat descuidant mentre l'economia anava bé. I són problemàtiques que amb els recursos clàssics del nostre sistema no podem abordar, sovint perquè responen a dinàmiques massa globals o perquè els instruments de què disposem han quedat obsolets. L'error que han comès algunes formacions tradicionals ha estat trigar massa en adonar-se que els vells instruments havien caducat. Hem de repensar el nostre model polític de dalt a baix, però no crec que aquest sigui un patrimoni exclusiu de les noves formacions. Els partits polítics amb trajectòries sòlides gaudim d'una experiència molt valuosa de cara a dissenyar nous instruments de gestió que no caiguin en els mateixos errors que els anteriors.

- És bo que la independència de Catalunya estigui present en aquestes eleccions?

- Tot projecte de societat i de país, per global que sigui, comença a peu de carrer: a les places, a les botigues, als equipaments esportius, a les entitats. El país necessita d'ajuntaments forts i compromesos amb el procés de transició nacional, que remin amb força i posin tots els seus actius al servei dels anhels del conjunt dels catalans i catalanes. En aquest sentit, es fa impossible imaginar una Catalunya independent sense la complicitat i l'empenta del món local. Però també resulta poc realista tractar de pensar un projecte local sense tenir en compte el marc nacional. És per això que totes dues realitats em semblen inseparables i, per tant, resulta completament lògic, i fins i tot desitjable, que es parli del procés català en les eleccions locals. El nou Estat el començarem a construir des de les ciutats i els pobles de Catalunya. 
 

 

Participació