05
d'abril
del
2015
Actualitzat
el
20
d'abril
a les
10:18h
Carles Vega es presenta com un polític honest, amb ell mateix i amb els electors. Parla clar contra l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, a qui critica per haver-se cregut que la ciutat era seva i la Paeria “el seu pati”. Per aquest motiu, i d’altres, el candidat d’ERC assegura que no pactarà amb el candidat del PSC, si bé no tanca la porta a bastir ponts amb la formació socialista, on creu que encara hi ha molts sobiranistes. Sobre la confluència de partits, lamenta el tacticisme polític dels partits d’esquerres i apunta que el pes d’ERC ha estat un fre pel pacte. “La resta de partits han tingut por de quedar eclipsats”, diu.
- Quina diferència hi ha entre l’actual candidatura d’ERC i la de fa quatre anys?
- La diferència principal és de context. Fa quatre anys vam patir un fort sotrac a les grans ciutats per culpa d’un discurs fet contra nosaltres que va calar molt a fons a la societat catalana. No se’ns va perdonar que féssim president de la Generalitat una persona que no havia nascut a Catalunya i se’ns va voler fer pagar una suposada mala gestió del govern Tripartit. La marca d’Esquerra era dèbil en aquell moment, i el partit ho va pagar als grans nuclis de poblacions com Lleida o Tarragona, on vam desaparèixer dels consistoris. La situació ara és molt diferent, i, a part, tenim una llista amb independents i destacats membres de la societat civil. En els propers dies tancarem també un acord amb Avancem, tot i que ens hauria agradat concórrer a les eleccions amb més formacions...
- Per quina raó no ha estat possible la confluència dels partits d’esquerres de Lleida?
- La resta de partits han tingut por a quedar eclipsades per ERC. Han pensat que nosaltres ens voldríem apoderar de la candidatura, i s’han fet enrere tot i que hem intentat fer entendre que teníem la voluntat real de fer una proposta integradora. Amb la CUP va ser impossible d’entrada, i amb el Comú de Lleida també ho vam descartar perquè apostaven per una candidatura sense sigles. Aclarit el panorama per aquesta banda, ens quedaven partits com ICV, MES o Avancem, però també han tingut por. La confluència amb Iniciativa hagués estat possible, perquè les diferències en temes nacionals i socials eren salvables, però han recelat i no hem aconseguit una formació unitària que sí s’ha fet en altres municipis on aquestes forces no tenien tantes expectatives i ja els hi anava bé pactar amb ERC.
- Hi ha hagut tacticisme polític?
- Sí, ho dic obertament. I amb això no vull quedar com un sant, perquè ERC també ha jugat a aquest tacticisme. De fet, proposar la unió de tots els partits d’esquerres també és una estratègia política, perquè mai fins ara ningú no havia plantejat això. No obstant, el que cal ara és mirar endavant i bastir una proposta que engresqui a la ciutadania. El moment de parlar de confluències ja ha passat.
- ERC no ha volgut renunciar a les seves sigles
- Tenim clar que volem sumar a nivell municipal i supramunicipal, és a dir, consells comarcals i Diputació, on tenim la voluntat d’aturar les forces provincianistes. Si ens desmarcàvem de les nostres sigles haguéssim perdut força en aquestes institucions. No hem volgut renunciar a que els nostres vots a Lleida no comptabilitzessin.
- Què ha passat amb MES? Fa poques setmanes semblava que el pacte amb ERC era un fet i finalment s’han ajuntat amb ICV…
- A MES li ha fet por anar amb ERC. És un partit que està creixent, i veia com que al nostre costat li seria més complicada aquesta evolució a l'alça. Sabem que hi ha molta gent de MES a qui els hi ha sabut greu que no fos possible el pacte amb ERC.
- Són aquestes municipals una primera volta de les plebiscitàries?
