26
d'abril
del
2015
Actualitzat
a les
18:55h
A Dolors López tothom la coneix a Lleida com la Dolo. Líder del PP a la ciutat, deixarà la política parlamentària per tornar a fer política de proximitat des de la Paeria, el que més li agrada. Assegura que el casos de corrupció que afecten el seu partit no li passarà factura a les municipals, i considera que Lleida ha de resoldre millor la gestió de la immigració. Diu que no té por de Ciutadans perquè "a la ciutat no hi estan arrelats", i es sincera sobre les llistes fantasma: "Sí, n'hem fet", apunta.
- Per què ha decidit tornar a la Paeria?
- La política municipal m’agrada, perquè connectes amb la gent. És propera al ciutadà i tens la satisfacció de veure com les teves propostes es tradueixen en realitats. Al Parlament això no és possible. D’altra banda, a mi m’agrada Lleida i pensar que puc contribuir a millorar-la em motiva.
- En què es renovarà el PP de Lleida?
- La nostra és una candidatura continuista, perquè l’equip ha funcionat molt bé durant aquesta legislatura. El PP ha estat l’únic grup municipal que ha fet oposició al govern d’Àngel Ros, que ha mantingut una connivència amb CiU.
- Continuista però amb canvi de candidat...
- No és un canvi tan gran, aquest. Fa quatre anys la cap de cartell va ser Inma Manso, que va deixar la seva plaça de portaveu a Joan Vilella quan va passar a ser subdelegada del Govern a Lleida.
- A Lleida només hi ha dues candidates. Vostè i Ángeles Ribes, de Ciutadans. Tem que l’efervescència d’aquest partit els passi factura?
- Espero que no. Ciutadans és un partit sense estructura que no està arrelat a Lleida. És cert que tenen una marca en auge, però nosaltres tenim equip i un sentiment lleidatà que ells no tenen. No han fet arrels a Lleida.
- Sí, però la marca Albert Rivera puntua a l’alça mentre que la del PP va a la baixa, sobretot per casos com el de Rodrigo Rato...
- Els casos de corrupció no ens afectaran, perquè són particulars i no de partit. En unes municipals la gent vota les persones, i els lleidatans saben que els que representem el PP a la ciutat som honestos, treballadors i que no tenim res a veure en aquests temes.
- Diuen que el cas Rato és una qüestió personal, però en canvi asseguren que el cas Pujol afecta tot el sobiranisme. Curiós, si més no...
- No es poden comparar. Jordi Pujol va reconèixer el seu frau, i Rodrigo Rato ni ha reconegut res ni sabem com pot acabar. A part, no oblidi que Rato ha estat denunciat per l’Agència Tributària. Després alguns ens criticaran dient que ho controlem tot.
- Què li falta a Lleida?
- Zones verdes. Hi ha molt ciment a la ciutat. Tenim tres pulmons com són la Mitjana, els Camps Elisis i les Basses d’Alpicat que hem de potenciar. En aquest darrer espai no hem de posar Barrufets, sinó arranjar-lo com un espai verd i d’esbarjo per tal que les famílies hi puguin anar a passar el dia. Una altra cosa que li falta és una piscina coberta al barri de Cappont.
- Creu que això és una prioritat?
- El barri la necessita. Apostem per aprofitar aquells equipaments que ja tenim, no els podem deixar morir. L’equip de govern de la Paeria ha de tenir-ne cura.
- Què li sobra?
- Impostos. Som la ciutat espanyola amb l’IBI més car i amb unes altres taxes també molt elevades. El 2012, el govern local va tenir l’oportunitat d’adequar el valor cadastral després de la baixada del preu de les vivendes, però no es va fer. Nosaltres proposem abordar l’adequació d’aquest tipus de gravamen per equilibrar el valor cadastral al valor real de l’habitatge. En aquest moment es venen pisos per sota del valor cadastral.
- Com es rebaixa el deute de la Paeria?
- Reduint la despesa corrent es pot rebaixar el deute, que ara mateix és de 200 milions d’euros. La Paeria té superàvit, però no és real, perquè hi ha una quantitat molt important que es deriva cap a reconeixement de crèdit, i això t’hipoteca el proper pressupost. Pràcticament totes les modificacions de crèdit són amb despesa corrent. El primer que farem si governem serà una auditoria per saber quina és la situació real dels comptes municipals, i també abordarem un refinançament del deute, que entre interessos i amortitzacions puja a 14 milions d’euros. Hem d’estudiar la manera de poder pagar menys i, als proveïdors, fer-ho amb un màxim de 30 dies, no 70 com ara.
