La CUP defensa la nul·litat dels estatuts del Consorci Sanitari de Lleida

La CUP ha presentat aquest dimarts al·legacions als estatuts del consorci sanitari de Lleida per reclamar que s'aturi definitivament un projecte que "viola el principi d'universalitat i d'equitat d'accés a la sanitat pública". La formació considera que els estatuts, que estan en període d'informació pública, són "nuls de ple dret" després que la Universitat de Lleida (UdL) anunciés que aturava la seva participació en el consorci, sumant-se així a la resolució aprovada pel Parlament.

Des de la CUP consideren que la creació del consorci de Lleida no només afecta els ciutadans d'aquesta demarcació sinó que suposa un nou pas cap a la privatització del conjunt del sistema públic de Salut de Catalunya.

Representants de la CUP, encapçalats per la diputada al Parlament Isabel Vallet, han presentat aquest migdia als serveis territorials de Salut a Lleida al·legacions als estatuts del Sistema Integral de Salut Lleida-Pirineus, que se sumen a les que està recollint la Marea Blanca de Lleida. Segons Vallet, els estatuts que haurien de regir el consorci obren la porta a la privatització de la sanitat pública de Lleida i "violen el principi d'universalitat i d'equitat d'accés a la sanitat pública".  

La retirada de la UdL vulnera els actuals estatuts segons la CUP

La CUP assegura que la decisió de la UdL vulnera aspectes dels actuals estatuts ja que, per una banda, entre els objectius del consorci hi ha el de la recerca -en el qual hauria de prendre part la UdL-; pel que fa als ens participants -un dels quals era la universitat lleidatana-; i també respecte a la legalitat del propi acord de Govern ja que "si cau un dels participants, els estatuts passen a ser "nuls de ple dret".  

Però més enllà d'aquesta consideració, la CUP ha basat les seves al·legacions en el fet que "el consorci lesiona un dret a la salut perquè suposa tres processos de privatització", un de directe, ja que l'article 3.3 dels estatuts "preveu que el consorci permetrà la realització d'activitat privada". Vallet ha explicat que amb la fórmula que s'utilitza de "majoritàriament cobertura pública" els estatuts també permeten l'activitat privada. "Ens podem trobar que s'acabi fent un 49% d'activitat privada i acabi suposant una doble llista i que les persones hi accedeixin en funció dels recursos econòmics que tinguin", ha afirmat.