- Pretenem que ho siguin. Hem de convèncer les 9.000 persones que van votar ERC a Lleida a les eleccions europees de l’any passat que aquests comicis municipals són l’avantsala dels del 27 de setembre al Parlament. Necessitem que les forces independentistes siguin majoritàries a nivell municipal. Si la Generalitat fos suspesa, els òrgans locals han de ser capaços d’agafar les regnes del país, i això amb ajuntaments independentistes seria més fàcil.
- La marca independència ven més a Lleida que la marca Carles Vega?
- N’estic convençut, sí. Suma més que jo de la mateixa manera que passa a molts altres indrets de Catalunya. La marca independència ha demostrat que és potent, i a les grans ciutats ajuda molt, perquè la figura personal del candidat queda més amagada que als pobles. Les circumstàncies en ajuden igual que ens van anar en contra el 2011. Montse Bergés era una gran candidata, però va tenir molt mala sort.
- Parlarem del procés però també de municipalisme. Expliqui quins són els punts forts del seu programa per Lleida
- ERC treballa en tres eixos; un és el nacional, que ja hem comentat. El segon és el social. Lluitarem contra la pobresa, per l’ocupació juvenil i per garantir uns mínims de qualitat de vida. El tercer és l’eix democràtic i de transparència a la Paeria. Cal empoderar la gent per tal que se senti responsable de les decisions de la política municipal.
- La gent està preparada per assumir decisions vinculats?
- La gent ha de tenir informació, i la nostra tasca és fer que n’hi hagi i que arribi, no com ara. Ens diuen que l’Ajuntament de Lleida té un premi de transparència, però els ciutadans no saben a partir de quina base es compta l’IBI ni tampoc quin coeficient s’aplica. Només senten que paguen molt en aquest impost. Un altre exemple és el de la pròrroga que la Paeria ha fet a l’empresa de recollida d’escombraries. Per quina raó s’ha ampliat aquesta concessió? Són coses que no sabem.
- Hi ha hagut poca oposició a Ros durant aquesta legislatura?
- Molt poca. En el darrer ple es va demostrar. En la votació del parc dels Barrufets a les Basses d’Alpicat, CiU va votar a favor i el PP es va abstenir, i el punt que feia referència a la pròrroga a l’empresa de recollida d’escombraries no es va ni debatre. Va passar totalment desapercebut. L’oposició ha estat incapaç de posar topalls a Àngel Ros, que durant quatre anys ha fet el que ha volgut.
- Aquestes eleccions són una lluita de tots contra Ros?
- El que volem tots els candidats és ser alcalde, i, per tant, volem treure el que hi ha ara. Jo em presento per ser paer en cap, i encara que és cert que és molt difícil que una persona que és alcalde no surti escollida en els següents comicis, sí que crec que la gestió d’Àngel Ros justifica un canvi. A Lleida hi ha moltes coses que no funcionen.
- Quina mesura seria la primera que prendria si és escollit alcalde de Lleida?
- Faria una auditoria, i començaria per les empreses i els instituts municipals. S’està amagant el veritable forat econòmic de la Paeria i tinc la sensació que l’equip de govern ha anat beneficiant a gent i ha cobrat coses que no hauria hagut de cobrar. El 2009 ERC ja va denunciar el cas de les dietes de 1.500 euros que Ros cobrava i que no tributava. Allò va quedar en l’oblit, però ara s’han de posar mesures per frenar aquestes praxis.
- Com hem d’abordar aquest debat? Parlant de presumptes il·legalitats o fent-ho de presumptes immoralitats?
- Crec que no hi ha res il·legal, però sí immoral, i la moral és bàsica en política. L’ètica et garanteix una bona gestió.
- Ros pot perdre l’alcaldia per culpa del cas Camps?
- Tinc els meus dubtes. Aquest conflicte ens ha mostrat que Ros no és tan àngel com el seu nom indica, però el fangar que s’ha generat després no ha ajudat a aclarir la situació. L’alcalde ha jugat al victimisme, i li ha funcionat. A més, el fet que Camps hagi estat una persona de confiança de Ros durant anys tampoc ajuda a entendre res. Per què ho diu ara tot això?
- A qui es creu més?