- Què proposa per reduir l’atur a la ciutat?
- Un pla de xoc basat en la concessió d’un xec d’ocupació per als empresaris que facin contractes. També proposem que el viver d’emprenedors que ja existeix al Parc Científic i Tecnològic sigui obert a tota la ciutat, perquè als emprenedors els hi volem posar catifa vermella. D’altra banda, potenciarem la creació d’indústria a la ciutat, que no en té.
- Això és fàcil dir-ho però complicat de dur a la pràctica.
- Facilitant sòl industrial. Moltes empreses marxen a l’Aragó perquè tenen facilitats en sòl i en fiscalitat. En aquest sentit és cabdal apostar per la indústria agroalimentària, sobretot perquè és un del sectors on som capdavanters.
- Què en pensa que hi hagi tants pisos buits i tanta gent sense casa?
- Que no pot ser, i que no s’entén. Pensem que la millor solució passa per negociar un conveni entre les parts de manera que l’ajuntament es faci càrrec de la rehabilitació d’aquests habitatges i que cobri un lloguer social per recuperar la inversió feta. El propietari aconseguiria una millora de la seva vivenda, que mai deixaria de ser seva, i la tindria en millors condicions per posar-la en el mercat al cap d’uns anys. La recuperaria en un estat millor del que la tenia.
- Hi ha problemes amb la immigració a Lleida?
- En determinats barris sí, però no parlem d’immigració per se, sinó només de determinades persones que causen problemes d’incivisme. Ara bé, sí que tenim un problema amb la immigració quan parlem d’oferir serveis; aquestes persones necessiten els serveis més bàsics, que han de ser garantits, però creiem que aquelles mesures socials que no són bàsiques primer les han de ser percebudes pels nostres, els lleidatans. I és molt lògic. Quan una família té ingressos, pot ajudar-ne d’altres, però quan no en té, no ho pot fer.
- Posi un exemple de servei social no bàsic
- L’Ajuntament de Lleida dóna una ajuda, per exemple, si s’espatlla una rentadora. Això no és un servei bàsic. Si hi ha diners per tots, que es destinin a ajudes, però si no és així, la prioritat som els lleidatans.
- Com sabrem qui és lleidatà i qui no ho és?
- La persona que porta cinc anys aquí és lleidatana.
- Cinc anys?
- Podem posar aquest límit, sí. Quan proposem aquesta mesura ho fem pensant en aquelles persones que fa poc temps que han arribat a la ciutat o que només hi estan de passada.
- I això no creu que crearia més fractura social?
- Crec que no. Aquí som permissius en moltes coses en aquest aspecte, i la gent està ressentida. Els polítics hem de recollir aquest sentiment. A mi m'han vingut mares dient-me que els seus fills no tenien plaça a les escoles bressol i que no se’n podien pagar cap perquè cobraven un sou petit.
- Podem afirmar que l’administració ha beneficiat els immigrants, doncs?
- No diria tant, però sí que hi ha hagut una política molt solidària quan hi ha hagut diners per tothom. Ara que no n’hi ha, s’han de prendre decisions que no són políticament correctes i que poden provocar cert rebuig per part d’algunes persones. És una qüestió de prioritats. Crec, també, que la immigració ha de ser legal i ordenada, i el que demano és que s’integri de la mateixa manera que ho fem nosaltres quan anem a un altre país. Rebutjo completament que les dones portin burka. No en vull veure cap per Lleida.
- Ha alertat de la sociovergència després del 24 de maig. S’ho creu això?
- Àngel Ros ja va insinuar-ho, i no sé si al candidat de CiU li va fer molta gràcia. Ja veurem què passarà després de les municipals, on es preveu que hi hagi més grups a la Paeria.
- Es tanca portes a l’hora de pactar?
- La nostra ideologia fa incompatibles els pactes amb les forces rupturistes. Elles pensen que aquestes eleccions municipals són una avantsala de les plebiscitàries i nosaltres diem que no té res a veure una cosa d’una altra.
- I farien alcalde a Ros si necessités els seus vots?
- Honradament, no ho sé. Ara és el moment de fer propostes i si aquest moment arriba ja ho plantejarem. Ara bé, que quedi clar que nosaltres anem a guanyar aquestes eleccions.
