Els cartells electorals dels partits polítics de Lleida, sota la lupa

Veure els cartells electorals penjats als fanals dels municipis només vol dir una cosa: la campanya electoral ha començat. Aquesta tradició de col·locar cartells està estesa en molts indrets del món, tot i que amb els anys ha evolucionat. La ciutat de Lleida n'està plena, es especial dels set principals partits que concorren en aquests comicis del 24 de maig. Però quines són les característiques de cadascun d'ells? En què es diferencien? La publicista i experta en estratègia i creativitat publicitàries, Núria Escalona, els radiografia.

PSC. Àngel Ros



Cas clar de priorització de la marca personal per damunt de la del partit. Hi posa fins i tot la firma. Subratllada amb una lleu línia vermella PSC, això sí. Però el vermell PSC, súper-rebaixat. El groc normalment es relaciona a Catalunya amb ERC. Accent catalanista.
L’eslògan rebla la idea de la "diferència Ros": "Estic amb Lleida". Ni amb Espanya ni amb Catalunya. No fa aquesta tria. Ell està amb Lleida. I hi posa el nom de la ciutat, identificant-s’hi i marcant-la com la seva màxima prioritat.

El logo del PSC hi surt (no tan petit com en cartells de precampanyilla), però afegint-hi "Socialistes de Catalunya". No només PSC. Hi subratlla "Catalunya". Pastilla format aplicació, com les xarxes socials que també surten al cartell, també Whatsapp. Aquell punt de modernor.


CiU. Toni Postius



El polític més conegut de Lleida en els últims anys a nivell nacional ha estat Àngel Ros, però el jove candidat convergent li diu als lleidatans que el millor de la ciutat són ells, la seva gent. I no parla amb el “nosaltres” típic en el llenguatge dels cartells i en les denominacions de noves formacions polítiques, sinó que singularitza en el “tu”, un a un, singularitzant.
El candidat s’hi presenta amb un ampli somriure i sense corbata (però amb americana i camisa), i amb barba de dos dies. 

Campanya en positiu (el seu cognom hi recorda), i de fet a la “o” del seu cognom hi posen un check, aprovat. El factor jove i de renovació, a banda de la fotografia del propi candidat, el sumen que posa al cartell el seu mail, el número de telèfon a través del qual interactuar via whatsapp i el hashtag per a les xarxes socials #lleidaensmou.


PP. Dolors López



El cartell del PP diu molt de la independència que dóna el PP als seus candidats: entre poca i gens. L’eslògan és el mateix que l’utilitzat com a paraigua de campanya a tot l’estat, traduït al català, això sí. I bàsicament la ingularitat lleidatana és la ineludible foto de la candidata, Dolors López. El logo del PP, a les banderoles, complementa ben gran el de la candidata.


ERC-Avancem. Carles Vega



El cartell del candidat republicà tira sobretot del ganxo que ara pugui tenir la marca ERC, amb un fons de cartell, una tipografia i fins i tot un eslògan que són els de la formació independentista a tot el país. Hi afegeix una apel·lació que singularitza els individus de l’indret, un a un, amb una frase “Amb tu, farem la Lleida que vols”.

El concepte "nou país" ja ha estat utilitzat en anteriors campanyes electorals de l’actual cicle. I aquí s’hi afegeix un "nova Lleida" que (en tots dos casos en format hashtag, sinònim de xarxes socials). A més, el concepte "nova Lleida" és la web de campanya, i a aquesta adreça s’hi suma el telèfon al qual contactar via whatsapp. La idea de modernitat lligada a la tecnologia és un recurs molt sofert en cartells de campanya com aquest.

El logo d’Avancem, junt amb el d’ERC, posa en valor que hi ha hagut socialistes catalanistes Lleida que han deixat el PSC (i Ros).


ICV-MES. Eduard Baches



Candidat amb un estrany mig somriure a la cara, com volent somriure com és canònic però no gaire perquè ens està reclamant amb l’eslògan “dignitat”, en clau de protesta.
I la seva gran foto, de fet, comparteix protagonisme amb un munt de paraules que l’envolten, com reclamant del més conceptual (futur, democràcia, justícia social...) al més concret (treball, mobilitat, habitatge...)

Poc verd típic d’Iniciativa al cartell, bàsicament al logo del partit i al d’EuiA, que comparteixen protagonismes amb el del Moviment d’Esquerres, composat per antics membres del PSC.


Crida per Lleida-CUP. Pau Juvillà



Molt en la línia de les candidatures de la Cup, el col·lectiu per damunt de l’individu, també al cartell. Cap cara. Una gran urna plena de globus a l’estil còmic, de diferents colors que ens vénen a projectar la idea de pluralitat, també amb els format dels globus, no tots rodons.

Hi posen el web, cridaperlleida.cat, coronat per un “vota’t” que va més enllà del “vota” típic, dirigint-se directament al ciutadà, un a un, com dient que no votin a un candidat, a un polític, sinó a ells mateixos a través d’una candidatura.

Les lletres de "Crida" dibuixen per la seva banda una espècie de megàfon o altaveu, el que aspiren a ser al consistori lleidatà per als ciutadans que els votin. El missatge "Omplim les urnes de rebel·lia" pot semblar que no aporta grans arguments per ser escollits per governar Lleida, però realment busquen la gent indignada amb el sistema.


Ciutadans. Ángeles Ribes



La candidata de Ciutadans tira molt de la marca del partit, sobretot amb l’ús potent del color corporatiu que els descriu: el taronja. I amb el nom i el logo del partit ben grans. De fet, la base del cartell és la mateixa que s'està emprant en la majoria de candidatures municipals, poc marge a la innovació.

I marca perfil, com ella, que no mira directament a càmera i que es planta a la foto amb uns braços creuats tradicionalment desaconsellats en fotos polítiques (per allò de la posició de defensa) però que replica força la imatge d’Albert Rivera i el candidat a les últimes eleccions andaluses, que compartia protagonisme amb ell. Però a nivell de direcció d'art hi ha un petit detall que diu molt del cartell: l'inici de la paraula candidata queda invisible damunt els cabells. No hagués costat res moure una mica a l'esquerra la foto o fer una composició tipogràfica diferent, però són coses que passen quant la base d'un cartell és idèntica per a tot el territori.

La llengua, un dels seus tradicionals cavalls de batalla, és utilitzat aquí també a consciència. El missatge està en espanyol (tot i que no tradueixen el nom de la ciutat): "Lleida pide cambio". Tot en majúscules, recurs que busca la idea de solidesa i institució, i amb un concepte "canvi", que és paraula talismà per a tots aquells que la poden erigir amb certa credibilitat en campanya i que Ciutadans també empra per a totes les candidatures municipals, i que també va emprar per les eleccions autonòmiques d'Andalusia.