- Em sap greu dir-ho, però a Marta Camps. No dic que tingui raó en el que diu, però hi ha coses que a mi em fan sospitar. El viatge a Hannover, per exemple. Per què hi va anar tanta gent si la ciutat de Lleida tenia poca influència en aquella fira? Van viatjar set persones i a la Paeria li va costar 15.000 euros que van ser justificats després amb creació d’ocupació a la ciutat. Jo no he vist cap evidència que això hagi estat així, i crec que amb 5.000 euros els rèdits haguessin estat els mateixos. La sensació que tinc és que Ros s’ha pensat que Lleida era casa seva i que la Paeria era el pati, i no ha reparat en despeses. Si fins i tot s’enduia els guardaespatlles a la platja!
- En què ha canviat la gestió de Ros en els darrers anys?
- S’ha tornat més autoritari. Ros no governa, mana.
- Ha pensat en pactes post electorals?
- Tot té un límit. Amb el PP no pactaré de cap manera, i amb el PSC tampoc ho faré si hi ha Àngel Ros al capdavant.
- ERC li negarà el suport a Àngel Ros si necessita els seus regidors per ser paer en cap?
- Estem intentant explicar que Lleida necessita nous governants amb noves maneres de fer política. La gent ha de saber què pot esperar d’ERC, i el que ha de saber és que no farem el joc a aquells que han fet polítiques contra la ciutat i que, a més, no han fet autocrítica. Amb el PSC podria pactar, però mai amb Àngel Ros. No el tornarem a fer alcalde.
- Pactaria doncs amb un PSC que està lluny de les tesis que defensen vostès en qüestió nacional?
- S’ha allunyat, cert, però al PSC hi ha una branca sobiranista.
- Però els sobiranistes han marxat del PSC, no creu?
- No tots. Hi ha encara gent sobiranista i catalanista al PSC que en qüestió nacional tria abans el model d’ERC que no pas el del PP. Des d’aquest punt de vista seria possible trobar punts de contacte amb els socialistes, però insisteixo, no amb Àngel Ros.
- Amb tot el que s’ha mogut Catalunya políticament, com explica que Lleida hagi tingut només dos grans alcaldes en trenta anys?
- La gent és conservadora. Li costa canviar de criteri electoral. Hem vist com a bon alcalde algú que potser en altres circumstàncies no ho hauria estat tant. D’altra banda hi ha una qüestió que tampoc s’ha d’amagar. El PSC de Lleida ha tingut una maquinària propagandística molt important al seu servei. Ha venut molt bé les coses que han fet i ha tingut una penetració pública important. A tot això cal sumar-li la col·laboració inestimable de les entitats veïnals, que han estat abduïdes pels governs de la Paeria.
- Aquest conservadorisme es trencarà ara?
- N’estic convençut. La gent està cansada, i reclama canvis.
- La divisió de les esquerres li pot passar factura a ERC?
- Depèn de la nostra capacitat d’explicar-nos i de convèncer la gent. Les esquerres sempre han estat més dividides que les dretes, i aquest fet explica en certa manera que no hi hagi hagut confluència de partits. La proposta d’ERC és més solvent que la dels altres partits, i no ho dic des del punt de vista de discurs, sinó des de la vessant de capacitat transformadora de la societat. Volem projectar la imatge que som un partit de majories i que aspirem a la majoria. Des de les minories no es pot canviar la societat.
- Parli’m del Consorci Sanitari. L’oposició d’ERC ha estat la gota que ha fet vessar el got?
- Esperem que sí, tot i que en els darrers dies hem vist signes que ens fan témer que l’aturada del Consorci serà complicada. Hem de reclamar al Govern de Catalunya que faci cas al Parlament, que s’ha mostrat en contra d’aquest organisme. Hem vist que tenen intenció de tirar-lo endavant, però crec que més aviat que tard aconseguirem que no es creï. Fins i tot el delegat del Govern va reconèixer dubtes sobre la seva posada en marxa atenent la proximitat de les eleccions del 27 de setembre.
- Sempre s’han mostrat en contra del Consorci?