- Se n’ha parlat molt de la desafecció de la ciutadania amb la política. Com creu que això es podria revertir?
- A través dels regidors de barri, que és un model que ara no està funcionant bé. Cal readaptar la funció d’aquests càrrecs. D’altra banda, plantegem processos participatius com podria ser pel cas de les Basses d’Alpicat. Als veïns se’ls hi ha de donar més veu.
- Lleida és una ciutat insegura?
- Podem tenir aquesta sensació en algunes zones de la ciutat, i és per això que cal prendre decisions. Una de les que proposem són les comissaries externes, on un guàrdia estaria als centres cívics dels barris per rebre les queixes veïnals. Aquesta mesura és millor que la del guàrdia de barri, perquè en el nostre cas saps on trobar-lo mentre que de l’altra manera, no. Una altra de les propostes és la creació de la figura dels agents cívics nocturns que evitin sorolls...
- Li pot passar factura el cas Camps a Ros?
- No el beneficia. Però més enllà del conflicte intern, crec que seria bo per tots els ciutadans que la fiscalia resolgués abans de les eleccions municipals. Sempre és bo saber la veritat, hi tenim tot el dret.
- Vostès també han tingut sarau intern darrerament amb la marxa de Xema Solé Solà.
- Va marxar del partit ell, però si no ho hagués fet l’hauríem fet fora.
- I això no li dóna la raó quan deia que el seu partit és dictatorial?
- El PP té uns estatuts que donen la possibilitat d’obrir un expedient disciplinari quan hi ha manifestacions públiques en contra del partit d’algun afiliat o algun càrrec electe.
- Al PP també se l’ha criticat aquestes setmanes per la quantitat de llistes fantasma que ha fet per aquestes municipals. Això és cert?
- Sí. Hi ha hagut pobles on hem tingut dificultats per completar les llistes i on hi ha hagut militants del PP que no han volgut resignar-se a no presentar-se. A aquesta gent l’hem ajudat a completar les candidatures. Això no és il·legal però, altres partits ho han fet.
- Vostè ha dit que en aquests comicis han patit com en cap altres per fer llistes. Això és degut a que la gent està cansada de les formacions tradicionals com la seva?
- Segurament part de la culpa és nostra, però en aquest aspecte també s’ha de tenir en compte l’evolució que ha fet la societat, on els comuniquem diferent i o la relació entre la política i la societat és molt diferent a la de fa uns anys.
- Per què ha decidit tornar a la Paeria?
- La política municipal m’agrada, perquè connectes amb la gent. És propera al ciutadà i tens la satisfacció de veure com les teves propostes es tradueixen en realitats. Al Parlament això no és possible. D’altra banda, a mi m’agrada Lleida i pensar que puc contribuir a millorar-la em motiva.
- En què es renovarà el PP de Lleida?
- La nostra és una candidatura continuista, perquè l’equip ha funcionat molt bé durant aquesta legislatura. El PP ha estat l’únic grup municipal que ha fet oposició al govern d’Àngel Ros, que ha mantingut una connivència amb CiU.
- Continuista però amb canvi de candidat...
- No és un canvi tan gran, aquest. Fa quatre anys la cap de cartell va ser Inma Manso, que va deixar la seva plaça de portaveu a Joan Vilella quan va passar a ser subdelegada del Govern a Lleida.
- A Lleida només hi ha dues candidates. Vostè i Ángeles Ribes, de Ciutadans. Tem que l’efervescència d’aquest partit els passi factura?
- Espero que no. Ciutadans és un partit sense estructura que no està arrelat a Lleida. És cert que tenen una marca en auge, però nosaltres tenim equip i un sentiment lleidatà que ells no tenen. No han fet arrels a Lleida.
- Sí, però la marca Albert Rivera puntua a l’alça mentre que la del PP va a la baixa, sobretot per casos com el de Rodrigo Rato...
- Els casos de corrupció no ens afectaran, perquè són particulars i no de partit. En unes municipals la gent vota les persones, i els lleidatans saben que els que representem el PP a la ciutat som honestos, treballadors i que no tenim res a veure en aquests temes.
- Diuen que el cas Rato és una qüestió personal, però en canvi asseguren que el cas Pujol afecta tot el sobiranisme. Curiós, si més no...