- Va arribar un moment que vam veure que aquest Consorci Sanitari no oferia les garanties de titularitat ni de gestió pública per tirar endavant. No es pot permetre que hi hagi capital privat com ja passa en alguns serveis de l’Arnau de Vilanova com els de hematologia i nefrologia. L’usuari no ho nota, perquè es treballa bé, però el concepte que defensem nosaltres és que amb la salut no es pot fer negoci. Considerem, també, que el Consorci Sanitari és opac i que planteja un funcionament que es pot escapar del control públic.
- No es creuen el delegat del Govern quan diu que la sanitat de Lleida serà igual de pública amb el nou organisme?
- El delegat de Govern no diu la veritat, perquè de privatitzacions a la sanitat ja n’hi ha a Lleida. Juga amb les paraules amb voluntat de confondre. A part, que no ens diguin més que ha crescut la partida per la sanitat pública catalana, perquè aquest creixement es vincula a la concertació de serveis. Han crescut els concerts i els serveis a la privada.
- Ha dit que volia ser honest. Va tenir problemes per ser el candidat d’ERC a Lleida?
- És cert, sí. Internament hem tingut debats sobre qui havia de ser el cap de llista, sobretot relacionats en si era millor posar-hi un militant o un independent. En aquest sentit la militància es va mostrar clara i rotunda; volia un cap de llista que tingués carnet, i aquí es va acabar el debat. Alguna gent va fer bullir l’olla durant mesos posant en dubte la meva candidatura, però sempre he estat molt tranquil.
- El fet que vostè guanyés les primàries amb molt pocs vots de diferència ha esberlat el partit a la capital?
- ERC no s’ha esberlat malgrat que hi hagin hagut gent que s’han resistit al meu lideratge. Se’n va parlar molt i, de vegades s’han fet córrer informacions amb voluntat de fer mal el partit. Hi ha una cosa que està clara; sóc el candidat d’ERC perquè la militància així ho va decidir.
- De quina manera ha estès la mà a aquells que no apostaven per vostè?
- Hi ha gent a la meva llista que consideraven que hagués estat millor un candidat independent, i respecto molt la seva opinió. A les 27 persones de la candidatura els hi he dit que els vull parlar mirant-los als ulls, i amb sinceritat. Vull que la gent sigui honesta i sincera, i no sé si tothom ho ha estat en aquests darrers mesos.
- Quina diferència hi ha entre l’actual candidatura d’ERC i la de fa quatre anys?
- La diferència principal és de context. Fa quatre anys vam patir un fort sotrac a les grans ciutats per culpa d’un discurs fet contra nosaltres que va calar molt a fons a la societat catalana. No se’ns va perdonar que féssim president de la Generalitat una persona que no havia nascut a Catalunya i se’ns va voler fer pagar una suposada mala gestió del govern Tripartit. La marca d’Esquerra era dèbil en aquell moment, i el partit ho va pagar als grans nuclis de poblacions com Lleida o Tarragona, on vam desaparèixer dels consistoris. La situació ara és molt diferent, i, a part, tenim una llista amb independents i destacats membres de la societat civil. En els propers dies tancarem també un acord amb Avancem, tot i que ens hauria agradat concórrer a les eleccions amb més formacions...
- Per quina raó no ha estat possible la confluència dels partits d’esquerres de Lleida?
- La resta de partits han tingut por a quedar eclipsades per ERC. Han pensat que nosaltres ens voldríem apoderar de la candidatura, i s’han fet enrere tot i que hem intentat fer entendre que teníem la voluntat real de fer una proposta integradora. Amb la CUP va ser impossible d’entrada, i amb el Comú de Lleida també ho vam descartar perquè apostaven per una candidatura sense sigles. Aclarit el panorama per aquesta banda, ens quedaven partits com ICV, MES o Avancem, però també han tingut por. La confluència amb Iniciativa hagués estat possible, perquè les diferències en temes nacionals i socials eren salvables, però han recelat i no hem aconseguit una formació unitària que sí s’ha fet en altres municipis on aquestes forces no tenien tantes expectatives i ja els hi anava bé pactar amb ERC.
- Hi ha hagut tacticisme polític?
- Sí, ho dic obertament. I amb això no vull quedar com un sant, perquè ERC també ha jugat a aquest tacticisme. De fet, proposar la unió de tots els partits d’esquerres també és una estratègia política, perquè mai fins ara ningú no havia plantejat això. No obstant, el que cal ara és mirar endavant i bastir una proposta que engresqui a la ciutadania. El moment de parlar de confluències ja ha passat.
- ERC no ha volgut renunciar a les seves sigles
- Tenim clar que volem sumar a nivell municipal i supramunicipal, és a dir, consells comarcals i Diputació, on tenim la voluntat d’aturar les forces provincianistes. Si ens desmarcàvem de les nostres sigles haguéssim perdut força en aquestes institucions. No hem volgut renunciar a que els nostres vots a Lleida no comptabilitzessin.
- Què ha passat amb MES? Fa poques setmanes semblava que el pacte amb ERC era un fet i finalment s’han ajuntat amb ICV…
- A MES li ha fet por anar amb ERC. És un partit que està creixent, i veia com que al nostre costat li seria més complicada aquesta evolució a l'alça. Sabem que hi ha molta gent de MES a qui els hi ha sabut greu que no fos possible el pacte amb ERC.
- Són aquestes municipals una primera volta de les plebiscitàries?
- Pretenem que ho siguin. Hem de convèncer les 9.000 persones que van votar ERC a Lleida a les eleccions europees de l’any passat que aquests comicis municipals són l’avantsala dels del 27 de setembre al Parlament. Necessitem que les forces independentistes siguin majoritàries a nivell municipal. Si la Generalitat fos suspesa, els òrgans locals han de ser capaços d’agafar les regnes del país, i això amb ajuntaments independentistes seria més fàcil.
- La marca independència ven més a Lleida que la marca Carles Vega?
- N’estic convençut, sí. Suma més que jo de la mateixa manera que passa a molts altres indrets de Catalunya. La marca independència ha demostrat que és potent, i a les grans ciutats ajuda molt, perquè la figura personal del candidat queda més amagada que als pobles. Les circumstàncies en ajuden igual que ens van anar en contra el 2011. Montse Bergés era una gran candidata, però va tenir molt mala sort.
- Parlarem del procés però també de municipalisme. Expliqui quins són els punts forts del seu programa per Lleida
- ERC treballa en tres eixos; un és el nacional, que ja hem comentat. El segon és el social. Lluitarem contra la pobresa, per l’ocupació juvenil i per garantir uns mínims de qualitat de vida. El tercer és l’eix democràtic i de transparència a la Paeria. Cal empoderar la gent per tal que se senti responsable de les decisions de la política municipal.
- La gent està preparada per assumir decisions vinculats?
- La gent ha de tenir informació, i la nostra tasca és fer que n’hi hagi i que arribi, no com ara. Ens diuen que l’Ajuntament de Lleida té un premi de transparència, però els ciutadans no saben a partir de quina base es compta l’IBI ni tampoc quin coeficient s’aplica. Només senten que paguen molt en aquest impost. Un altre exemple és el de la pròrroga que la Paeria ha fet a l’empresa de recollida d’escombraries. Per quina raó s’ha ampliat aquesta concessió? Són coses que no sabem.
- Hi ha hagut poca oposició a Ros durant aquesta legislatura?
- Molt poca. En el darrer ple es va demostrar. En la votació del parc dels Barrufets a les Basses d’Alpicat, CiU va votar a favor i el PP es va abstenir, i el punt que feia referència a la pròrroga a l’empresa de recollida d’escombraries no es va ni debatre. Va passar totalment desapercebut. L’oposició ha estat incapaç de posar topalls a Àngel Ros, que durant quatre anys ha fet el que ha volgut.
- Aquestes eleccions són una lluita de tots contra Ros?