- No es poden comparar. Jordi Pujol va reconèixer el seu frau, i Rodrigo Rato ni ha reconegut res ni sabem com pot acabar. A part, no oblidi que Rato ha estat denunciat per l’Agència Tributària. Després alguns ens criticaran dient que ho controlem tot.
- Què li falta a Lleida?
- Zones verdes. Hi ha molt ciment a la ciutat. Tenim tres pulmons com són la Mitjana, els Camps Elisis i les Basses d’Alpicat que hem de potenciar. En aquest darrer espai no hem de posar Barrufets, sinó arranjar-lo com un espai verd i d’esbarjo per tal que les famílies hi puguin anar a passar el dia. Una altra cosa que li falta és una piscina coberta al barri de Cappont.
- Creu que això és una prioritat?
- El barri la necessita. Apostem per aprofitar aquells equipaments que ja tenim, no els podem deixar morir. L’equip de govern de la Paeria ha de tenir-ne cura.
- Què li sobra?
- Impostos. Som la ciutat espanyola amb l’IBI més car i amb unes altres taxes també molt elevades. El 2012, el govern local va tenir l’oportunitat d’adequar el valor cadastral després de la baixada del preu de les vivendes, però no es va fer. Nosaltres proposem abordar l’adequació d’aquest tipus de gravamen per equilibrar el valor cadastral al valor real de l’habitatge. En aquest moment es venen pisos per sota del valor cadastral.
- Com es rebaixa el deute de la Paeria?
- Reduint la despesa corrent es pot rebaixar el deute, que ara mateix és de 200 milions d’euros. La Paeria té superàvit, però no és real, perquè hi ha una quantitat molt important que es deriva cap a reconeixement de crèdit, i això t’hipoteca el proper pressupost. Pràcticament totes les modificacions de crèdit són amb despesa corrent. El primer que farem si governem serà una auditoria per saber quina és la situació real dels comptes municipals, i també abordarem un refinançament del deute, que entre interessos i amortitzacions puja a 14 milions d’euros. Hem d’estudiar la manera de poder pagar menys i, als proveïdors, fer-ho amb un màxim de 30 dies, no 70 com ara.
- Què proposa per reduir l’atur a la ciutat?
- Un pla de xoc basat en la concessió d’un xec d’ocupació per als empresaris que facin contractes. També proposem que el viver d’emprenedors que ja existeix al Parc Científic i Tecnològic sigui obert a tota la ciutat, perquè als emprenedors els hi volem posar catifa vermella. D’altra banda, potenciarem la creació d’indústria a la ciutat, que no en té.
- Això és fàcil dir-ho però complicat de dur a la pràctica.
- Facilitant sòl industrial. Moltes empreses marxen a l’Aragó perquè tenen facilitats en sòl i en fiscalitat. En aquest sentit és cabdal apostar per la indústria agroalimentària, sobretot perquè és un del sectors on som capdavanters.
- Què en pensa que hi hagi tants pisos buits i tanta gent sense casa?
- Que no pot ser, i que no s’entén. Pensem que la millor solució passa per negociar un conveni entre les parts de manera que l’ajuntament es faci càrrec de la rehabilitació d’aquests habitatges i que cobri un lloguer social per recuperar la inversió feta. El propietari aconseguiria una millora de la seva vivenda, que mai deixaria de ser seva, i la tindria en millors condicions per posar-la en el mercat al cap d’uns anys. La recuperaria en un estat millor del que la tenia.
- Hi ha problemes amb la immigració a Lleida?
- En determinats barris sí, però no parlem d’immigració per se, sinó només de determinades persones que causen problemes d’incivisme. Ara bé, sí que tenim un problema amb la immigració quan parlem d’oferir serveis; aquestes persones necessiten els serveis més bàsics, que han de ser garantits, però creiem que aquelles mesures socials que no són bàsiques primer les han de ser percebudes pels nostres, els lleidatans. I és molt lògic. Quan una família té ingressos, pot ajudar-ne d’altres, però quan no en té, no ho pot fer.
- Posi un exemple de servei social no bàsic
- L’Ajuntament de Lleida dóna una ajuda, per exemple, si s’espatlla una rentadora. Això no és un servei bàsic. Si hi ha diners per tots, que es destinin a ajudes, però si no és així, la prioritat som els lleidatans.
- Com sabrem qui és lleidatà i qui no ho és?
- La persona que porta cinc anys aquí és lleidatana.
- Cinc anys?
- Podem posar aquest límit, sí. Quan proposem aquesta mesura ho fem pensant en aquelles persones que fa poc temps que han arribat a la ciutat o que només hi estan de passada.
- I això no creu que crearia més fractura social?
- Crec que no. Aquí som permissius en moltes coses en aquest aspecte, i la gent està ressentida. Els polítics hem de recollir aquest sentiment. A mi m'han vingut mares dient-me que els seus fills no tenien plaça a les escoles bressol i que no se’n podien pagar cap perquè cobraven un sou petit.
- Podem afirmar que l’administració ha beneficiat els immigrants, doncs?
- No diria tant, però sí que hi ha hagut una política molt solidària quan hi ha hagut diners per tothom. Ara que no n’hi ha, s’han de prendre decisions que no són políticament correctes i que poden provocar cert rebuig per part d’algunes persones. És una qüestió de prioritats. Crec, també, que la immigració ha de ser legal i ordenada, i el que demano és que s’integri de la mateixa manera que ho fem nosaltres quan anem a un altre país. Rebutjo completament que les dones portin burka. No en vull veure cap per Lleida.
López al seu despatx de la seu del PP a Lleida Foto: Àlvar Llobet
- Ha alertat de la sociovergència després del 24 de maig. S’ho creu això?
- Àngel Ros ja va insinuar-ho, i no sé si al candidat de CiU li va fer molta gràcia. Ja veurem què passarà després de les municipals, on es preveu que hi hagi més grups a la Paeria.
- Es tanca portes a l’hora de pactar?
- La nostra ideologia fa incompatibles els pactes amb les forces rupturistes. Elles pensen que aquestes eleccions municipals són una avantsala de les plebiscitàries i nosaltres diem que no té res a veure una cosa d’una altra.
- I farien alcalde a Ros si necessités els seus vots?
- Honradament, no ho sé. Ara és el moment de fer propostes i si aquest moment arriba ja ho plantejarem. Ara bé, que quedi clar que nosaltres anem a guanyar aquestes eleccions.
- Se n’ha parlat molt de la desafecció de la ciutadania amb la política. Com creu que això es podria revertir?
- A través dels regidors de barri, que és un model que ara no està funcionant bé. Cal readaptar la funció d’aquests càrrecs. D’altra banda, plantegem processos participatius com podria ser pel cas de les Basses d’Alpicat. Als veïns se’ls hi ha de donar més veu.
- Lleida és una ciutat insegura?
- Podem tenir aquesta sensació en algunes zones de la ciutat, i és per això que cal prendre decisions. Una de les que proposem són les comissaries externes, on un guàrdia estaria als centres cívics dels barris per rebre les queixes veïnals. Aquesta mesura és millor que la del guàrdia de barri, perquè en el nostre cas saps on trobar-lo mentre que de l’altra manera, no. Una altra de les propostes és la creació de la figura dels agents cívics nocturns que evitin sorolls...
- Li pot passar factura el cas Camps a Ros?
- No el beneficia. Però més enllà del conflicte intern, crec que seria bo per tots els ciutadans que la fiscalia resolgués abans de les eleccions municipals. Sempre és bo saber la veritat, hi tenim tot el dret.
- Vostès també han tingut sarau intern darrerament amb la marxa de Xema Solé Solà.
- Va marxar del partit ell, però si no ho hagués fet l’hauríem fet fora.
- I això no li dóna la raó quan deia que el seu partit és dictatorial?
- El PP té uns estatuts que donen la possibilitat d’obrir un expedient disciplinari quan hi ha manifestacions públiques en contra del partit d’algun afiliat o algun càrrec electe.
- Al PP també se l’ha criticat aquestes setmanes per la quantitat de llistes fantasma que ha fet per aquestes municipals. Això és cert?
- Sí. Hi ha hagut pobles on hem tingut dificultats per completar les llistes i on hi ha hagut militants del PP que no han volgut resignar-se a no presentar-se. A aquesta gent l’hem ajudat a completar les candidatures. Això no és il·legal però, altres partits ho han fet.
- Vostè ha dit que en aquests comicis han patit com en cap altres per fer llistes. Això és degut a que la gent està cansada de les formacions tradicionals com la seva?
- Segurament part de la culpa és nostra, però en aquest aspecte també s’ha de tenir en compte l’evolució que ha fet la societat, on els comuniquem diferent i o la relació entre la política i la societat és molt diferent a la de fa uns anys.