- El que volem tots els candidats és ser alcalde, i, per tant, volem treure el que hi ha ara. Jo em presento per ser paer en cap, i encara que és cert que és molt difícil que una persona que és alcalde no surti escollida en els següents comicis, sí que crec que la gestió d’Àngel Ros justifica un canvi. A Lleida hi ha moltes coses que no funcionen.
- Quina mesura seria la primera que prendria si és escollit alcalde de Lleida?
- Faria una auditoria, i començaria per les empreses i els instituts municipals. S’està amagant el veritable forat econòmic de la Paeria i tinc la sensació que l’equip de govern ha anat beneficiant a gent i ha cobrat coses que no hauria hagut de cobrar. El 2009 ERC ja va denunciar el cas de les dietes de 1.500 euros que Ros cobrava i que no tributava. Allò va quedar en l’oblit, però ara s’han de posar mesures per frenar aquestes praxis.
- Com hem d’abordar aquest debat? Parlant de presumptes il·legalitats o fent-ho de presumptes immoralitats?
- Crec que no hi ha res il·legal, però sí immoral, i la moral és bàsica en política. L’ètica et garanteix una bona gestió.
- Ros pot perdre l’alcaldia per culpa del cas Camps?
- Tinc els meus dubtes. Aquest conflicte ens ha mostrat que Ros no és tan àngel com el seu nom indica, però el fangar que s’ha generat després no ha ajudat a aclarir la situació. L’alcalde ha jugat al victimisme, i li ha funcionat. A més, el fet que Camps hagi estat una persona de confiança de Ros durant anys tampoc ajuda a entendre res. Per què ho diu ara tot això?
- A qui es creu més?
- Em sap greu dir-ho, però a Marta Camps. No dic que tingui raó en el que diu, però hi ha coses que a mi em fan sospitar. El viatge a Hannover, per exemple. Per què hi va anar tanta gent si la ciutat de Lleida tenia poca influència en aquella fira? Van viatjar set persones i a la Paeria li va costar 15.000 euros que van ser justificats després amb creació d’ocupació a la ciutat. Jo no he vist cap evidència que això hagi estat així, i crec que amb 5.000 euros els rèdits haguessin estat els mateixos. La sensació que tinc és que Ros s’ha pensat que Lleida era casa seva i que la Paeria era el pati, i no ha reparat en despeses. Si fins i tot s’enduia els guardaespatlles a la platja!
Vega creu que els partits d'esquerres han tingut por d'ERC Foto: Àlvar Llobet
- En què ha canviat la gestió de Ros en els darrers anys?
- S’ha tornat més autoritari. Ros no governa, mana.
- Ha pensat en pactes post electorals?
- Tot té un límit. Amb el PP no pactaré de cap manera, i amb el PSC tampoc ho faré si hi ha Àngel Ros al capdavant.
- ERC li negarà el suport a Àngel Ros si necessita els seus regidors per ser paer en cap?
- Estem intentant explicar que Lleida necessita nous governants amb noves maneres de fer política. La gent ha de saber què pot esperar d’ERC, i el que ha de saber és que no farem el joc a aquells que han fet polítiques contra la ciutat i que, a més, no han fet autocrítica. Amb el PSC podria pactar, però mai amb Àngel Ros. No el tornarem a fer alcalde.
- Pactaria doncs amb un PSC que està lluny de les tesis que defensen vostès en qüestió nacional?
- S’ha allunyat, cert, però al PSC hi ha una branca sobiranista.
- Però els sobiranistes han marxat del PSC, no creu?
- No tots. Hi ha encara gent sobiranista i catalanista al PSC que en qüestió nacional tria abans el model d’ERC que no pas el del PP. Des d’aquest punt de vista seria possible trobar punts de contacte amb els socialistes, però insisteixo, no amb Àngel Ros.
- Amb tot el que s’ha mogut Catalunya políticament, com explica que Lleida hagi tingut només dos grans alcaldes en trenta anys?
- La gent és conservadora. Li costa canviar de criteri electoral. Hem vist com a bon alcalde algú que potser en altres circumstàncies no ho hauria estat tant. D’altra banda hi ha una qüestió que tampoc s’ha d’amagar. El PSC de Lleida ha tingut una maquinària propagandística molt important al seu servei. Ha venut molt bé les coses que han fet i ha tingut una penetració pública important. A tot això cal sumar-li la col·laboració inestimable de les entitats veïnals, que han estat abduïdes pels governs de la Paeria.
- Aquest conservadorisme es trencarà ara?
- N’estic convençut. La gent està cansada, i reclama canvis.
- La divisió de les esquerres li pot passar factura a ERC?
- Depèn de la nostra capacitat d’explicar-nos i de convèncer la gent. Les esquerres sempre han estat més dividides que les dretes, i aquest fet explica en certa manera que no hi hagi hagut confluència de partits. La proposta d’ERC és més solvent que la dels altres partits, i no ho dic des del punt de vista de discurs, sinó des de la vessant de capacitat transformadora de la societat. Volem projectar la imatge que som un partit de majories i que aspirem a la majoria. Des de les minories no es pot canviar la societat.
- Parli’m del Consorci Sanitari. L’oposició d’ERC ha estat la gota que ha fet vessar el got?
- Esperem que sí, tot i que en els darrers dies hem vist signes que ens fan témer que l’aturada del Consorci serà complicada. Hem de reclamar al Govern de Catalunya que faci cas al Parlament, que s’ha mostrat en contra d’aquest organisme. Hem vist que tenen intenció de tirar-lo endavant, però crec que més aviat que tard aconseguirem que no es creï. Fins i tot el delegat del Govern va reconèixer dubtes sobre la seva posada en marxa atenent la proximitat de les eleccions del 27 de setembre.
- Sempre s’han mostrat en contra del Consorci?
- Va arribar un moment que vam veure que aquest Consorci Sanitari no oferia les garanties de titularitat ni de gestió pública per tirar endavant. No es pot permetre que hi hagi capital privat com ja passa en alguns serveis de l’Arnau de Vilanova com els de hematologia i nefrologia. L’usuari no ho nota, perquè es treballa bé, però el concepte que defensem nosaltres és que amb la salut no es pot fer negoci. Considerem, també, que el Consorci Sanitari és opac i que planteja un funcionament que es pot escapar del control públic.
- No es creuen el delegat del Govern quan diu que la sanitat de Lleida serà igual de pública amb el nou organisme?
- El delegat de Govern no diu la veritat, perquè de privatitzacions a la sanitat ja n’hi ha a Lleida. Juga amb les paraules amb voluntat de confondre. A part, que no ens diguin més que ha crescut la partida per la sanitat pública catalana, perquè aquest creixement es vincula a la concertació de serveis. Han crescut els concerts i els serveis a la privada.
- Ha dit que volia ser honest. Va tenir problemes per ser el candidat d’ERC a Lleida?
- És cert, sí. Internament hem tingut debats sobre qui havia de ser el cap de llista, sobretot relacionats en si era millor posar-hi un militant o un independent. En aquest sentit la militància es va mostrar clara i rotunda; volia un cap de llista que tingués carnet, i aquí es va acabar el debat. Alguna gent va fer bullir l’olla durant mesos posant en dubte la meva candidatura, però sempre he estat molt tranquil.
- El fet que vostè guanyés les primàries amb molt pocs vots de diferència ha esberlat el partit a la capital?
- ERC no s’ha esberlat malgrat que hi hagin hagut gent que s’han resistit al meu lideratge. Se’n va parlar molt i, de vegades s’han fet córrer informacions amb voluntat de fer mal el partit. Hi ha una cosa que està clara; sóc el candidat d’ERC perquè la militància així ho va decidir.
- De quina manera ha estès la mà a aquells que no apostaven per vostè?
- Hi ha gent a la meva llista que consideraven que hagués estat millor un candidat independent, i respecto molt la seva opinió. A les 27 persones de la candidatura els hi he dit que els vull parlar mirant-los als ulls, i amb sinceritat. Vull que la gent sigui honesta i sincera, i no sé si tothom ho ha estat en aquests darrers mesos.